L’accés a l’habitatge i als subministraments bàsics s’ha convertit en un dels principals problemes per a moltes famílies a la ciutat de Barcelona. El barri de Sants no n’és una excepció, i el lloguer mitjà d’un pis de dues habitacions arriba ja als 800 euros, amb una despesa que ronda els 13 euros/m² segons dades de la Generalitat de Catalunya. Aquesta situació tampoc és nova
i forma part de la dinàmica especulativa que arrossega la ciutat des de fa més d’una dècada, i que ha expulsat ja milers de famílies –de manera directa o indirecta– dels seus barris i comunitats per no poder fer front a la despesa del lloguer o a la hipoteca. Segons dades publicades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en 2021, tot i la situació de pandèmia, la xifra de desnonaments executats a la ciutat de Barcelona és esgarrifant: un total de 1.755. El 81 % d’aquests llançaments són per rescissions o impagaments del lloguer, i un 10 % deriven d’execucions hipotecàries.
Aquesta crisi en l’accés a l’habitatge no ha passat desapercebuda pel moviment cooperatiu del barri de Sants, que vista la situació ha intentat donar resposta i crear altres vies d’accés a aquest bé de primera necessitat de forma no especulativa. Mostra d’aquest procés d’intentar facilitar i garantir l’accés a l’habitatge digne, en 2018 s’inaugurava La Borda, la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús que construeix un edifici nou, amb 28 llars en un solar cedit durant 75 anys per l’Ajuntament de Barcelona al recinte fabril de Can Batlló. Les habitants de la Borda no són propietàries de casa seua. Tampoc hi estan de lloguer. La cessió d’ús és un model en què la propietat de l’habitatge recau en la cooperativa i no en els inquilins. En aquest sentit, la cooperativa cedeix l’ús de la llar a la persona que hi viu, amb el requisit que aquesta no pot ni vendre ni llogar la casa a tercers. L’objectiu és evitar l’especulació sobre l’habitatge i mantenir uns preus assequibles per al conjunt de la població.
L’objectiu del model cooperatiu és evitar l’especulació sobre l’habitatge i mantenir uns preus assequibles per al conjunt de la població
L’exemple de la Borda ha obert la porta a la creació de quatre altres promocions d’habitatge cooperatiu al barri, que aviat donaran sostre a més d’un centenar d’unitats familiars. Una d’aquestes és la cooperativa d’habitatge Sotrac, que es troba en procés de desenvolupament per a construir un edifici de sis plantes i 38 habitatges en un solar públic ubicat al carrer Constitució, a escassos metres de La Borda. David Laín, un dels socis de la cooperativa, explica: “A diferència de les vies convencionals d’accés a l’habitatge, en què t’ho donen tot fet, nosaltres ho estem decidint tot: els materials de construcció, com ens abastirem energèticament, com seran i on s’ubicaran els espais comuns o com funcionarem internament”. Segons Laín, la crisi sociosanitària
i econòmica no ha passat desapercebuda per a elles: “Durant la pandèmia, no poder trobar-nos presencialment ens ha dificultat la coordinació en un procés en què la presencialitat per a debatre i decidir és molt important, i darrerament la pujada del preu de les matèries primeres també ha variat el nostre pressupost inicial, que ha passat de 27.000 a 31.000 euros per unitat familiar per poder-hi accedir”.
Tot i això, Laín es mostra molt satisfet del procés i valora positivament el fet d’afrontar l’accés a l’habitatge, així com totes les problemàtiques associades al context social, de forma col·lectiva i no especulativa: “Per impulsar aquest projecte nosaltres bevem de tota la tradició cooperativista del barri i altres experiències prèvies, i és també gràcies a tota aquesta xarxa de suport comunitària que ho podem tirar endavant entre totes”. En el cas de La Diversa l’aportació inicial de cada nucli de convivència s’ha pogut rebaixar als 5.000 euros, i això ha obert el projecte a realitats socioeconòmiques més precaritzades.
Precisament és una altra cooperativa, Lacol, fundada l’any 2009 al barri de Sants, l’encarregada de pensar, dissenyar i desenvolupar arquitectònicament aquestes infraestructures d’habitatge comunitari al barri, i la responsable també de replicar aquest model en altres indrets de la ciutat. Carles Baiges, arquitecte i soci de treball de la cooperativa, es mostra satisfet d’aquest procés i celebra el creixement d’aquestes iniciatives i la importància de les xarxes comunitàries d’intercooperació a l’hora de tirar-les endavant: “El fet d’estar arrelades al barri i coordinades amb altres iniciatives i moviments ens ha permès detectar quins són els problemes i necessitats concrets del lloc on vivim i treballem i, alhora, intentar cercar fórmules per afrontar-les col·lectivament, en el nostre cas des de l’arquitectura, que permetin l’accés a l’habitatge digne i no especulatiu”.
“En el model d’accés a l’habitatge convencional no hi ha aquestes xarxes comunitàries i de suport mutu, i es tracta normalment de processos molt individuals”, explica Glòria Rubio, coordinadora de projectes de La Dinamo Fundació, que s’encarrega d’acompanyar projectes i persones que volen accedir al model d’habitatge cooperatiu i necessiten enxarxar-se. “De moment, el nostre repte principal és l’assequibilitat, és a dir, com aconseguim que aquest model d’habitatge cooperatiu sigui accessible per a totes les capes de la població”, i considera que per a arribar a aquest punt serà necessari “ampliar el contacte i els vincles amb la resta de col·lectius que treballen en l’accés a l’habitatge i augmentar la incidència política perquè aquest model creixi a tot arreu”.
Transició energètica: o la fem nosaltres, o ens la fan
Amb la idea d’apropiar-se de forma col·lectiva i comunitària del procés de transició energètica va néixer l’any passat el Pol Cooperatiu per la Transició Energètica Batec, la unió de set iniciatives de l’ESS (les cooperatives Azimut360, Emelcat, Lacol, Aiguasol, Societat Orgànica i La Ciutat Invisible i l’associació SEBA), que vol convertir-se en un referent per la transició energètica justa. “Entre un model energètic contaminant i obsolet, i les propostes del ‘capitalisme verd’, que perpetuen els models oligopolístics i atempten contra el territori, Batec neix amb la intenció d’acompanyar un altre model energètic des de l’arrelament territorial, la sostenibilitat ecològica, la sobirania energètica i la democràcia econòmica”, afirma la coordinadora del projecte, Gaia d’Elia. “Les energies renovables no han de ser vistes com l’oportunitat de seguir consumint energia de manera il·limitada i insostenible, sinó com l’eina per transformar el model socioeconòmic i promoure una transició ecològica amb justícia social”, rebla.
Batec impulsa projectes energètics integrals i distribuïts al servei de les persones, les comunitats i el medi ambient. Un exemple pràctic és la comunitat energètica de la Bordeta, que estan impulsant juntament amb altres entitats de l’ESS del barri, amb l’objectiu de gestionar de forma comunitària la producció, distribució i ús d’energia neta; així es vol aportar un servei holístic per ajudar, també, a reduir la demanda i els costos energètics. “Volem ser un espai d’intercooperació i de referència sobre transició energètica justa al barri que tingui en compte les necessitats de totes les persones que hi viuen, també les que estan en situació de pobresa energètica i no poden fer front a la despesa dels subministraments, i que aquest model es pugui reproduir en altres barris i comunitats”, conclou d’Elia.
