El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha sotmès a informació pública el projecte de la planta fotovoltaica Julia, que afecta els municipis gironins de Cervià de Ter, Cornellà del Terri, Vilademuls i Sant Jordi Desvalls. Més de 75.000 plaques solars han estat projectades sobre aquests quatre nuclis, i la connexió per línia aèria fins a la subestació elèctrica més propera preveu creuar, també, les localitats de Viladasens, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià, on l’energia es podria transferir a la xarxa.
El projecte, impulsat per l’empresa Atenea Capital Investments SL –una societat mercantil amb seu al passeig de la Castellana de Madrid i presidida per mitjà d’una societat interposada per Carlos Abuin García–, calcula que la potència de la planta serà de 52 MW, xifra considerable perquè l’administració responsable de dirimir sobre la infraestructura sigui l’Estat i no el govern de la Generalitat. La resistència civil a l’execució del projecte, organitzada en la Plataforma Mobilització FV Julia, interpreta l’objectiu de potència fixat com una mostra de “la mala fe” del Ministeri. A la reunió de la plataforma, celebrada el 23 de juny a Sant Jordi Desvalls, el parer va ser unànime: com que les instal·lacions inferiors a 50 MW són de competència autonòmica, era convenient que la planta Julia superés aquest límit a fi de controlar-ne la tramitació des de Madrid. Els assistents a la reunió són membres del veïnat, activistes i portaveus de les associacions dels pobles afectats, com Desvalls Cultura, Salvem la llera del Ter o Cinyana Ter. Consideren que el concepte de la planta única és fictici, perquè aglutina quatre centres de producció elèctrica diferenciats que haurien de dividir-se i ser tramitats com quatre projectes independents.
El veïnat i les entitats contràries van celebrar el 23 de juny una reunió a Sant Jordi Desvalls per coordinar l’oposició al projecte
En el decurs de la trobada a Sant Jordi Desvalls, els participants van repassar les accions d’oposició que tenen a l’abast: recollir signatures, organitzar xerrades divulgatives, decantar el posicionament de les institucions… I formulen les seves preocupacions principals: la influència del camp electromagnètic sobre la salut, la despesa d’aigua per netejar les plaques o el volum de residus en forma de bateries que comportarà el funcionament de la planta. Admeten que la plataforma va haver de crear-se d’urgència, atesa l’opacitat en la redacció del projecte i la nul·la interlocució de l’Estat. Fins i tot, els ajuntaments i la propietat dels terrenys en disputa, el 75% dels quals són d’ús agrícola, no en sabien res. Jordi Ginabreda, veí de Vilademuls i membre de Revolta Pagesa, té constància d’un sol cas en què l’Estat hagi iniciat negociacions amb l’amo de la finca. “La resta de la gent perjudicada la van donar per assabentada amb la publicació de l’anunci al BOE”, assegura.
Tant Revolta Pagesa com la plataforma d’entitats han presentat al·legacions. També ho faran els ajuntaments, sense excepció. Almenys en un dels casos, la planificació del projecte topa amb la normativa municipal. Al paratge del bosc d’en Roure, a Sant Jordi Desvalls, l’emplaçament seria sobre una antiga activitat d’extracció d’àrids que el POUM vigent insta a restaurar.
Júlia Gené, tècnica de defensa del territori de Naturalistes de Girona, no se sorprèn: “Cornellà del Terri també havia donat protecció a les zones afectades. El projecte ha de tenir en compte el POUM, però de vegades tira endavant si les administracions el validen, per una qüestió de jerarquia”. Gené apunta que el més delicat amb relació a l’impacte mediambiental és la proximitat al Ter de la línia elèctrica aèria. Són set quilòmetres de cable sustentats per 26 torres, la menor de les quals mesura setze metres i la més alta 36. Aquestes dades corresponen només al tram de la línia d’alta tensió que ha d’evacuar l’energia produïda des de Sant Jordi Desvalls fins a Juià, però els mòduls dels quatre municipis també estaran connectats entre ells. Gené aclareix que l’entitat que representa encara està analitzant la documentació, però ja avança que el ramal hauria de respectar les espècies autòctones amenaçades, com la llúdriga del Ter. Amb tot, fa notar que no s’oposen frontalment al projecte, però defensa la necessitat de “mesures correctores, com soterrar la línia aèria, que reduirien l’impacte en la bio fauna”.
El fet que hi hagi dues subestacions en aquesta zona, la de Medinyà i la de Juià, la fa susceptible a una major saturació de centrals fotovoltaiques, perquè són més rendibles
El fet que hi hagi dues subestacions en una àrea concreta, la de Medinyà i la de Juià, la torna susceptible a la saturació de projectes d’aquest tipus, perquè són més rendibles. Fonts de la plataforma denuncien que la planta Julia és incoherent amb el que disposa la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, perquè no és proporcional a la demanda energètica de l’entorn immediat, ni el promotor és un petit productor. És a dir, no seria sostenible. En aquest sentit, els inquieta pensar què passarà quan les plaques esdevinguin inservibles, per exemple, pel progrés de la tecnologia o calgui procedir a un desmantellament de tanta envergadura. Lamenten que l’administració general de l’Estat entorpeixi les iniciatives de sobirania energètica de municipis com Medinyà i Torroella de Montgrí, mentre a l’agenda s’acumulen les “inversions especulatives”.
“Les maniobres de l’Estat incentiven que l’oligarquia empresarial commuti el monopoli il·limitat de l’energia fòssil pel de la renovable a canvi d’obtenir resultats eficaços que sedueixin Europa”, raonen. Només la construcció de la planta està pressupostada en 22 milions d’euros. La conclusió, per als reunits a la plataforma, és clara; es tracta d’una “perversió lucrativa” del model de transició energètica. El percentatge d’energia verda que es genera creix dràsticament, a costa de la concentració de productors, el desconcert interadministratiu i la pressió territorial.
“Han de derogar-lo, perquè no té en compte ni la pagesia ni l’economia circular”, considera Jordi Ginabreda, veí de Vilademuls i membre de Revolta Pagesa
Arran de l’apagada del 28 d’abril la Generalitat va aprovar el Decret Llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, que disposa “la priorització de la construcció i explotació d’instal·lacions d’energies renovables i d’instal·lacions d’emmagatzematge i la seva infraestructura connexa, i reconeixement del seu interès públic superior.” L’oposició a la fotovoltaica Julia veu en aquesta declaració un punt d’oportunisme que reforça la tramitació precipitada dels projectes. Per Ginabreda, el decret afavoreix, de nou, les grans empreses. “Han de derogar-lo”, i afegeix, “perquè no té en compte ni la pagesia ni l’economia circular; no som contraris a les renovables, són el futur. Ens hem d’adaptar, però exigim que les decisions es prenguin consensuades amb el país i amb la gent que viu de la terra”. I la solució és, segons el pagès, eminentment política: “Els dos governs, a Catalunya i a Madrid, són del mateix color. La Generalitat ha de convèncer l’Estat de frenar el projecte”, sentencia.
Així mateix, la descompensació entre la multitud de projectes de grans dimensions que es reben i la manca de regulació estratègica tensa el desplegament de les renovables. “Ara mateix els projectes d’energies renovables no són eficients. Les aprovacions són molt lentes i caldria millorar tota la infraestructura [de la xarxa]”, afirma Gené. Els defectes en l’operació són, en part, el deute pel retard en la publicació del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). “Que la Generalitat no hagi publicat encara el PLATER fa que l’impacte territorial sigui tan gran”, rebla la tècnica de Naturalistes de Girona.
