Iris Schneider és el nom en clau de l’agent de la policia alemanya Iris P., que durant cinc anys, de l’agost de 2001 a març de 2006, va estar espiant els moviments socials d’Hamburg, el centre okupat i autònom Rote Flora i la ràdio lliure Freie Sender Kombinat (FSK), on col·laborava en un programa d’actualitat política i realitzava tasques periodístiques de cobertura de mobilitzacions i manifestacions.
Durant la seva infiltració, l’agent Iris P. va ser molt activa dins els moviments socials i col·lectius autònoms d’Hamburg. Va entrenar-se en un grup queer de kickboxing, va treballar a la cafeteria de la Rote Flora –el Café Niemandsland–, va exercir de cuinera en moltes festes i activitats de la històrica casa okupa, freqüentava bars alternatius i va mantenir dues relacions sentimentals amb dues dones de la Rote Flora. Tot a sou de l’Estat.
El rebombori del cas va aguditzar-se quan a preguntes de Die Linke i Els Verds al Parlament va quedar confirmat l’outing d’Iris P. i la seva afiliació a la policia criminal alemanya, coneguda com a LKA
El novembre de 2014, un dossier de 18 pàgines sobre Iris P. va ser penjat en un blog amb detalls i informacions concretes de l’espia de la Rote Flora. L’outing va ser realitzat per activistes de que van conviure amb ella. El dossier detalla com se les va empescar “Iris Schneider” per penetrar i infiltrar-se a l’emblemàtica casa okupada d’Hamburg. El rebombori del cas va aguditzar-se quan a preguntes de Die Linke i Els Verds al Parlament va quedar confirmat l’outing d’Iris P. i la seva afiliació a la policia criminal alemanya, coneguda aquesta com a LKA. Les preguntes van precipitar una comissió parlamentaria d’investigació del cas, que s’està duent a terme en l’actualitat, però amb poca freqüència de sessions, a Hamburg.
El cas ha generat indignació popular i també comunicats dels sindicats de premsa perquè l’operatiu sobrepassa qualsevol límit constitucional. De fet, els sindicats de premsa afirmen que la policia ha violat el secret de redacció i la protecció de fonts periodístiques infiltrant una agent a Ràdio FSK, dos principis bàsics del codi deontològic del periodisme.
El Parlament d’Hamburg investiga l’escàndol
Iris P. té actualment 41 anys. En el moment de la seva infiltració en tenia 28 i pertanyia a la divisió LKA 8 de la policia criminal alemanya i, com ha transcendit de la compareixença del cap de la policia d’Hamburg Ralf Meyer a la comissió d’investigació, la seva funció inicial era “informar de les accions, activitats i membres d’un grupuscle a l’entorn de Rote Flora anomenat Cèl·lules Autònomes en record a Ulrike Meinhof”. Segons Meyer, l’origen de l’operatiu rau “en els atacs incendiaris a propietats i vehicles de Lufthansa i als agressius cartells contra la deportació de persones il·legals”, referint-se a les campanyes de suport a les migrants que no tenien la residència regularitzada administrativament. I la “possibilitat que agrest grupuscle esdevingués una organització terrorista”. Cap rastre d’aquesta hipòtesi i construcció policial.
Des de 2002, però, les activitats d’Iris P. van estar coordinades per la divisió LKA 8 amb la supervisió de la policia federal i la fiscalia federal d’Alemanya. Aquesta informació va quedar confirmada després d’una pregunta del diputat de Die Linke Hubertus Zdebel al Bundestag en una sessió de control del ministeri de l’Interior. Així va quedar palès que Iris P. va treballar per la fiscalia federal del 2002 al 2004 informant de Rote Flora.
Una infiltració sense base legal
Segons demostren les conclusions preliminars de la comissió parlamentària d’investigació del cas “Iris Schneider” al Parlament d’Hamburg, els informes de l’agent de la policia criminal alemanya (LKA) infiltrada, fins a 70, van ser remesos a una altre instància: als serveis d’intel·ligència. En aquests informes, tot i que el cap de la policia ho negués en seu parlamentària, hi ha noms d’activistes, els seus moviments, contactes i informacions personals recopilades per Iris P.
El cap de la policia Ralf Meyer va afirmar que la policia tenia constància de l’operatiu d’“Iris Schneider” però no de les seves relacions sentimentals
La comissió d’investigació d’Hamburg intenta donar ara, respostes a l’afer i escàndol policial entorn al centre social Rote Flora. Sota quina base legal va portar-se a terme la infiltració d’Iris P.? Quines van ser les funcions i tasques de l’agent? Què va fer als domicilis de les diverses persones dels moviments socials afectades? S’han creat bases de dades ideològiques i arxius policials amb la informació obtinguda per la talp? Quina va ser la investigació secreta que va portar a terme l’agent P.? Formaven part les relacions sentimentals i els abusos sentimentals de l’estratègia policial per obtenir informació sensible? Estava al corrent de l’operatiu el senador d’Interior de la ciutat? –senador és el nom que rep el ministre de l’Interior a la ciutat-Estat. Totes aquestes preguntes i més han estat formulades per l’oposició (Die Linke i Els Verds) al govern d’Hamburg, que des de 2011, i després de llargs governs de la CDU, ocupa el socialdemòcrata Olaf Scholz, que pertany a l’ala conservadora del partit.
A més a més, el cap de la policia Ralf Meyer va afirmar també que la policia tenia constància de l’operatiu d’“Iris Schneider” però no de les seves relacions sentimentals. Tot i així, “el cas de Mark Kennedy a Londres, ha posat de manifest que les relacions amoroses i sexuals són part de l’estratègia policial d’obtenció d’informació, per molt que la policia digui que no. Què han de dir?” es pregunta un antifeixista d’Hamburg pròxim a Rote Flora amb el qual ha pogut parlar la Directa. L’agent infiltrada va dedicar-se a passar noms i informacions de les activistes autònomes de la ciutat portuària, una ciutat coneguda arreu del país pel seu moviment contestatari.
L’arribada d’Schneider a la Rote Flora
L’any 2001 Iris P. va arribar a Hamburg provinent de Hannover. Així ho va afirmar a les primeres persones de l’entorn de la Rote Flora que va conèixer. “Havia trencat amb la seva família” afirmava. El motiu era la “no acceptació” d’aquesta “de la seva sexualitat lesbiana i queer”. L’any 2003 va ser un any força comvuls per l’escena autònoma i d’esquerres hamburguesa. La coalició governant de la ciutat-Estat, formada pels democratacristians de la CDU i la formació populista i ultradretana Parit Schill, havia aprovat diversos plans de (re)urbanització de la ciutat i va desallotjar, no sense protestes i resistència, el wagenburg Bambule. Un wagenburg és un poblat o campament fet amb caravanes i camions.
Iris P. va començar a la ràdio lliure FSK i amb altres activistes va impulsar un programa radiofònic on intentaven recollir les veus de totes les activistes d’Hamburg “de la Rote Flora, al moviment antifeixista fins a l’escena queer”
Aquell 2003, poc després del desallotjament del campament, Iris P. va començar a la ràdio lliure FSK i amb altres activistes va impulsar un programa radiofònic on intentaven recollir les veus de totes les activistes amb Hamburg “de la Rote Flora, al moviment antifeixista fins a l’escena queer”. Allà ella participava en la redacció de continguts i la moderació del programa. Tanmateix, des de la ràdio va emprar les bases de dades, fonts, arxius fotogràfics i contactes per escriure informes per la policia i informar de totes les campanyes antirepressives, accions polítiques i activitats dels moviments socials. El novembre de 2003 va haver-hi una ràtzia a Ràdio FSK. Durant l’escorcoll la policia va endur-se ordinadors, materials diversos i adreces. Posteriorment un tribunal va sentenciar que la ràtzia va ser inconstitucional. Tanmateix, després de l’escorcoll, l’espia va quedar-se dos anys més treballant a la ràdio.
L’agent “Iris Schneider” va col·laborar també amb una revista feminista des d’on podia accedir a diverses estructures de l’esquerra alternativa de la ciutat hanseàtica i va espiar al moviment antifeixista de Bad Oldesloe, per constatar si activistes antifeixistes portaven a terme accions directes contra les bases militars que l’OTAN té a la població. Iris P. hauria accedit a números de telèfon i hauria pogut escoltar converses telefòniques punxades.
Iris P. va participar i ser identificada per altres policies en el marc d’una acció de Rote Flora contra la construcció de l’Hotel Mövenpick al barri de Schanze, on es troba la Rote Flora, i també va participar dels preparatius de les mobilitzacions i protestes previs a la cimera del G8 de 2007 a la ciutat alemanya de Heiligendamm, unes mobilitzacions en les quals, sota permís dels serveis d’intel·ligència alemanys hi va participar el talp britànic Mark Kennedy com a agent provocador, provocant disturbis, com va afirmar Jörg Ziercke, el cap dels serveis secrets alemanys l’any 2011 al Bundestag. De 2004 a 2009, Kennedy va infiltrar-se dins del moviment antifeixista a Berlín, tenint una relació sentimental amb una activista, i va cometre, almenys dos delictes: disturbis i agressions a policies a Heiligendamm, i crema de contenidors durant una manifestació a Berlín, però, després d’haver estat detingut per la policia berlinesa, i de transcendir secretament la seva identitat, va ser posat en llibertat sense càrrecs. Lògicament. Era un policia.
De les sospites a l’outing
Des de l’entorn de la Rote Flora afirmen que la primera cosa rara que van apreciar a Iris P. va ser, una vegada que unes amigues seves es van autoconvidar a casa seva per passar la tarda juntes, que P. residia sola en un pis molt “diàfan i impersonal”, poc comú entre les activistes donat que gairebé totes residien “o a la okupa o en habitatges compartits”. Però la sospita no va anar més enllà. Segons confirmen fonts properes a la Rote Flora, Iris P. és la cinquena persona infiltrada per la policia descoberta al centre des de l’okupació el 1989, però la primera que va suposar un trauma emocional pel col·lectiu. Les sospites cap a “Iris Schneider” van incrementar-se amb el nul coneixement que tenien algunes activistes de la Rote Fora d’ella. “Schneider” deia que treballava en les oficines del centre comercial Galeria Kaufhof, però allà, quan un dia unes amigues van anar a buscar-la a la feina, ningú la coneixia. En una ocasió “Schneider” va presentar-se en una reunió en la qual diverses activistes debatien les mesures de seguretat d’un imminent desallotjament del wagenburg Wendebecken d’Hamburg. Ella no formava part de la comissió i diverses activistes van començar a sospitar encara més d’ella, essent expulsada de la reunió. Algunes habitants de la Rote Flora van alertar a Iris de les sospites i van posar en marxa el protocol d’emergència per aquestes situacions: una reunió amb la persona afectada en la qual s’exposen les acusacions, proves i testimonis i es demanen explicacions. Iris P. no es va presentar a la reunió i havia buidat el seu domicili. La sospita va quedar per gran part de col·lectiu provada. Dos dies després Iris P. va presentar-se a la Rote Flora plorant i queixant-se de les “falses acusacions a la seva persona”, va ser expulsada, dividint la comunitat de la Rote Flora.
El març de 2006, Iris P. va retirar-se de l’escena autònoma d’Hamburg i les seves activitats d’espionatge van donar-se per finalitzades. “Iris Schneider” va afirmar que volia “anar als EUA”, que “estava desil·lusionada i contrariada dels cercles d’esquerres d’Hamburg”. Tanmateix, no va marxar ala EUA, sinó que va instal·lar-se en un altre barri de la ciutat, en concret a Rahlstedt, on va seguir treballant per la policia en “operacions contra l’extremisme islàmic”, de fet va ser vista a l’octubre de 2013 per un activista de la Rote Flora en una xerrada sobre gihadisme.
