“Fem del punk una amenaça”. Així es titula una de les cançons del disc A las puertas del infierno, publicat l’any 2003 pel grup Rekolekta pa una birra. És una de les tantes cançons i un dels tants grups de la música hardcore punk –un subgènere derivat del punk– que sonaven en els reproductors de casset, CD o vinil, i que van acompanyar moltes generacions que es trobaven en centres socials autogestionats, distribuïdores anticomercials o ràdios lliures d’arreu del territori.
L’exposició “Soroll de ràbia. HC punk València”, que sorgeix com a complement d’un altre projecte col·lectiu en forma de llibre, pretén mostrar un recorregut textual i gràfic per les bandes, sons, lletres i estètiques des de finals de la dècada dels setanta fins a l’actualitat, així com la vinculació d’aquesta música amb els moviments polítics i socials. Es podrà veure a la biblioteca de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de València des del 30 de novembre de 2020 fins al 15 de gener de 2021.
Francisco Collado Cerveró, llicenciat en Història, coordinador de l’exposició –juntament amb altres professionals– i autor del llibre Obrint portes. Okupacions en València 1988-2006, conta com aquests corrents musicals i aquestes expressions culturals naixen vinculades a un context de crisi econòmica, control social, desencant i precarietat. “Vaig conéixer el punk en els huitanta, per amics de l’institut que tocaven en grups. En els noranta, va començar a sonar el hardcore a València, coincidint amb l’okupació del Kasal Popular de València. Per a mi, sobretot, el que em va suposar aquella època són vivències”, recorda.
Per a les seues protagonistes, el punk no és només un gènere musical, sinó una actitud enfront del sistema en el qual sobreviuen i desenvolupen la seua creativitat. “Creure que som capaços de fer qualsevol cosa que ens proposem és altament revolucionari”, expressa Mònica Císcar, bateria d’Auxilio, coautora del fanzín Furor Uterí i una de les organitzadores del festival Furor Uterí FEST.
També es pot veure la interrelació de les bandes amb el seu entorn més pròxim, com per exemple amb la distribuïdora anticomercial Soroll, que encara segueix en actiu amb Àlex Soler
A l’exposició, també es pot veure la interrelació de les bandes amb el seu entorn més pròxim, com per exemple amb la distribuïdora anticomercial Soroll, que encara segueix en actiu amb Àlex Soler. “Durant els anys noranta i els inicis dels 2000, al voltant del punk es van crear estructures que funcionaven de manera autogestionada als marges del sistema. Avui, això és pràcticament inexistent, el punk ja no és una amenaça. Actualment, és més revolucionari plantar un hort i autogestionar-te l’aliment”, considera Soler.
Aquestes bandes també sonaven a les ràdios lliures d’arreu dels Països Catalans, com Ràdio Klara. Toni Mutante recorda la seua experiència com a membre del programa Amants del Soroll, que es va emetre durant quasi una dècada en la ràdio valenciana. La base del programa, recorda Mutante, era “única; increïble; plena de força, energia i protesta”.
En els textos dels panells de l’exposició, en què han col·laborat els músics Jorge Vives, José Asensio, José J. Doménech i Alfonso Segura (àlies Topocho), es pot llegir com la filosofia del do it yourself (DIY) –fes-ho tu mateixa– forma part inseparable de la gènesi del moviment musical. La mateixa actitud de les bandes va promoure l’autogestió com a manera de canalitzar la seua imaginació i el seu missatge polític.
Els grups no només escriuen proclames o pamflets sonors. Les seues lletres també parlen de sentiments, emocions o vivències personals. Els qui fan música des d’un entorn polititzat han vinculat les seues cançons a l’autogestió, l’assemblearisme i l’acció al carrer des d’una perspectiva horitzontal i antiautoritària. Totes aquestes formes de viure queden plasmades en una exposició que deixa el públic amb ganes de llegir el llibre i amb l’emoció d’unes vivències que encara perduren. Tal com deien Falsos Positivos en el seu disc No hay tregua: “Continuarem cridant València hardcore”.
