David Mar, 33 anys, veí del barri del Carmel de Barcelona, de professió dibuixant. Ha patit la pèrdua parcial i irreversible de visió de l’ull dret, per un cop de porra d’un mosso d’esquadra. Els fets es remunten al 23 de març de 2018, quan participava en una concentració contra l’empresonament dels exconsellers del govern Puigdemont, a les proximitats de la Delegació del Govern espanyol a la ciutat de Barcelona. El 2 d’octubre va respondre amb aquest tuit una crítica als manifestants amb la cara tapada feta per Carles Puigdemont: “el 23 de març, milers vam manifestar-nos contra l’empresonament dels nostres consellers. TOTS anàvem a cara descoberta, i els mossos em van fotre un cop de porra que m’ha provocat pèrdua de visió de per vida. De saber-ho no aniria amb la cara tapada, aniria amb CASC INTEGRAL”. Ens explica el seu cas i li preguntem sobre l’actuació dels Mossos, la reacció de la gent i el posicionament de la classe política.
Com et van lesionar els Mossos d’Esquadra?
El 23 de març, quan van empresonar els consellers vam sortir al carrer i vam anar cap a la Delegació del Govern. Hi havia un dispositiu policial dels Mossos d’Esquadra, encara hi havia el 155, però van actuar com han actuat tota la vida. Van començar a carregar, a primera fila hi havia gent gran, a un periodista li van trencar la mà. Jo estava a tercera fila i una noia que tenia al davant havia caigut i li estaven fotent cops de porra. Vaig estirar per aixecar-la i vaig notar un cop a l’ull. Em van lesionar la còrnia i la màcula i no puc enfocar bé, he perdut visió de manera permanent i irreversible. Des de l’Hospital de Sant Pau m’han portat tot el tema d’oftalmologia i des d’Alerta Solidària el suport jurídic. Des del grup de mediació dels Mossos em van trucar per veure si podíem quedar, però dos dies després dels fets l’últim que volia fer era parlar amb aquesta gent.
I els jutjats ho estan investigant?
Això ha estat com una loteria. Per sort la denúncia en el meu cas va caure en un jutjat que l’ha admès a tràmit. Els 30 ferits del dia 23 van anar a aquest jutjat, i la seixantena del dia 25 van caure en un altre jutjat de guàrdia que va arxivar totes les denúncies, amb un escrit totalment polític, de base jurídica no en tenia gaire. La fiscalia ha demanat que em vegi el forense perquè les lesions són permanents i es podria incrementar la gravetat penal dels fets. Tenim tots els números de placa dels agents que van actuar en aquell lloc, i també de la policia que tenia davant meu. Esperem que ara el jutge ho comenci a agilitzar.
I a tu t’han denunciat?
Per sort no, però no m’estranyaria. Per desobediència a l’autoritat? A mi i als 6.000 o 10.000 que estàvem allà concentrats? Doncs que ho facin, que ho facin amb tothom.
Quan veus que es critica que els manifestants portin la cara tapada que en penses?
“És molt fàcil dir des del sofà ‘perquè vas amb la cara tapada si no tens res a amagar’. Quanta d’aquesta gent ha anat a una manifestació, quanta d’aquesta gent ha rebut, quants han rebut una denúncia?”
És terrible que per anar a una manifestació –que tenim tot el dret a manifestar-nos– hàgim de tenir por de patir una agressió o una càrrega i, a més, ser denunciats. Com en el cas d’en Roger Español, li han volat un ull i ara mateix està imputat, i és molt possible que pringui abans ell que no el policia que li va volar l’ull. Quan veus aquestes coses dius, com no he d’anar amb la cara tapada? És molt fàcil dir des del sofà “perquè vas amb la cara tapada si no tens res a amagar”. Quanta d’aquesta gent ha anat a una manifestació, quanta d’aquesta gent ha rebut, quants han rebut una denúncia? Després quan se n’adonen t’exclamen “ah, és que no en tenia ni idea”. Parlar és gratis, però pensar també, però això últim no ho fem mai. És tremend. Ens estem enfrontant a un discurs de no-violència i sembla que només s’exerceix violència d’una part, però les porres i les hòsties que foten els mossos, que estan absolutament encoberts i blanquejats i tenen una impunitat total, allò no és violència mai. Fa ràbia que la gent repeteixi aquests discursos. Espero que s’adonin perquè és una cosa que ens pot passar a qualsevol de nosaltres i ens estem tirant pedres sobre la nostra teulada.
Creus que hi ha greuge comparatiu en el tractament informatiu quan els ferits els provoquen els Mossos o la policia espanyola?
En el cas de l’Ester Quintana van ser els Mossos i se li va donar molta rellevància, però aleshores els partits que governaven la Generalitat volien tapar-ho el màxim possible, i en el cas de Roger Español la Policia Nacional, en aquest cas seria a la inversa. En un cas la meitat de l’espectre polític i mediàtic a favor o en contra, i en l’altre a la inversa. El que em trobo, i això em sembla més trist, és que no fan el blanqueig els mitjans de comunicació sinó que ho fa la mateixa gent, a peu de carrer. A vegades em diuen “no serà un policia nacional amb uniforme de mossos o infiltrat?”… i una merda! Els Mossos que eren antics policies nacionals, guàrdies civils o militars no arriben ni al 2%, no són ni 300 i hi ha 16.000 mossos. Llavors, que la gent estigui blanquejant, com si al cos dels Mossos d’Esquadra fossin una colla d’immaculats, que no portin ni cap mort ni cap ull rebentat a l’esquena, això em fot més ràbia, perquè els blanqueja la mateixa gent. Hi ha un biaix que ens fa mal a nosaltres mateixos. Tindran un problema amb els Mossos d’Esquadra el dia de demà i aleshores es recordaran d’aquest blanqueig que estan fent.
A què atribueixes l’actuació dels Mossos els últims dies? Fan política? Reben ordres?
“Sempre cal recordar, però, que per estar en aquestes unitats d’antiavalots s’ha de ser una mica ‘especialet’ per dir-ho d’alguna manera…”
És una cosa que ha passat arreu del món. A l’Estat espanyol hi ha altres cossos autonòmics com l’Ertzaintza que tenen un historial de morts, agressions, violència i impunitat bestial. A França també et trobes casos cada dos per tres. Per cada cas que es destapa segur que n’hi ha cent. Hi ha un corporativisme repugnant als cossos policials, és un mal endèmic, i des del poder polític es potencia. Cap govern fa neteja. Si no superen el psicotècnic, no se’ls fa fora, es contracta psicòlegs que els ajuden a superar-lo, quan és evident que és un psicòpata que no pot anar amb armes per la vida. Si hi hagués una certa voluntat política, se’ls frenaria i s’evitaria que aquesta gent actués com està actuant. Sempre cal recordar, però, que per estar en aquestes unitats d’antiavalots s’ha de ser una mica especialet, per dir-ho d’alguna manera…
Quin suport has tingut? Com has viscut la resposta de la gent?
Espectacular. Fa uns anys que tot això està traient el millor de la societat. Malgrat que s’està despertant una bèstia, tot el feixisme social, també està sortint la cara més bona de molta gent, sobretot de gent que no t’ho esperaves i això és molt d’agrair. Des dels CDR, mitjans, entitats, ha sigut una passada, la gent està més que a l’alçada. El que més m’afecta aquests dies és veure els vídeos, tot segueix absolutament igual. El dia 29 de setembre vaig veure les imatges d’un manifestant que cau a terra i un mosso segueix colpejant-lo de dalt a baix, li fot al cap, li pot estar rebentant l’ull com em van fer a mi. No ha passat un any i tornem a estar igual amb aquests malparits. Se’t posa el cos del revés, quina impunitat. A més, veus les imatges i a qui està colpejant se li veu perfectament el número de placa, i dius, aquest individu no ha estat cessat fulminantment? No se li hauria d’impedir que portés una pistola la resta de la seva vida? Ni que fos d’aigua. Això sí que crema, això és el que més ràbia em fa.
Que li diries a Carles Puigdemont després que tuitegés “si van encaputxats, no són de l’1-O”?
Què empatitzar no és tan difícil. Ell hauria d’entendre que quan et manifestes per coses que són injustes i, a sobre, surts apallissat i denunciat és tremend. No pots estar condemnant a qui està sent agredit i al que s’està defensant en una manifestació. Que miri qualsevol resistència al llarg de la història. Ens parla de la resistència no violenta i pacífica, i jo li recordo que en tota resistència al llarg de la història hi ha hagut agressions per part de la violència institucional i l’oprimit s’ha intentat protegir. Quan al que es protegeix li diu que no és prou pacífic, o violent o no és dels teus, no sé si és que parla sense pensar o què, però realment que reflexioni. Si no vol reflexionar en els casos del seu país que miri el que ha passat en altres casos històrics. El que no pot és posar un peu al coll de qui està sent trepitjat.
