La muntanya Romeu –que rep el nom del guerriller saguntí Josep Romeu, qui va tindre un paper crucial a la comarca del Camp de Morvedre durant la Guerra del Francès– està ubicada al sector oriental de la serralada Ibèrica i s’estén des de la plana litoral fins al barranc de la Ribera. És una façana litoral d’alt valor paisatgístic, ja que és la zona boscosa més gran (275,88 hectàrees) i millor conservada de Sagunt, i a més és un referent cultural i patrimonial, amb jaciments arqueològics com el del pic dels Corbs.
La seua proximitat al nucli urbà, alhora que la gran varietat de fauna –principalment, xicotets mamífers, amfibis i aus– i flora pròpia dels boscos mediterranis, fa d’aquest massís el principal pulmó verd de Morvedre, tant per a la històrica vila romana de Saguntum com per a l’industrial port de Sagunt. Així mateix, és el connector natural entre la serra Calderona i la serra d’Espadà. És per això que Jorge Mateos, veí de Sagunt i membre d’Acció Ecologista-Agró, lamenta que la muntanya Romeu no es protegira quan la serra d’Espadà i la serra Calderona van ser declarades parcs naturals protegits, als anys 1998 i 2002, respectivament.
Des de principis del segle XXI, les més de 2.000 veïnes de les partides de Romeu, Bonilles, Corretger, Font de Ribera i Tres Barrancs; es mobilitzen en contra de l’activitat de Lafarge
“Fa molts anys que lluitem per la muntanya Romeu i la seua declaració d’espai natural protegit per tancar així, definitivament, el perímetre de la pedrera de la cimentera de Lafarge”, assenyala Mateos. I és que aquest paratge natural es troba amenaçat per l’activitat de la multinacional cimentera més important a escala mundial, Lafarge, que explota la pedrera del Salt del Llop, ubicada a la muntanya Romeu.
L’explotació, activa des de fa més de 50 anys, en un inici, per part de l’empresa catalana Asland –absorbida en 1993 per la francesa Lafarge, la qual es va fusionar amb la suïssa Holcim l’any 2015–; ha ampliat al llarg del temps la seua extensió utilitzant tots aquells recursos que tenia al seu abast. Tal com denuncien els col·lectius ecologistes –com Acció Ecologista-Agró i Ecologistes en Acció–, la pedrera ja fa anys que hauria d’estar tancada. Segons explica Mateos, “quan una pedrera posa fi a la seua activitat, els responsables estan obligats, per llei, a restaurar els terrenys; és per això que no acaben mai i van sol·licitant pròrrogues de les autoritzacions, així com ampliacions de les pedreres”.
A diferència del que defensa LafargeHolcim, des d’Acció Ecologista-Agró denuncien que tant l’activitat de la pedrera com la de la mateixa cimentera són incompatibles amb la protecció de la muntanya Romeu. I conclouen: “La pedrera s’està esgotant, per això, per a continuar l’activitat extractiva almenys a llarg termini, necessiten ampliar el seu espai, en detriment de la muntanya Romeu”.
Actualment, al País Valencià, hi ha al voltant de 400 pedreres actives –algunes d’elles il·legals, com és el cas de les de Villar (la Serrania)–, a més de centenars de pedreres abandonades sense restaurar.
Batalla judicial a Sagunt
Des de principis del segle XXI, les més de 2.000 veïnes de les partides de Romeu, Bonilles, Corretger, Font de Ribera i Tres Barrancs; organitzades en associacions i juntament amb els col·lectius ecologistes, es mobilitzen en contra de l’activitat de LafargeHolcim, la qual genera vibracions, vidres trencats, clivelles en les cases, pols o soroll. A les molèsties i la destrucció del territori, se suma l’impacte sobre la salut pública, a causa de la pols en suspensió generada pels treballs extractivistes.
Tal com destaca Quico Fernàndez, qui forma part de l’Ajuntament de Sagunt des de 2003 pel grup municipal de Compromís, paral·lelament a la lluita social i judicial dels col·lectius, encara hui dia es desenvolupa una batalla judicial des del front institucional, en aquest cas, des de l’Ajuntament de Sagunt.
En l’any 2017, es va aconseguir declarar la muntanya Romeu de Sagunt paratge natural, una decisió que el Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar el passat mes d’abril
Entre el 2003 i 2007 –moment en el qual l’alcaldessa era l’ara senadora Glòria Calero (PSOE) i Fernández era el regidor d’Urbanisme–, Lafarge va plantejar una declaració d’interès comunitari per ampliar el perímetre de la pedrera. Tant l’Ajuntament com la Conselleria de Medi Ambient –en aquell moment en mans del Partit Popular– van denegar la sol·licitud.
“Lafarge –en paraules de Fernàndez–, que sempre ha utilitzat totes les argúcies legals que té al seu abast, no va desistir de la seua demanda i nosaltres vam plantejar un contenciós, alhora que una plataforma vinculada al Bloc Nacionalista Valencià portava el conflicte al Tribunal Suprem”. I afegeix: “Vam guanyar, li va donar la raó a la plataforma i, per tant, indirectament a l’Ajuntament de Sagunt”.
Amb l’arribada del Partit Popular a l’Ajuntament –la formació es va mantenir al poder durant huit anys– Lafarge va veure una oportunitat per acabar de consolidar la seua activitat. Se li acabava la concessió de la pedrera en l’any 2014, però el PP va prorrogar la llicència fins a l’any 2042, segons Fernàndez “en contra dels criteris i de la voluntat de l’Ajuntament”. En l’any 2015, quan Fernàndez arriba a l’alcaldia, es torna a posar damunt de la taula l’aprovació de la declaració de paratge natural municipal de la muntanya Romeu, la qual va aconseguir finalment la protecció en l’any 2017.
La declaració de paratge natural municipal va derivar en una forta oposició de Lafarge, que considerava que aquesta declaració posava en perill la seua explotació i va presentar un contenciós. Recentment, en resposta al recurs de la multinacional cimentera, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat el decret de la Generalitat Valenciana amb el qual la muntanya Romeu es declarava paratge natural protegit, donant-li així la raó a Lafarge. Per la seua part, la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sagunt ha presentat un recurs de cassació.
Així i tot, el TSJCV reconeix que Lafarge ha incorregut en una infracció. S’hauria excedit del seu àmbit d’actuació i, per tant, ocupat un espai natural de manera il·legal, per la qual cosa hauria de pagar 9,3 milions d’euros. “La batalla judicial encara no ha acabat, continuarem defensant el nostre territori enfront dels interessos privats d’una empresa que creu que tot li pertany”, conclou Fernàndez.
Una indústria contaminant
Als efectes visibles de l’activitat de Lafarge se sumen els danys que no es veuen de manera directa: la contaminació, principalment, en forma de partícules invisibles que suren en l’aire i de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, cal tenir en compte que la indústria del ciment és responsable del 7 % de les emissions globals d’efecte hivernacle en l’àmbit mundial, segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia. Així, no és cap sorpresa que LafargeHolcim a Sagunt siga un focus de contaminació.
Segons adverteixen des d’Acció Ecologista-Agró, la cimentera executa una activitat que, a diferència de les institucions, les ecologistes qualifiquen de molt greu: la incineració de residus. “Quan a un lloc diuen que instal·laran una incineradora de residus tot el món s’oposa, és per això que el que fan les empreses i les administracions és amagar aquesta activitat en instal·lacions ja existents, plantes ja instal·lades en els pobles perquè la gent no s’adone”, denuncia el membre d’Acció Ecologista-Agró. I afegeix: “Les cimenteres s’estan utilitzant per a encobrir-ho. De fet, juntament amb la planta de Bunyol de CEMEX, LafargeHolcim a Sagunt és la gran incineradora del País Valencià, on s’arriben a cremar dissolvents, plàstics i residus orgànics, ja que estan autoritzats fins i tot a cremar residus tòxics”.
La indústria del ciment és responsable del 7 % de les emissions globals d’efecte hivernacle en l’àmbit mundial, segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia
Segons dades proporcionades per Ecologistes en Acció –que en 2015, coincidint amb la Cimera del Clima de París i com a estratègia de denúncia, van elaborar una llista amb les instal·lacions més contaminants del País Valencià, entre les quals figurava Lafarge–, la cimentera de Sagunt emet més gasos d’efecte hivernacle que tot el trànsit rodat de la ciutat de València. Pep de la Rubia, membre d’Ecologistes en Acció, destaca la manca de transparència de l’activitat de Lafarge i recorda que va ser imputada per crims contra la humanitat per finançar l’Estat Islàmic entre els anys 2013 i 2014, “per tal de poder continuar amb la seua activitat cimentera a Síria”.
En l’any 2018, Lafarge va haver de fer front a una nova denúncia. Ecologistes en Acció la va denunciar per superar els límits d’emissions d’òxid de nitrogen a Sagunt, incomplint així les condicions de l’Autorització Ambiental Integrada que tenia adjudicada. Més recentment, ha sigut protagonista de diversos escàndols ecològics, com el vessament intencionat de tones de ciment i altres residus al parisenc riu Sena.
