Gabriel Boric, candidat presidencial de la coalició d’esquerres Aprovo Dignitat, ha guanyat la segona volta de les presidencials de Xile per un marge molt més ampli del que s’esperava. Amb un 55,9% dels vots, ha derrotat al candidat d’extrema dreta José Antonio Kast, del Front Social Cristià, qui ja ha reconegut la derrota i ha felicitat al guanyador. Els seus programes electorals eren absolutament antagònics i, després de quatre anys de presidència conservadora i neoliberal amb Sebastián Piñera, el gir a l’esquerra està sent celebrat massivament als carrers dos anys després de la revolta social xilena.
L’ambient de la nit d’aquest diumenge 19 de desembre a Santiago de Xile, així com a tantes altres ciutats del país, ha sigut d’extrema alegria. Clàxons i crits sonaven pels carrers i minuts després de saber els resultats de les eleccions, milers de persones sortien al carrer a celebrar la victòria del candidat d’esquerres que es convertirà en el president més jove de la història del país andí. Xile arribava a aquestes eleccions “amb molta incertesa, amb un país que estava totalment polaritzat”, assegura l’analista polític Fernando García.
Mentre que Gabriel Boric ve de liderar les mobilitzacions estudiantils de fa deu anys i ha consolidat una campanya des dels barris, “la campanya de Kast seguia el manual d’eleccions de Bolsonaro o Trump amb moltes fake news, amb joc brut”, assegura García. “El resultat demostra que hi ha una unió de les forces democràtiques que ha arrossegat inclús sectors de centredreta, aquells que veien amb horror tenir com a president un home que se sent clarament identificat amb un pinochetisme que el país vol deixar enrere, algú que defensa un model de país que és contradictori amb l’esclat social”, assegura.
Qui es Gabriel Boric?
Boric va començar la seva carrera política com a estudiant de dret. Durant les massives manifestacions del moviment estudiantil, des de 2008, però sobretot a partir del 2011, el jove de Punta de Arenas nascut l’any 1986 va liderar processos de protesta social i es va convertir ràpidament en el president de la Federació d’Estudiants de la Universitat de Xile i en portaveu de la Confederació d’Estudiants de Xile.
Boric va contribuir a crear el Moviment Autònom que el 2019 es convertiria en Convergència Social, partit que forma part de l’actual coalició Aprovo Dignitat juntament amb Esquerra Llibertària, Nova Democràcia i Socialisme i Llibertat
Més endavant, va passar a representar la seva regió, Magallanes, al Congrés, i l’any 2014 es va convertir en parlamentari com a candidat independent amb suport del moviment Esquerra Autònoma. Posteriorment, va contribuir a crear el Moviment Autònom que el 2019 es convertiria en Convergència Social, partit que forma part de l’actual coalició Aprovo Dignitat juntament amb Esquerra Llibertària, Nova Democràcia i Socialisme i Llibertat. La seva participació política durant la revolta social de 2019 el va enfortir per encapçalar avui la posició que ocupa.
La seva victòria és un pas prou important per la nova constitució que s’està construint a Xile, en part a conseqüència de les mobilitzacions massives de 2019 i gràcies a la qual les xilenes deixaran enrere una constitució aprovada l’any 1980 per la dictadura del general Pinochet. Gabriel Boric era el candidat que donava més importància al procés constituent. De fet, el candidat d’extrema dreta havia votat en contra de la creació d’una nova constitució. S’espera que la recta final de la constituent, que durarà fins al juny de 2022, tingui prou força i garanties amb la nova presidència.
Difícil governabilitat
La participació ha sigut d’un 55,6% de l’electorat, una xifra que si bé sembla baixa, és de les més altes dels últims comicis, inclòs el plebiscit per la constituent. Gabriel Boric ha obtingut una clara victòria gràcies al vot de les zones urbanes, ja que a moltes regions rurals ha guanyat l’extrema dreta. Mentre que a la zona metropolitana de Santiago de Xile el candidat progressista ha aconseguit més d’un 60% dels vots, a la regió de l’Araucania, territori originari del poble indígena maputxe que avui s’ha convertit en minoria poblacional, és Kast qui ha assolit aquest 60%. A la regió de Ñuble també guanya l’extrema dreta amb un 58% dels vots, mentre que a l’acolorida Valparaiso Boric s’imposa amb un 59,3% dels vots. Tot i l’àmplia victòria, Boric tindrà una difícil governabilitat i es veurà obligat a trobar acords i consensos dins el poder legislatiu.
L’advocat i exlíder estudiantil assumirà la presidència de Xile l’onze de març de 2022. “Aquest gran resultat de Gabril Boric, amb deu punts de diferència, és una gran notícia pel país”, assegura Fernando García. Quaranta anys i pocs dies després de la mort de la seva dona Lucía Hiriart, amb noranta-nou anys, Xile deixa una mica més enrere el llegat d’August Pinochet i els ideals feixistes i conservadors que aquest professà.
