Lentament, la plaça Urquinaona de Barcelona s’ha anat omplint per arrencar la marxa que cada any convoca l’esquerra independentista per a la Diada, des de 1977. Enguany sota el lema “Fins a vèncer. Unitat Popular, organització i lluita”, Arran, Endavant, Alerta Solidària, el sindicat COS, el SEPC i la CUP han aconseguit aplegar, segons el recompte de la Directa, vora 6.000 persones fins a la plaça Comercial -8.000, segons l’organització i 1.500, d’acord amb el recompte de la Guàrdia Urbana.
Com cada any, una traca de petards ha donat el tret de sortida a la marxa, que ha deixat Urquinaona enrere per la Ronda Sant Pere. A la capçalera s’hi podien distingir diverses represaliades, com Eduard Garzón del cas 23-S, Sane dels talls de l’AP-7 durant la vaga general contra la sentència o Marcel Vivet, que va mobilitzar-se contra el sindicat Jusapol. També hi havia membres de la Xarxa de Familiars contra la Repressió, que aglutina familiars d’encausades en el marc de la dissidència. De fet, als laterals de la manifestació, membres d’Alerta Solidària han estat recollint diners per a la lluita antirepressiva.
A la capçalera s’hi podien distingir diverses represaliades, com Eduard Garzón del cas 23-S, Sane dels talls de l’AP-7 durant la vaga general contra la sentència o Marcel Vivet, que va mobilitzar-se contra el sindicat Jusapol
Entre estelades, i banderes vermelles i liles onejant, han corregut els càntics per la independència, el socialisme i el feminisme. Un grup de manifestants ha fet pintades al llarg de tot el recorregut i, per segon any consecutiu, al passeig Lluís Companys abans de girar cap a la plaça Comercial, s’ha cremat una imatge de Pedro Sánchez i Pere Aragonès.
En el manifest de convocatòria, l’esquerra independentista posa l’èmfasi a denunciar el fet que “pretenguin que sigui la classe treballadora i la resta de classes populars les que paguem el cost d’aquesta crisi” i titlla de “farsa” les promeses de polítiques ecològiques, feministes, democràtiques i socials per part del govern de Pere Aragonès. Ambdós missatges, amb diversos accents i matisos, s’han repetit durant l’acte polític.
Des de la plaça, la portaveu d’Arran, Marina Gispert, ha volgut introduir els parlaments recordant que l’independentisme d’esquerres sempre ha estat al punt de mira i ha explicat que l’11 de setembre de 1981, dues bombes van detonar al domicili de Joan Fuster a Sueca perquè “es va atrevir a qüestionar la unitat d’Espanya i va defensar els Països Catalans”. Abans de donar pas a Martí Majoral, d’Alerta Solidària, ha subratllat que el projecte de l’esquerra independentista és l’únic que pot plantejar un futur digne “per a les classes populars” i ha fet una crida a continuar lluitant per “l’alliberament nacional, social i de gènere sense cap renúncia”.
La portaveu d’Arran, Marina Gispert, ha fet una crida a continuar lluitant per “l’alliberament nacional, social i de gènere sense cap renúncia”
Com a membre de l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista, Majoral ha fet un repàs de la repressió que pesa sobre l’independentisme, arrencant amb el recent informe del Ministeri de l’Interior espanyol en què reconeix l’existència de policies infiltrats en el moviment independentista i el vincula amb el terrorisme. A més d’assenyalar el Govern espanyol, ha posat èmfasi en els casos protagonitzats per la Generalitat de Catalunya. “Es parla molt de Pegasus i poc o gens d’Identitats Suplantades”, ha exemplificat, en referència a una trama de suplantació d’identitats digitals des de Mossos d’Esquadra que va destapar la Directa. També ha fet balanç de la repressió contra el moviment pel dret a l’habitatge, que ja acumula 441 multes per valor total de 260.000 euros. Per tancar, Majoral ha cridat “a sumar forces al projecte de la Unitat Popular”.
Li ha pres el relleu la portaveu del sindicat COS, Cati Morros, que ha reivindicat una escola pública, no segregadora, de qualitat i en català. Durant la intervenció, ha fet una ferma defensa de la llengua i una denúncia dels “embats legislatius i judicials” que ha patit al conjunt dels Països Catalans. Per fer-hi front, ha defensat l’organització “dins i fora dels centres de treball” i caminar cap a un “marc de relacions laborals dels Països Catalans”.
La diputada de la CUP, Basha Changuerra, ha reivindicat la renda bàsica universal, la nacionalització de sectors estratègics, la regularització de persones o l’expropiació d’habitatges en mas de bancs o fons d’inversió
Per tancar les intervencions, la diputada de la CUP, Basha Changuerra, ha llançat una crítica a un sistema “que manté els beneficis econòmics d’uns pocs i explota la resta” i ha reivindicat una gestió de la crisi que no suposi conseqüències per a les classes populars. També ha reivindicat algunes propostes que ja estan sobre la taula, com la renda bàsica universal, la nacionalització de sectors estratègics, la regularització de persones o l’expropiació d’habitatges en mas de bancs o fons d’inversió. Finalment, ha fet una crida a la mobilització i a l’organització per poder lluitar “per la independència”, sempre “lligada la defensa de les classes populars”.
Durant el dia, també s’han celebrat manifestacions de l’esquerra independentista a altres ciutats de Catalunya, com Lleida, Reus i Girona. A més, convocada per Arran, al matí s’ha mobilitzat a Barcelona per homenatjar el militant comunista Gustau Muñoz, assassinat a trets per la policia espanyola l’11 de setembre de 1978, i celebrar la manifestació juvenil.
