En ple cercle polar àrtic, a l’arxipèlag de Svalbard, es troba el major banc de llavors del món: l’Svalbard Global Seed Vault. Aquesta infraestructura, gestionada pel govern noruec en col·laboració amb l’organització Global Crop Diversity Trust, té com a objectiu preservar congelades llavors agrícoles provinents d’arreu del món, a recer de qualsevol amenaça. Vindria a ser una gran còpia de seguretat de les varietats conegudes per a poder recuperar-les en cas d’una gran catàstrofe, ja siga l’esclat d’una guerra nuclear o un desastre ecològic derivat de la crisi climàtica.
Malauradament, la preservació de la diversitat biològica cultivada no es troba amenaçada tan sols per escenaris tan extrems. Segons el darrer informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), actualment la biodiversitat està disminuint alhora que augmenten les amenaces. Més a prop de casa nostra trobem altres tipus d’iniciatives decidides a preservar-la mitjançant la cooperació i la solidaritat entre les productores.
“La causa principal de pèrdua de varietats locals és que ha canviat el tipus de consum. Aquestes varietats han desaparegut perquè no s’adapten a l’agricultura industrial. No són varietats que estiguin pensades per aguantar condicions de cambra, sinó perquè es vagin collint i consumint durant un període el més llarg possible”, explica Ester Casas, de la cooperativa Les Refardes. Des que va arrencar el projecte, ara fa quinze anys, han aconseguit recuperar un gran nombre de varietats, de les quals multipliquen les llavors per posar-les a l’abast de la pagesia local. Actualment la cooperativa comercialitza llavors de més de 300 varietats produïdes entre la seua finca a Mura (Bages) i disset finques col·laboradores. Les varietats tradicionals són lliures de propietat intel·lectual, per la qual cosa la indústria agroalimentària troba poc interés en la seua explotació comercial. “Qualsevol les pot reproduir, se les pot guardar i no s’han de pagar royalties ni degeneren generació rere generació”, afegeix Casas.
El moviment s’agrupa en la Xarxa Catalana de Graners, en l’àmbit de Catalunya, i la Xarxa de Llavors, en el de l’Estat espanyol
Aina Socies és tècnica de l’Associació de Varietats Locals de les Illes Balears, des d’on també treballen per a conservar i estendre aquesta riquesa natural. “Són llavors que són d’es poble, que no són de ningú i són de tothom. Han de seguir sent d’es poble i sempre hi hem de poder accedir”, manifesta Socies. El projecte de multiplicació de llavors d’aquesta associació compta amb la participació de dinou finques. Alhora, estan immerses en tasques de formació, difusió i integració social. Les varietats locals, a més, presenten avantatges sobre les varietats comercials, especialment en condicions de cultiu ecològic. “Són varietats que estan més adaptades a ses condicions del territori, són molt resilients i responen millor en situacions de sequera i de més dificultats”, detalla l’agricultora.
Les característiques d’aquestes varietats adquirides durant segles a partir de processos de selecció i millora les han preparat per a l’emergència climàtica. Segons Josep Roselló, tècnic a l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent, “si hi ha caràcters d’adaptació al canvi climàtic, són a les varietats antigues, perquè les varietats modernes són molt simples genèticament (només tenen allò que mostren), però les varietats antigues contenen més informació”.
Roselló va ser un dels fundadors de l’associació Llavors d’Ací, que té com a objectiu preservar la cultura agrària social del País Valencià ajudant que les llauradores mantinguen les varietats arrelades al territori, traslladant projectes educatius als centres escolars i promovent el seu consum entre la ciutadania. A l’associació mantenen una col·lecció activa de llavors en préstec, les quals es poden adquirir durant els intercanvis que organitzen. “L’oferta de llavors ecològiques per part de les distribuïdores comercials és escassa, però al mateix temps nosaltres tenim una gran diversitat agrària heretada de segles”, raona l’investigador de Carcaixent, que alhora reivindica que “les varietats tradicionals són un patrimoni col·lectiu de gran importància, tan important com puga ser l’art romànic o el renaixentista”.
Xarxa que cultiva i es forma
Els projectes mencionats són només un tast d’un moviment més ampli que s’agrupa en xarxes de col·laboració com la Xarxa Catalana de Graners, en l’àmbit de Catalunya, i la Xarxa de Llavors, en l’àmbit d’Estat espanyol. Des d’aquesta última estan enllestint la Setmana de la Biodiversitat Cultivada, que enguany se celebra entre els dies 12 i 18 d’octubre de manera virtual, degut a les limitacions derivades de la pandèmia de la COVID-19. Les propostes que impulsen aquestes plataformes estan en sintonia amb la defensa de la sobirania alimentària i la promoció de la producció agroecològica i sostenible.
De la mateixa manera que ho fan els seus cultius, la feina mancomunada d’aquests col·lectius a poc a poc va donant els seus fruits. Les organitzacions no tan sols han identificat un gran nombre de varietats, sinó que també tenen una incidència major en les polítiques de l’administració. A Catalunya, on fa més temps que existeix un pla d’acció per a la biodiversitat cultivada, el rol d’interlocutores que tenen les entitats de la Xarxa Catalana de Graners és cada cop més important. A tall d’exemple, les ajudes concedides anys enrere anaven destinades exclusivament a tasques de caracterització de varietats, però les últimes que s’han aprovat tenen la finalitat en la producció i la conservació, seguint una filosofia més propera al plantejament de les graneres.
La biodiversitat cultivada es contraposa a la solució basada en la conservació de les llavors en bancs de germoplasma
Al País Valencià, l’any 2017 la Conselleria d’Agricultura va aprovar el Pla per a la diversitat agrària, en el qual es pretenen conservar les varietats cultivades als camps en lloc d’emmagatzemar indefinidament les llavors en instal·lacions frigorífiques. Aquesta estratègia coincideix amb el que proposen les defensores de la biodiversitat cultivada i, de moment, ha desembocat en la publicació del primer Catàleg valencià de varietats tradicionals agràries.
En els territoris insulars també s’avança en aquesta tasca, sobretot amb la publicació l’any 2018 d’un decret per a la conservació de les varietats locals, del qual penja una comissió on estan representades les associacions que treballen amb varietats locals, i amb l’elaboració del Catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Illes.
Evitar el desastre mediambiental
El model proposat per les entitats cuidadores de la biodiversitat cultivada es contraposa a la solució tecnològica basada en la conservació de les llavors centralitzades en bancs de germoplasma. “No és gens resilient tenir un sol banc de llavors. Té sentit que estiguin escampats pel territori i que n’hi hagi com més millor”, argumenta Ester Casas. La seua estratègia és conservar les varietats vives als cultius però també a la societat. En aquest sentit, Josep Roselló opina que “la millor forma de conservar la llavor no és dins una nevera, sinó cultivant-la”. “Si dos milions de persones tenen les seues llavors a l’abast i les utilitzen, hi ha menys possibilitat de pèrdua que si estan totes concentrades en una nevera, per molt segura que siga”, emfatitza. A més a més, no es tracta tan sols de conservar les varietats, sinó també la cultura que s’ha generat al seu voltant. “El més important és preservar els teus recursos fitogenètics a escala local i sobretot la informació cultural associada”, considera Aina Socies.
Entre els donants del banc de Svalbard apareixen noms de grans empreses comercialitzadores de llavors o fundacions relacionades
L’exemple paradigmàtic de la proposta centrada en la salvació tecnològica és el projecte de l’arxipèlag de Svalbard. No deixa de ser cridaner que entre els donants del banc, tot i tractar-se d’un projecte sota control de les autoritats públiques, apareguen noms de grans empreses comercialitzadores de llavors o fundacions relacionades. Alguns exemples són Bayer (que va adquirir Monsanto l’any 2016), Syngenta, Du Pont o la Fundació Bill i Melinda Gates. El negoci d’aquestes corporacions ha sigut una de les causes principals de la pèrdua de biodiversitat cultivada, una contradicció sovint destacada per part dels col·lectius per la sobirania alimentària. La proposta d’aquest projecte global es basa en la por a una catàstrofe climàtica que cada cop sentim més pròxima. En canvi, les cuidadores de la biodiversitat cultivada pretenen salvaguardar-la des de hui mateix estenent, alhora, un model de producció agrària que fins i tot podria evitar l’aplegada del desastre.
