“Cómo transformar el dolor en algo que valga la pena”. Enmig de “Por la madriguera del conejo blanco”, la tercera cançó del disc, s’estavella contra el cap de qui l’escolta la frase que encarna l’esperit del darrer treball de Doctor Deseo. El nucli. El perquè de tot plegat d’un treball que té quelcom de lliçó de vida. Res a què el seu públic no estigui acostumat. Això sí, els reis del glam rock peninsular no tenen por a innovar i desplaçar el seu registre cap a sonoritats pròpies del dance –“Sigo bailando”– o l’electroswing –“Que me quiten lo bailado”.
Tot plegat, però, comença amb “Pequeños Heroes”, una mena d’homenatge a David Bowie i el seu clàssic “Heroes”. Una confabulació resilient que dona pas a l’emotiva “Adiós” que el cantant Francis Díez dedica a la mort del seu pare. Tot per, després de glossar els dubtes vitals d’una noia atrapada en un cos de noi a “El cuento de la botella y sus dos mensajes”, acabar desembocant a “Alfarera de Sueños”; un epileg de comiat, a piano
i veu, que cerca l’esma “en la fragilitat dels teus ulls els dies de tempesta […] en tu roman la força per transformar el món”.
La cirereta del pastís la posen les versions de tres grans clàssics del grup (“Una mirada distinta”, “¡Cuanto frío hace en Saturno!” i “Corazón de Tango”), interpretades conjuntament amb l’Orquestra Simfònica de Bilbao (OSE). Tot plegat acompanyat de més de 200 pàgines amb totes les lletres de la història del grup i un DVD del directe amb l’OSE. Més que un disc, es tracta d’una petita joia de col·leccionista.
