“No consta en les actuacions que disposi de cap arrelament laboral ni familiar al nostre país, tractant-se d’un súbdit nacional del Regne Unit amb el qual, d’ençà de la seva sortida de la Unió Europea, ja no regeixen les normes ni convenis europeus i entre ells l’ordre europea de detenció”. Així és com el jutge Hugo Novales Bilbao, al capdavant del jutjat d’instrucció 4 de Barcelona, fonamenta en la seva interlocutòria la mesura preventiva de privació de llibertat, contra William Aitken, un home de trenta anys natural de Lanark (Escòcia) que fa més de quatre anys que viu a Barcelona amb la seva parella, en un domicili fix i amb una feina estable.
Aitken va ser detingut per un sotsinspector i un sergent de paisà dels Mossos d’Esquadra a la cruïlla de la Rambla de Catalunya amb la plaça de Catalunya de Barcelona, poc abans de les nou de la nit del 17 de febrer. Aquella jornada, la segona de protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél, 33 persones van ser detingudes a Catalunya, deu de les quals a la ciutat de Barcelona, però només el jove escocès segueix ara com ara empresonat a Brians I, juntament amb les vuit anarquistes acusades d’atacar una furgoneta de la Guàrdia Urbana el 27 de febrer.
La minuta policial redactada pels dos agents que el van arrestar continua sent a hores d’ara l’únic relat incriminatori que manté Aitken entre reixes
La minuta policial redactada pels dos agents que el van arrestar, que a hores d’ara continua sent l’únic relat incriminatori que manté Aitken entre reixes, assegura que “aquesta persona amb el seu skate anava donant cops a les vidrieres dels establiments presents i trencant les llambordes del terra. En un moment donat aquesta persona ha agafat dues llambordes de grans dimensions, llençant una primera a una furgoneta de la Brimo on ha impactat a un vidre”. Els dos policies sostenen que van estar durant tota la manifestació fent un “seguiment discret del grup de joves que anaven realitzant tota mena de danys”, però que no van poder actuar perquè la seva integritat física “corria risc”.
Tanmateix, Aitken hauria estat detectat pels agents de paisà posteriorment, acompanyat d’un altre jove també amb monopatí amb qui, segons els mateixos policies, haurien “començat a posar contenidors de grans dimensions per obstaculitzar l’acció i el pas de vehicles policials”. Els mossos sostenen que mentre l’altre noi es va retirar, Aitken va avançar cap a la línia policial i va ser interceptat, reduït i traslladat a la comissaria de les Corts en qualitat de detingut per la presumpta comissió dels delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat i danys.
D’aquesta descripció de fets, el jutge conclou que “existeixen indicis suficients per atribuir la seva autoria a l’investigat”, deixant clar que “la informació subministrada a l’atestat policial no queda desvirtuada per la negació dels fets efectuada en presència judicial pel Sr. Aitken”. Així doncs, el magistrat Novales Bilbao justifica la presó preventiva pressuposant que és l'”única mesura adequada” per evitar el risc de fuga en un cas en el qual el detingut és originari d’un país que fruit del Brexit tornarà al “sistema tradicional d’extradició i als convenis internacionals sobre la matèria a priori basats en el principi de no entrega de nacionals, el que provocarà que li resulti enormement senzill sostraure’s a l’acció dels tribunals espanyols”.
La defensa desmenteix el jutge
La mesura de presó preventiva va ser ràpidament resposta per l’advocat d’ofici, qui va interposar un recurs de reforma contra la decisió al mateix jutjat i va aportar el contracte laboral d’Aitken, així com el contracte de lloguer del pis on resideix actualment, per acreditar el seu assentament amb vocació de permanència a la ciutat de Barcelona i demanar la seva llibertat. No obstant això, el jutge va desestimar el recurs i va abocar la nova defensa de l’escocès, exercida per l’advocat David Aranda, d’Alerta Solidària, a presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona que es dirimirà en una vista assenyalada pel pròxim dimecres 24 de març al Palau de Justícia, on tres magistrats de la secció 7 hauran de decidir si l’alliberen o el mantenen engarjolat.
L’advocat assegura que l’acord del Brexit estableix “un mecanisme similar de cooperació judicial que assegura l’entrega dels nacionals de qualsevol dels països membres de l’acord” i desmunta els temors infundats del jutge
En el nou recurs de divuit pàgines, Aranda explica que Aitken “es troba perfectament arrelat social, familiar i laboralment a l’Estat espanyol, concretament a la ciutat de Barcelona, fet que fa disminuir de forma dràstica qualsevol risc de fugida”. Per demostrar-ho, a més dels documents aportats a l’anterior recurs, afegeix dos certificats de titularitat de comptes bancaris, les nòmines de la seva feina i el padró de la seva companya, amb qui comparteix habitatge. Així i tot, la defensa del noi intenta esvair la preocupació del jutge instructor perquè Aitken fugi i intenti sostraure’s de l’acció de la justícia quan assegura que l'”Acord de Comerç i Cooperació entre la Unió Europea i la CEEA, per una part, i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord per l’altra, contempla l’extradició a la Unió Europea de ciutadans nacionals del Regne Unit. Per tant, encara que no operi formalment l’Ordre Europea de Detenció i Entrega, s’estableix un mecanisme similar de cooperació judicial que assegura l’entrega dels nacionals de qualsevol dels països membres de l’acord”.
El lletrat que defensa Aitken argumenta al seu recurs que “la presó provisional s’adopta en un moment processal en què només existeixen presumptes indicis de culpabilitat que s’han de provar, de manera que l’imputat no ha perdut, ni de bon tros, la consideració d’innocent”. Fent valer jurisprudència del Tribunal Constitucional, articles del Conveni Europeu de Drets Humans així com del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, i resolucions del Consell d’Europa, el penalista David Aranda denuncia una “evident i flagrant falta de finalitat legítima” per a l’adopció d’aquesta mesura. Alternativament, proposa que en cas que es consideri oportú s’apliquin mesures menys lesives per l’investigat que evitarien els mateixos riscos que la presó provisional, com ara la retirada del passaport o l’obligació de comparèixer periòdicament davant del jutjat.
La solidaritat traspassa els murs
En aquest mes que William Aitken porta empresonat a Brians I, l’escocès ha aconseguit trobar mecanismes per sobreposar-se a una situació del tot inesperada. La seva parella Fernanda pensa que és “molt injust i no existeix cap risc de fuga perquè la seva vida està aquí i era perfecta fins que va passar tot això”. Durant aquestes setmanes, ha pogut veure el seu company tres vegades, dues a través del vidre i una en un bis a bis. En conversa telefònica amb la Directa explica que William “està fent classes d’espanyol i aprofitant per practicar esport i mantenir-se ocupat, perquè està nerviós i amb ansietat malgrat que anímicament se sent fort”.
La seva parella explica que li han arribat moltíssimes cartes provinents de diversos indrets de Catalunya de gent que no coneix, quelcom que el fa “molt feliç perquè així no se sent sol”
Aquesta setmana ha començat a fer de professor i donar classes d’anglès a la resta de presos, activitat que Fernanda confia que el motivi perquè “sempre li ha agradat ajudar als altres”. També explica que li han arribat moltíssimes cartes provinents de diversos indrets de Catalunya de gent que no coneix, quelcom que el fa “molt feliç perquè així no se sent sol”. El cas també ha tingut repercussió a Escòcia, on el diari The National ha escrit diversos articles per informar sobre la situació del seu compatriota.
Per la seva banda, Alerta Solidària ha fet públic un comunicat on exigeix la seva llibertat i valora que està privat de llibertat “pel sol fet de manifestar la seva solidaritat amb en Pablo Hasél i ser estranger”. L’organització antirepressiva de l’esquerra independentista creu que “arribar fins a l’extrem d’empresonar qui defensa la llibertat d’expressió, en contra de l’empresonament d’un raper ja tancat a la presó, és una mostra més de la natura feixista i la deriva repressiva i desacomplexada que protagonitza l’Estat espanyol”. El pròxim divendres 26 de març, en William complirà 31 anys, en les mans de tres jutges està que ho pugui celebrar amb la seva gent.
Finalment, la secció 7a de l’Audiència de Barcelona ha acordat la llibertat provisional de l’escocès després de trenta-set dies empresonat i li imposa compareixences quinzenals als jutjats, retirada de passaport i prohibició de sortir de l’Estat espanyol fins a la celebració del judici o la resolució definitiva de la causa.
