El passat nazi d’Alemanya i la seva cultura del record històric (Erinnerungskultur) fa que la república federal sigui un dels principals aliats de l’Estat d’Israel. L’existència del país sionista és part de la Staatsräson (raó d’estat) d’Alemanya. Des del 7 d’octubre de 2023, la posició de Berlín en aquest sentit s’ha forçat encara més. Menys d’un mes després de l’ofensiva de la resistència palestina, el govern alemany va aprovar l’exportació d’equip militar a Israel per un valor de 303 milions d’euros. El govern va prohibir en les manifestacions propalestines la frase “Des del riu fins a la mar, Palestina vencerà”, i múltiples persones han sigut arrestades i multades. Les paraules del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz són clares: “Alemanya és amb Israel”.
Aquestes mesures venen d’un executiu centrista, on també hi ha verds i liberals. Però, què pensen els moviments, partits polítics, i altres organitzacions situades a la seva esquerra? La veritat és que la seva posició no varia gaire del govern. Die Linke (L’Esquerra, en alemany), amb 39 seients al Parlament federal, és el partit polític progressista per excel·lència al país, situat a l’esquerra de l’SPD de Scholz. L’11 d’octubre de 2023, la formació va fer públic un comunicat titulat “Per la fi de la violència a Israel i a Palestina”. En aquest escrit, es condemnava “l’atac terrorista de Hamàs” i s’afirmava que, a causa de “l’Holocaust, l’existència d’Israel és una necessitat històrica”. Encara que la direcció de Die Linke expressava també preocupació per la previsible escalada de violència d’Israel (recordem que l’escrit és de quatre dies després de l’ofensiva de Hamàs), es posicionava completament a favor de l’Estat israelià i de la seva existència.
Mesos després, el març de 2024, el grup parlamentari de la formació va posicionar-se a favor d’un alto el foc i del cessament dels enviaments d’armes des d’Alemanya a Israel. En aquest nou escrit, s’afirmava que, “com cada altre país”, l’Estat d’Israel té “dret a l’autodefensa”, però que el govern de Benjamin Netanyahu “l’està portant a l’extrem”. No obstant això, el 29 d’agost un candidat de Die Linke, Michael Neuhaus, va lluir una samarreta de les forces d’ocupació israelianes (IDF) en un acte polític a Leipzig. El partit, com l’esquerra alemanya en general, està del tot fraccionat quant al genocidi del poble palestí. Certs sectors admeten que Israel “ha anat massa lluny”, però pensen que l’estat sionista té dret a existir. Altres ignoren activament el genocidi i criden “‘Nie wieder’ ist jetzt” (“Mai més” és ara) a manifestacions en suport dels ostatges israelians.
Cau el mite del Sankt Pauli
Dins de l’esquerra alemanya hi ha un grup amb molta influència que es fa dir “Antideutsche” (“antialemanys”). És un moviment polític creat als anys vuitanta del que es considera antifeixista i es posiciona en contra del nacionalisme alemany, el qual veuen vinculat al nazisme. Aquest odi cap al nazisme, que evidentment hauria de tenir tot antifeixista, fa que el seu suport a Israel sigui incondicional. El remordiment imperant dins d’aquest moviment i el record viu de la responsabilitat alemanya de l’Holocaust duu els Antideutsche a considerar com un deute històric protegir i donar suport a la creació d’un estat sionista, sense tenir en compte els milers de palestins assassinats per fer-lo possible. El que resulta destacable d’aquest corrent, és el seu caràcter exclusivament alemany. Arreu del món, els moviments antifeixistes i de l’esquerra alternativa donen suport a la causa palestina i denuncien les polítiques genocides de les administracions de Tel-Aviv. Els Antideutsche s’erigeixen en una excepció: en les seves marxes antifeixistes sorprèn la presència protagonista de la bandera d’Israel i en les seves ponències s’apel·la al “caràcter antisemític” del moviment propalestí. Tanmateix, en algunes expressions del moviment, també s’exclou la intervenció de persones d’origen jueu, com va passar al club berlinès Jungle World, que s’autodenomina Antideutsche. Són un exemple clar de l’excepcionalitat alemanya en els moviments antifeixistes o de l’esquerra alternativa.
Un dels clubs de futbol més coneguts arreu del món per haver cultivat la marca “antifeixista” s’inscriu en aquest corrent. El Sankt Pauli d’Hamburg és un equip amb milions de fans internacionals a causa dels seus gestos que l’acosten a l’esquerra alternativa, marquen distància amb la comercialitat del futbol d’elit
i l’allunyen del capitalisme, sobretot pel fet que va ser el primer club alemany que es va posicionar públicament contra el racisme, la xenofòbia, i l’homofòbia. Això no obstant, bona part d’aquests milions de fans internacionals van quedar molt decebuts quan, dies després del 7 d’octubre de 2023, el club va fer públic un escrit on es posicionava al costat d’Israel en el conflicte de Gaza. Immediatament després, catorze dels clubs de fans internacionals oficials del Sankt Pauli van trencar relacions amb la societat esportiva i van publicar una rèplica fent costat a la causa palestina.
Un dels grups de seguidors més contundents va ser el de Glasgow. Bona part dels seus integrants també són seguidors del Celtic, club de la ciutat escocesa amb bona part de l’afició d’ascendència irlandesa, idees republicanes i que fa costat al poble palestí.
En reacció a tot aquest moviment internacional, fans alemanys del Sankt Pauli van desplegar pancartes durant el transcurs d’un partit que deien “Des de Gaza fins a Glasgow, combat l’antisemitisme. Allibereu Palestina de Hamàs”. La frase “Free Palestine from Hamas” (“Palestina lliure de Hamàs”) és un eslògan recurrent de l’esquerra alemanya, perquè és un afegit a la frase “Free Palestine” que exonera de tota culpa a Israel i assenyala Hamàs com a responsable del genocidi.
Quan es parla de l’Estat d’Israel i el genocidi del poble palestí, l’esquerra alemanya no és gaire diferent del centre, o fins i tot de l’extrema dreta. Membres del partit postfeixista Alternativa per a Alemanya (AfD), incloent-hi els dos principals líders, s’han posicionat obertament a favor de Tel-Aviv i han assegurat que el govern israelià té dret a protegir-se dels atacs palestins. És bastant irònic, doncs, que el moviment antifeixista alemany tingui la mateixa posició que el partit feixista més votat del país.
