“Una nació, mil paisatges”. Aquest és un dels lemes abanderats per l’associació d’extrema dreta afina a Vox, Nostra Terra. Impulsada el 2021 per Jorge Buxadé, falangista i eurodiputat de Vox, ha irromput en l’escena política per tractar d’incidir a les protestes i els debats de les organitzacions en defensa del món rural i el sector primari. De fet, una de les primeres aparicions públiques d’aquesta organització fou en la manifestació a Madrid sota el lema #20MRural i #JuntosPorElCampo. La marxa va aplegar 200.000 persones, segons el càlcul de Delegació de Govern, i des de l’associació van estar presents tant en la mobilització a peu de carrer com a les xarxes socials. “Els treballadors del camp hui han fet història amb la manifestació #20MRURAL. Des de Nostra Terra hem estat allí fent costat als nostres ramaders, agricultors i caçadors assenyalant als culpables de la seua ruïna”, proclamaven mitjançant un tuit el mateix dia de la marxa.
En la convocatòria del 20M es van condensar fins a una vintena reivindicacions per contrarestar la crisi econòmica, ecològica i social del sector primari. Destacava l’alta participació d’organitzacions vinculades al món de la caça, com la Real Federació Espanyola de Caça (RFEC) o l’Oficina Nacional de Caça, junt amb entitats de sectors com l’agricultura, la ramaderia o la pesca. Totes, entitats signants del manifest unitari “en defensa de l’agricultura, la ramaderia, la caça i del nostre camp i tradicions”.
L’ecologisme i l’animalisme, en el punt de mira
Hi ha molta diferència entre territoris i n’hi ha que podrien ser una excepció. És el cas de Catalunya, “perquè als municipis rurals catalans no hi ha regidors de Vox, encara que existeixen, des de sempre, posicions molt conservadores”, subratlla Patricia Dopazo, membre de l’equip coordinador de la revista Soberania Alimentaria. “L’extrema dreta en el món rural defensa una visió molt limitada de les “tradicions”, on bàsicament “només hi ha espai per a les festes taurines, la caça, la família heteronormativa i els valors cristians”, assevera Dopazo. En aquest sentit, no és el primer cop que grupuscles d’extrema dreta s’han acostat a les protestes del món agrari.
Al País Valencià, tant el grupuscle identitari d’extrema dreta Valentia Forum, com el partit neofeixista España2000 han aparegut en diverses manifestacions per “defensar” el sector
Al País Valencià, tant el grupuscle identitari d’extrema dreta Valentia Forum, com el partit neofeixista España2000 han aparegut en diverses manifestacions per “defensar” el sector. Aquestes organitzacions apel·len a la identitat nacional del “camp espanyol” contra la globalització i assenyalen com enemic la “dictadura ecologista” i els “lobbys animalistes”. “En manifestacions grans hi apareixen grupuscles, però mai un grup definit com a agrari”, assegura Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors.
En l’àmbit de l’Estat espanyol, l’associació Nostra Terra s’ha establert com una de les principals potes del partit d’Abascal per “combatre la batalla cultural i el sentit comú” en defensa del “conservadorisme i la riquesa cultural” de l’extrema dreta espanyola. Està presidida per Úrsula Hernández Zúñiga, qui és secretaria municipal per Vox en el consistori de Coslada (Madrid). Aquesta primavera, de la mà de Buxadé, Hernández Zúñiga va participar en el campus Universitari dels Reformistes i Conservadors Europeus (ERC, per les seues sigles en anglès) amb una ponència titulada “Ecologisme, batalla en Europa”. El congrés va ser organitzat pel grup parlamentari europeu Conservadors i Reformistes Europeus i de Vox Europa, junt amb la branca sindical d’extrema dreta Solidaritat i la Plataforma Juvenil 711, entre altres organitzacions vinculades a Vox. Segons afirma Dopazo, aquestes “s’aprofiten del malestar legítim i justificat del sector agrari per les condicions de treball i els baixos preus culpabilitzant a altres col·lectius, principalment l’ecologisme i l’animalisme, i generant enfrontament i crispació sense escoltar motius i arguments”.
Paral·lelament, la revista especialitzada en el món de la caça Jara y Sedal s’ha erigit en el principal òrgan de difusió de l’associació Nostra Terra i altres organitzacions vinculades a la caça crítiques amb la llei de Benestar Animal. Al web de la revista, s’hi comparteixen les convocatòries i esdeveniments de l’associació Nostra Terra i també es poden trobar els articles signats per la presidenta de l’associació, que ens els seus textos fa servir els principals arguments de l’extrema dreta contra “la ideologia animalista”.
En un d’ells, Hernández Zúñiga destaca que aquesta “ideologia” és “un pla perfectament dissenyat per lobbies animalistes i impulsat per institucions europees amb la fi última de canviar la relació que tenim les persones amb els animals”. Un altre element que utilitzen és l’estratègia del victimisme del privilegiat, capgirant el subjecte oprimit i tractant de generar un marc des del victimisme per entrebancar la llei. “La nova llei de Benestar Animal no és casual, cerca crear un relat fals on els animals són víctimes i els humans som els maltractadors”, escrivia en Twitter la màxima representant de l’associació.
A més, des de Jara y Sedal, juntament amb la RFEC, van compartir un vídeo en les xarxes on apareixia David Garcia Torres, director general de Drets dels Animals del Ministeri Espanyol de Drets Socials i Agenda 2030, amb un punt de mira i sota un missatge on es podia llegir: “Que no t’enganyen! (…) els únics propòsits de la llei animalista són acabar amb la caça i regar de subvencions els xiringuitos animalistes”. El vídeo, havia estat difós originalment pel compte Marea Naranja, la plataforma que aplegava els interessos del sector de la caça en la manifestació del 20M. L’allau de crítiques generades en les xarxes va provocar l’edició del vídeo posteriorment.
L’urbanocentrisme allunya el món rural
El pols entre el món rural i la crisi que viu el sector s’escenifica en l’assalt al consistori de Lorca (Múrcia), el passat 31 de gener. La polèmica va esclatar quan l’ajuntament va intentar allunyar nou explotacions ramaderes de porcí del nucli urbà. En els moments previs al ple, a les portes del consistori, va tindre lloc una manifestació conduïda per una associació de ramaders que comptava amb el suport del PP i Vox. Només dues hores després, al voltant d’una trentena de persones van superar el cordó policial i van interrompre l’acte en senyal de protesta contra la regulació de les macrogranges. Fins al moment hi ha divuit persones imputades com a presumptes autores de desordres públics. “La visibilitat dels resultats de la batalla cultural de l’extrema dreta són més profitoses en el món rural, perquè com a resultat de l’urbanocentrisme i el distanciament camp-ciutat, hi ha una tendència a generalitzar el fet rural, pensar que la ruralitat és homogènia”, puntualitza Dopazo. “La imatge dels ramaders durant l’assalt pot condicionar la imatge general de l’opinió pública sobre les persones ramaderes”, conclou.
“Com a resultat de l’urbanocentrisme i el distanciament camp-ciutat, hi ha una tendència a generalitzar el fet rural, pensar que la ruralitat és homogènia”, puntualitza la periodista Patricia Dopazo
Gabriela Vázquez és membre d’Entretantos, una fundació que treballa en la creació de xarxes comunitàries i la participació social, amb especial atenció al territori i les persones que l’habiten. Detalla que “un element molt important per l’expansió d’aquestes idees en el medi rural és que s’han trobat una ferida que no està tancada, i que ve del menyspreu sistemàtic que es percep des del medi rural per part de la ciutat”. Ho completa la periodista de Soberania Alimentaria, per a qui “això ha generat una desafecció històrica que ha aprofitat l’extrema dreta”. “És molt important que les problemàtiques i propostes que neixen del món rural siguen escoltades i estiguen en les agendes de les esquerres, fins i tot és clau per a allunyar-se de posicions tan urbanocèntriques i passar d’esquerres ‘cosmopolites’ a esquerres que treballen per a fer ponts entre camp i ciutat”, assevera Dopazo. De fet, Vázquez apunta que no creu que haja existit una estratègia clara i consensuada per dirigir-se als agricultors i ramaders convencionals. “Les polítiques neoliberals han desmantellat l’accés als recursos de la població d’aquestes zones. Això genera un buit en el qual pot prosperar molt fàcilment algú que sí que reconega la dignitat de la gent dels pobles, l’agricultura i la ramaderia, i que els oferisca eixides. Això ho estan fent els populismes autoritaris”, considera.
“Els conflictes del món rural sovint s’analitzen com si foren conflictes aïllats i no tingueren relació amb processos propers a la resta de població, això fa que es mantinga el distanciament”, argumenta la periodista, qui creu que seria “molt important i pedagògic fer eixa connexió”. “Per exemple, connectar els preus baixos amb la manca de relleu generacional i el despoblament; la pèrdua de collites per la climatologia amb l’augment d’endeutament o l’obligació de compaginar l’agricultura amb treballs precaris”, subratlla Dopazo.
