Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'Antic: un altre teatre en risc a Barcelona?

Una roda de premsa, convocada aquest dilluns 17 de febrer al teatre de la Ribera, ha provocat màxima expectació i ha despertat la solidaritat de veïnes, artistes i còmplices. El futur immediat del projecte de l'Antic Teatre, un dels motors de l'avantguarda escènica de Barcelona, és complex i difícil. Després del tancament del teatre de La Vilella, de l'anunci de comiat del Club Capitol, del SOS de La Poderosa: què passa ara amb l'Antic?

La situació del teatre s'ha explicat en una roda de premsa aquest matí / Victor Serri

“No es tracta de nostàlgia, sinó de necessitat”, deia l’artiste de circ Jorge Albuerne en una de les intervencions al llarg de la roda de premsa que ha convocat l’Antic Teatre de Barcelona aquest dilluns 17 de febrer per explicar el seu futur. L’espai teatral  ha estat, des del 2003, l’epicentre i el motor de les arts en viu més atrevides, renovadores i substancials del panorama teatral barceloní. Ubicat al bell mig del barri de la Ribera, a l’ombra del Palau de la Música, pel seu escenari han passat companyies radicals i emergents, artistes de tota condició, mundialment desconeguts i famosíssims i imprescindibles, locals i de l’escena internacional, consagrats o incipients. Per a molts d’ells, l’Antic ha estat casa, refugi, plataforma, taller i motor: el primer i sovint l’últim recurs. Així ho han demostrat a la roda de premsa celebrada aquest dilluns 17 al migdia, i que ha convocat una gran quantitat d’artistes, veïnes i amigues, que han omplert de gom a gom la sala de teatre, per solidaritzar-se amb el seu projecte i preocupades pel seu futur immediat. La fundadora i directora de l’Antic Teatre, Semolina Tomic, ha reivindicat la tasca d’un espai de creació que fa uns quaranta espectacles anuals, que necessita la seguretat d’un projecte a mitjà i llarg termini. I que vol que segueixi funcionant com a espai d’art, creació escènica i cultura, sense convertir-se en un restaurant, un supermercat o un McDonalds.

A finals de l’any passat la propietat els va fer saber que, a partir del 2020, el lloguer s’apujaria dels 1.500 euros mensuals fins als 7.500

En la presentació de la roda de premsa ha fet cinc cèntims de la història d’aquest centre escènic. L’Antic pren el relleu d’una entitat que prové del segle XIX, el Círculo Barcelonés San José Obrero. L’actual no és la primera crisi de l’espai, ja que després dels dos primers anys d’autogestió, l’any 2005 l’Ajuntament el volgué tancar per no trobar-se d’acord amb les normatives vigents. L’Antic passà per algunes etapes intermitents d’obres d’adequació, entre els anys 2005 i 2014, que eventualment l’obligaren a traslladar l’activitat a la nau Adriantic, a Sant Adrià del Besòs. Després d’acabar les reformes, el 2014 pogueren finalment aconseguir la llicència d’activitats, però poc més tard començaren els conflictes seriosos amb la propietat, qui insistia a fer-los responsables de les obres a la façana. El judici del 2017 va fallar a favor de l’Antic, entenent que era en canvi la propietat la responsable d’un edifici que està catalogat com a patrimoni. Però la propietat va contraatacar: a finals de l’any passat els va fer saber que, a partir del 2020, el lloguer s’apujaria dels 1.500 euros mensuals fins als 7.500, és a dir quintuplicant-lo.


Continuïtat del projecte artístic

Això provoca neguit i consternació a les coordinadores de l’Antic, les quals constaten que, si haguessin de dedicar finalment aquesta quantitat al lloguer, la part de retribució i suport als artistes quedaria molt minvada. Actualment, entre el 80 i el 100% de la taquilla de les funcions de l’Antic va per pagar els artistes, i la mitja de la despesa dedicada al suport i la creació és d’uns 540 euros per funció, una xifra que consideren que caldria millorar, per tal d’afavorir les creadores. El contracte de lloguer del teatre expira l’any 2027, i donat que la inversió pública feta fins al moment a l’edifici ja suma uns 600.000 euros (del milió invertit en tots aquests anys, segons les responsables), Tomic i companyia han plantejat a l’Ajuntament un suport major, millor i més continuat, per assegurar-ne la viabilitat com a espai de creació, la continuïtat del projecte i una seguretat de cara al futur, a mitjà i llarg termini. Les de l’equip coordinador no han entrat a concretar quina mena de suport trobarien desitjable o acceptable.

Segons Tomic, fins al moment l’Antic ha mantingut tres reunions amb els representants de l’Ajuntament, i aquests els han assegurat que tenen interès en la situació, posant en comú el tema amb el Districte de Ciutat Vella i la Regidoria d’Urbanisme, i pendents encara de trobar-se amb la propietat. Des de l’Ajuntament els han mostrat, via el Delegat de Drets Culturals Daniel Granados, la voluntat d’acompanyar-los en el procés. Mentre esperen una resposta municipal més concreta, l’Antic encara no ha rebut cap resposta concreta de l’Àrea d’Arts Escèniques de l’ICEC, ni tampoc el suport o la solidaritat de la resta de teatres de Barcelona.

En altres ocasions i mitjans, des de l’Antic s’ha afirmat que, per assegurar el bon rendiment del centre escènic, seria necessari un increment del suport municipal anual fins a arribar als 300.000 euros (ara, l’aportació és d’uns 40.000 euros). En el cas de l’Antic, una sala de petit format, el finançament propi representa actualment un 57% del total, essent els beneficis reinvertits del bar i la publicitat un 30% del total. Mentre que el finançament públic és el 43% del total, uns 150.000 euros sobre el total de 347.000 euros en ingressos, que es reparteixen de major a menor aportació en subvencions de l’ICEC- Generalitat de Catalunya (el 25,76%), l’ICUB de l’Ajuntament de Barcelona (11,87%), l’INAEM del Ministerio de Cultura (4,61%) i el Districte de ciutat Vella (0,86%).


Pregunta retòrica

Té eines, l’Ajuntament, per defensar un espai com l’Antic, o qualsevol altre (creatiu o residencial) d’aquests augments abusius dels lloguers? Espais com La Vilella, que ha tancat per manca de viabilitat, i fins i tot com el Club Capitol, que ha anunciat que ho farà també per causa d’un augment exorbitant del lloguer, s’han vist immersos en les mateixes circumstàncies inassumibles. El passat 3 de febrer, en un debat a la Sala Cincomonos sobre el tema de l’Antic i l’emergència dels espais culturals a Barcelona, el Delegat de Drets Culturals reconeixia la manca de competències i eines per part de l’Ajuntament per afrontar un fet com la regulació dels lloguers, i es limitava a parlar en aquella ocasió sobre una futura Oficina d’Assessorament contra l’Assetjament Immobiliari. El paper de la institució, donada la seva incompetència efectiva enfront de les fluctuacions abusives del mercat, es resigna a tractar cas per cas per destriar quins mereixen un tractament de protecció excepcional. De forma similar a la defensa dels anomenats “negocis emblemàtics”, l’excepció (de l’espai salvat) compleix la regla (de la desaparició).

A la roda de premsa s’ha explicat el finançament del projecte |Victor Serri

Una de les assistents a la roda de premsa d’aquest dilluns 17 de febrer, l’artista Mariona Naudín, membre de la companyia Mos Maiorum, que ha passat per l’Antic Teatre amb l’espectacle Gentry (sobre el fenomen de la gentrificació, precisament), en la seva defensa del paper d’un lloc com l’Antic recordava com n’és de difícil “en l’àmbit de les arts escèniques, trobar algú que et recolzi quan no ets ningú”. En un altre torn d’intervencions dels assistents, un emocionat Txalo Toloza, dramaturg habitual de la casa, ha fet recompte d’alguns dels espectacles vistos a l’Antic, una llista llarguíssima que inclou noms avui consagrats com ara Lagartijas tiradas al sol o Cristina Morales, i assenyalava que, aleshores, “pagar l’entrada d’un teatre era una pasta, però aquí en canvi podies entrar per sis o set euros i, a més, si venies amb el carnet de Teatrón, t’oferien també una birra…”.


Una xarxa de debò

El node en la xarxa de les arts en viu que ha significat l’Antic no és metafòric ni simbòlic, perquè com a membre hiperactiu de Trans Europe Halles l’espai coordinat per la Semolina Tomic ha estat un centre artístic vibrant a l’hora de crear sinergies i teixir complicitats. Gràcies a la seva activitat, molts artistes europeus han passat per Barcelona, i certes companyies han pogut saltar a Europa i al món. Per al Tomàs Aragay (tot un veterà de prestigi, de la companyia Societat Doctor Alonso), “molts dels artistes que han treballat i treballen a l’Antic omplen grans teatres i actuen als grans festivals europeus, però en canvi a Catalunya i Barcelona no hi poden treballar”, donada la manca en el nostre àmbit d’espais dedicats a les arts vives i al llenguatge contemporani.

L’Antic també ha nodrit i format part d’una xarxa més local i territorial, alternativa i d’esperit més o menys underground. I, en aquest sentit, en la seva intervenció el perfórmer Juan Navarro ha incidit en què, de la xarxa de petits espais escènics locals que l’any 2003 van acollir el cicle Bona Gent (l’Ateier, el Conservas, la Poderosa, La Caldera de Gràcia…), l’únic supervivent que queda avui dia és l’Antic: els altres han desaparegut. Navarro afirma que “L’Antic és el cor de l’avantguarda, i la resta d’espais s’alimenten d’ell”.

Des de l’any de la seva fundació, l’Antic ha acollit unes 1.300 propostes escèniques, acollint (des del 2006) uns 3.300 artistes diferents, que han atret en aquesta etapa més de 104.000 espectadors

Les xifres que en donen les seves responsables confirmen en tot cas la importància del centre també quantitativament: des de l’any de la seva fundació, l’Antic ha acollit unes 1.300 propostes escèniques, acollint (des del 2006) uns 3.300 artistes diferents, que han atret en aquesta etapa més de 104.000 espectadors. L’Antic també du a terme una tasca de producció i coproducció, així com de suport a la recerca, promoció i programació continuada, que en la darrera dècada ha fet possible una colla de projectes comunitaris (per exemple, amb el Projecte La Bellesa, “les iaies” de l’Antic i la Marta Galán) i altres centrats en la memòria i la recuperació teatral (amb el cabaret d’El desplume).

Tot el ventall amplíssim i inabastable d’activitats de l’Antic es basa en una feina que, d’una banda, obre les portes amb dignitat a uns artistes avesats a la precarització, en una societat on els agents culturals s’han d’agrupar (a la plataforma Actua Cultura) per pidolar, en els pressupostos autonòmics, un míser 2% per a cultura; de l’altra banda, l’Antic explora i s’endinsa en les arts més avantguardistes, en un país sempre tendent artísticament a la inèrcia, encarcarat i genuflex respecte el teatre de text; i encara en tercer lloc, l’Antic “fa barri”, en una ciutat arrasada per la gentrificació, el turisme i la pujada de preus del lloguer. En contextos que posen en risc aquest tipus d’espais especialment fràgils i sensibles, en els que actualment es troben en risc o en estat d’alerta altres centres de creació com ara La Poderosa (desnonades de la seva segona localització), la Nau Bòstik o La Bonne, entre altres.


Cultura de base

La campanya de l’Antic s’emmarca en el moviment de la Cultura de base en lluita. Els espais de Cultura de Base de Barcelona, espais culturals independents amb vocació pública i sense un ànim estrictament lucratiu, han qüestionat aquest ecosistema cultural barceloní precari i invisible, sorgit tant del desori privat com d’un àmbit públic ineficient en la defensa efectiva de la cultura independent i, ben sovint, fins i tot invasiu, propagandístic i orientat progressivament cap al rendiment de les anomenades Indústries Culturals. Agrupats en el Parlament Ciutadà de Cultura (des d’inicis del 2019), han posat fil a l’agulla amb una sèrie d’interlocucions amb l’administració, per tal d’incidir en les polítiques culturals, i amb la confecció d’un mapping que localitzi tots els nodes de la xarxa creativa, per tal de mostrar-ne l’extensió i densitat, la presència i la importància real.