Del 6 al 9 de juny tindran lloc les eleccions Europees. Fins aquí res d’extraordinari, pensareu. Malgrat tot, diria que el fet destacable és que totes les persones que tenen dret de vot arreu dels Països Catalans podran votar a la vegada, i això sempre em sembla graciós. Podria ser un moment políticament interessant, on es podrien plantejar projectes en comú, però és sobretot l’elecció que menys apassiona la gent. Diria que tant a l’Estat francès com a l’espanyol és l’elecció amb més abstenció.
Vos presentaré breument el panorama al Nord de l’Albera. Els caps de llista més destacables i amb més visibilitat a l’Estat francès són Marion Maréchal (la neboda de Marine Le Pen) i Jordan Bardella (el successor de Marine Le Pen a la presidència del RN), i sense gran sorpresa són d’extrema dreta. Una mena de versió fatxa de Barbie i Ken que monopolitzen tota la llum durant la campanya electoral. Si ens centrem en Catalunya Nord, les dues últimes del 2014 i 2019 han tingut resultats similars; una clara victòria de l’extrema dreta amb més de 33% dels vots. Difícilment podem esperar resultats diferents el juny.
Louis Aliot, el batlle d’extrema dreta de Perpinyà, va ser eurodiputat del 2014 al 2017i va tenir un afer de malversació de fons europeus pel qual serà jutjat el pròxim mes de setembre
Sempre que parlem de política i Catalunya Nord s’acaba mencionant algú; Louis Aliot, el batlle d’extrema dreta de Perpinyà. Abans d’esdevenir batlle, va ser eurodiputat del 2014 al 2017. De la seva presència a Brussel·les podem destacar dues coses; un afer de malversació de fons europeus pel qual serà jutjat el pròxim mes de setembre, i també les seves gesticulacions per organitzar una sinergia de les forces d’extrema dreta europees. Així, va organitzar l’any 2015 un congrés de les extremes dretes europees a Perpinyà (recordem que encara era pas batlle). És també aquest mateix any que va organitzar –encara i sempre a Perpinyà– la primera cita entre Marine Le Pen i Santiago Abascal, com una manera d’entronitzar Vox i el seu líder davant una de les figures més important de l’extrema dreta europea.
Nou anys més tard, l’amistat entre Aliot i Abascal sembla portar-se força bé. El passat 5 de maig, Aliot era el convidat d’honor del míting de Vox a Cornellà de Llobregat. Però més enllà d’una visita amical, la presència del batlle perpinyanenc ha oferit a Abascal la perfecta excusa per denunciar el “separatisme”. Aquest separatisme que molesta els espanyols, però també els seus “intents imperialistes d’ingerència i propagandisme” a Perpinyà, o sigui, que molesta també als francesos.
Hi ha hagut agermanaments recents de Perpinyà amb València i Palma amb l’objectiu, segons Aliot, de “reconstituir aquest bloc històric” i de respectar “la nostra identitat”
Més enllà de l’amistat, tindrien enemic en comú? Bé, les coses podrien ser una mica més complexes. Podria ser que, en el fons, Louis Aliot i uns amics seus de Vox es creguin mínimament al concepte de… Països Catalans? Ens podrien fer dubtar els recents agermanaments de Perpinyà amb València i Palma amb l’objectiu, segons Aliot, de “reconstituir aquest bloc històric” i de respectar “la nostra identitat”. Deixi dos segons per qui vulgui fregar-se els ulls i tornar a llegir aquesta última frase. Sí, els mateixos que es carreguen bastant fort la identitat i llengua que compartim; aquests que substitueixen la denominació Perpinyà la Catalana (que ens agradava) per Perpinyà la Radiant (que ens agrada pas gens) o bé que són molestos amb l’accent de València, aquests. Nois, centreu-vos que se’ns fa complicat seguir-vos. De veritat penseu que Palma, Perpinyà i València compartim una mateixa identitat, una mateixa llengua… O només us heu adonat que teníeu veïns que també eren fatxes? Una qüestió ben difícil de contestar…
Més enllà de la ironia, apareix clarament el desig d’aliar-se de les extremes dretes europees. Pitjor, ho aconsegueixen fer cada cop més (i les recents discrepàncies amb l’AfD alemanya ens enganyen pas). Les pròximes eleccions en podrien ser la millor il·lustració, i ens hem d’esperar una arribada massiva d’eurodiputats ultradretans (certs sondejos anuncien que podrien ocupar el quart dels seients). Òbviament, l’extrema dreta, sigui on sigui, se l’ha de combatre fermament. Però ens hauria d’alertar especialment que hi hagi un reapropament arreu dels Països Catalans entre les extremes dretes institucionals. Si ells col·laboren, doncs fem-ho nosaltres també. Si volen fer dels Països Catalans el seu nou terreny de joc, mostrem-los que aquí sempre hi haurà resposta. I sobretot, deixem pas que ens robin la bonica idea dels Països Catalans.
