Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Victòria judicial del veïnat de Montcada i Reixac contra la cimentera Lafarge

El veïnat del barri de Can Sant Joan, l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, i l'advocat Albert Calduch han comparegut aquest divendres a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya per fer pública la sentència –encara no ferma– del TSJC que desautoritza Lafarge a continuar produint ciment a la planta que té en aquest municipi del Vallès Occidental

Protesta davant de la cimentera de Lafarge / Arxiu

L’any 2016, el veïnat de la cimentera ubicada al municipi de Can Sant Joan va presentar un recurs contenciós administratiu contra el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Lafarge Cementos S.A. i finalment la Sala tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els hi ha donat la raó. El tribunal ha estimat el recurs que suposa declarar nul·les les sentències administratives anteriors que concedien a Lafarge l’autorització ambiental per desenvolupar l’activitat de fabricació de ciment.

La cimentera fa més de cent anys que està ubicada al mateix indret, actualment a poc més de 150 metres del nucli urbà. Els fets recents es remunten però a l’any 2008, quan la Generalitat va atorgar a Lafarge l’autorització ambiental concedint-li el permís per la fabricació de ciment. Consideraven que l’empresa s’adequava a la Llei 3/1998 d’intervenció integral de l’administració ambiental a Catalunya. La resposta del veïnat de Can Sant Joan no es va fer esperar en forma de protestes i mesos després van recórrer la decisió de la Generalitat.

Els fets recents es remunten però a l’any 2008, quan la Generalitat va atorgar a Lafarge l’autorització ambiental concedint-li el permís per la fabricació de ciment

El permís concedit a Lafarge va quedar anul·lat l’any 2013, quan el TSJC es va pronunciar a favor del recurs ordinari presentat pel veïnat perquè la resolució de la Generalitat incorporava una declaració d’impacte ambiental favorable que no havia estat publicada ni sotmesa a informació pública. En resposta, l’any 2015 la Generalitat va publicar i sotmetre a informació pública la declaració d’impacte ambiental i fet aquest pas va concedir a Lafarge una nova autorització ambiental. Per concedir de nou permís a Lafarge la Generalitat havia presentat diversos canvis respecte a la primera autorització, per diferenciar-la de la que havia estat anul·lada anteriorment pel TSJC. És aquesta segona autorització ambiental contra la qual el veïnat va tornar a presentar un recurs que, un cop més, el TSJC va admetre i ara els torna a donar la raó.

Van presentar com a prova la manca de certs informes, l’existència d’un de desfavorable –preceptiu i vinculant– de l’Ajuntament que afectava tant a la declaració d’impacte ambiental, com a la proposta de resolució de concessió de l’autorització per incompliment dels límits acústics, entre altres factors. A més, posaven en dubte la validesa d’una declaració d’impacte ambiental elaborada l’any 2008 perquè no havia tingut en compte diverses modificacions posteriors no substancials que s’haurien convalidat de manera il·legal.


La sentència, pas a pas

El TSJC accepta que la declaració d’impacte ambiental de 2008 era ja obsoleta l’any 2015, quan la Generalitat la va sotmetre al tràmit d’informació pública, ja que hi ha hagut canvis jurídics en matèria mediambiental tant a escala autonòmica, com estatal i europea. També considera que els canvis posteriors, independentment que fossin substancials o no, no van ser contemplats en l’avaluació i declaració d’impacte ambiental de 2008, que no es va modificar en absolut per la nova autorització. Així doncs, algunes d’aquestes modificacions entrarien en conflicte amb les noves normatives ambientals aprovades posteriorment.

Una d’aquestes modificacions autoritzava a Lafarge a substituir part del combustible fòssil per combustibles derivats de residus (CDR) i que el TSJC havia suspès en una sentència anterior

Una d’aquestes modificacions autoritzava a Lafarge a substituir part del combustible fòssil per combustibles derivats de residus (CDR) –fins a 30.000 tones– i que el TSJC havia suspès en una sentència anterior. Per últim, el TSJC té en compte les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Montcada i Reixac respecte als nivells de soroll generats en la fabricació de ciment i que no permetien concedir l’autorització ambiental a Lafarge, així com que era necessària una nova declaració d’impacte ambiental.

Per tots aquests motius, el TSJC considera que “l’actuació administrativa relatada suposa una infracció procedimental clara, manifesta i sostenible” de manera que estima el recurs presentat en nom de la comunitat veïnal del barri de Can Sant Joan contra la resolució de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Així doncs, el TSJC declara nul de ple dret el permís que concedia la Generalitat a Lafarge per fabricar ciment a Montcada i Reixac. A més, obliga al departament de Medi Ambient i Habitatge a fer-se càrrec de les despeses del contenciós i haurà d’abonar 1.500 euros a l’AAVV de Can Sant Joan. La sentència, però, no és encara ferma i pot ser recorreguda.


Futur incert pels treballadors

A la roda de premsa també han assistit treballadors de l’empresa i hi ha hagut certa tensió amb les representants de l’entitat veïnal i l’ajuntament. Al seu torn, l’alcaldessa i el delegat d’Urbanisme, Jordi Sánchez, han mostrat la seva satisfacció per la sentència, tot lamentant la situació d’incertesa laboral que espera a les treballadores de la cimentera.

Sànchez ha destacat que pròximament s’aprovarà un nou PEIN pel Parc de Collserola, que impedirà concedir autoritzacions d’explotació com les que Lafarge ha dut a terme durant més de cent anys. Laura Campos denunciava que és un problema que afecta no només a Montcada sinó a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en un moment de conscienciació ambiental creixent per part de les diverses administracions. També ha lamentat que la Generalitat menystingués les competències locals al no tenir en compte l’estudi acústic, que era competència municipal.

Com la sentència encara no es ferma, la planta seguirà amb la seva activitat fins que es resolgui el recurs de cassació, en cas que l’empresa finalment el presenti

Com la sentència encara no es ferma, tot i que el TSJC ha declarat la nul·litat d’ambdues activitats dutes a terme per l’empresa: producció de ciment i incineració de residus, la planta seguirà amb la seva activitat fins que es resolgui el recurs de cassació, en cas que l’empresa finalment el presenti. L’advocat Albert Calduch ha ressaltat que “no es tracta d’un mer error de procediment”, sinó que l’activitat de l’empresa incompleix diverses exigències normatives com ara que no té estudi sobre com actuar en cas d’incident greu.

Calduch considera que en cas que l’empresa presenti recurs de cassació aquest no serà admès atesa la claredat de la sentència del TSJC. L’advocat destacava que la Generalitat va actuar “sense complir la llei” en concedir una nova autorització ambiental actuant per la via de fet.


Emissions contaminants

José Luís Conejero, president de l’entitat veïnal, ha presentat dades del Ministeri per la Transició Ecològica que indiquen l’augment d’emissions a l’atmosfera per part de la incineradora. Les dades, disponibles a la web del Ministeri, permeten comparar l’augment d’emissions de gasos causants de l’escalfament global i de substàncies contaminants de l’aigua i el sòl com l’arsènic, el coure, el níquel, el plom, el zinc i el vanadi. L’augment de les emissions pot estar vinculat amb el fet que Lafarge, com ha explicat Calduch, “és més una gestora de residus que una productora de ciment”. Entre les substàncies emprades com a combustible hi ha substàncies altament inflamables com el propà.

Conejero espera que aquesta sentència sigui un pas més per aconseguir el tancament de la cimentera i que aquest cas serveixi per a altres lluites veïnals com la duta a terme a Sant Vicenç dels Horts contra la cimentera de Molins de Rei. Representants de la plataforma antiincineració de Montcada participaran a inicis de febrer en la IV Trobada Antiincineració que tindrà lloc a El Salvador.