El 26 de setembre hi ha convocada una manifestació a Viladecans (Baix Llobregat) contra la destrucció de l’espai públic de Can Sellarès i l’espai agroforestal d’Oliveretes, amenaçats per un pla de reforma i el pla urbanístic de Llevant, respectivament, reformes que suposarien la construcció de 238 i 2.714 habitatges nous, en un cas i l’altre. La protesta conjunta de dos col·lectius que defensen la conservació dels actuals espais agroforestals i públics de les dues ciutats té un precedent immediat el 2 de juliol, quan les veïnes de Gavà autoorganitzades per aturar el Pla de Ponent van sortir als carrers amb el veïnat del sector de Can Sellarès per exigir que s’aturi l’especulació a ambdues poblacions, afectades per projectes que es remunten al Pla General Metropolità de 1976.
El Pla de Millora Urbana de Can Sellarès
A ponent de Viladecans i al límit amb el terme municipal de Gavà es troba el recinte de Can Sellarès, format per un edifici històric d’origen medieval rehabilitat el segle XIX i catalogat com a bé cultural d’interès local, un parc i els equipaments esportius i de lleure del seu entorn. El recinte, que fins fa poc era gestionat per una mancomunitat dels ajuntaments de Viladecans i Gavà, està afectat per un pla de millora urbana (PMU) impulsat per l’Ajuntament de Viladecans, aprovat al ple municipal del mes de juny d’enguany i actualment pendent de l’aprovació definitiva per part de la Generalitat de Catalunya, que pretén aixecar 238 nous habitatges en sis edificis de diferents alçades, el més alt dels quals de fins a nou plantes, molt més elevat que la resta d’immobles de la zona. Amb aquest pla, l’Ajuntament vol regenerar un barri envellit i respondre a una suposada demanda d’habitatge.
Un pla de millora urbana (PMU) impulsat per l’Ajuntament de Viladecans, aprovat provisionalment al ple municipal del mes de juny d’enguany, pretén aixecar 238 nous habitatges en sis edificis de diferents alçades, el més alt dels quals de fins a nou plantes
A les plantes baixes dels nous blocs hi ha previst un espai destinat a locals comercials d’un total de 3.528 metres quadrats, amb l’objectiu de “revitalitzar el teixit comercial i l’activitat econòmica del barri de Can Palmer”, segons Richard Calle, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans. D’altra banda, les obres de rehabilitació de la masia, previstes segons fonts municipals per a l’any 2024, tenen com a objectiu “optimitzar-la com a equipament social i cultural a ple rendiment”, assegura Calle. D’acord amb la “Memòria informativa” municipal, el pla de millora urbana previst per al barri de Can Sellarès té com a finalitat “integrar l’antiga masia i els espais adjacents de forma coherent a la nova configuració del barri”. En darrer lloc, l’administració municipal justifica el pla amb l’argument que les instal·lacions esportives “es troben en desús i no aporten res al barri”.
Salvem Can Sellarès com a espai públic i gratuït
Per la seva banda, i amb l’objectiu de tractar d’evitar la construcció dels edificis previstos i la pèrdua d’un espai verd d’ús públic per a la ciutadania, el passat mes de gener es va organitzar la plataforma ciutadana Salvem Can Sellarès, formada per les veïnes de Viladecans i Gavà que s’hi oposen. La plataforma compta amb el suport de la majoria de les associacions de veïns i veïnes de Viladecans –especialment les del barri de Can Palmer i dels blocs coneguts com a Viviendas del Congreso–, de la Marea Pensionista de Gavà i d’altres col·lectius, com Salvem Oliveretes o Salvem el Calamot, organitzats per aturar dos macroprojectes d’especulació urbanística: els plans de Llevant i Ponent, respectivament.
Al manifest publicat a la pàgina web de Salvem Can Sellarès es denuncia que “el PMU de Can Sellarès consisteix a exterminar les àrees més utilitzades per la ciutadania per substituir-les per 238 habitatges”. El veïnat crític amb el projecte assegura que es tracta d’un altre cas de gentrificació, ja que entenen l’Ajuntament ha abandonat l’espai amb la intenció de deixar-lo degradar per després regenerar-lo amb un projecte urbanístic especulatiu. Marta Benítez, veïna de Gavà i membre de la plataforma, interpreta el plànol del pla de reforma en el qual, segons ella, “s’observa clarament que la construcció de nous blocs de pisos suposarà la desaparició del parc actual, un pulmó verd imprescindible en un dels municipis més afectats per l’elevada densitat demogràfica del Baix Llobregat”.
Benítez, com bona part del veïnat de Can Sellarès, no vol que un espai públic d’accés lliure i gratuït a tota la ciutadania es converteixi en un espai privat gestionat per una empresa, “i que s’hagin de pagar peatges per poder gaudir del que ja tenim actualment d’una forma gratuïta”. Les veïnes contràries al pla de millora urbana de Can Sellarès denuncien que s’ha aprovat sense consens aprofitant la majoria absoluta del PSC al consistori de Viladecans i reivindiquen que “es tracta d’un recinte històric d’accés lliure, públic i obert: l’empresa Roca el va vendre l’any 1987 als ajuntaments de Viladecans i Gavà a un preu simbòlic, amb una clàusula que imposava que els terrenys s’haurien de destinar sempre a un ús esportiu, cultural o recreatiu, independentment de la seva qualificació urbanística”.
Actualment, i arran de la crisi de la COVID-19, l’espai està tancat. L’administració municipal va barrar el pas al recinte a l’inici del confinament i no l’ha tornat a obrir. Per tal d’aturar el pla, les veïnes han presentat al·legacions a la Generalitat i als ajuntaments de Viladecans i Gavà. “No es pot oblidar que fins fa pocs anys els terrenys eren gestionats de manera mancomunada pels dos ajuntaments i que en fan (o més aviat en feien) ús els habitants de les dues poblacions”, recorda Benítez, que demana que les administracions escoltin les seves reivindicacions: mantenir i rehabilitar l’actual espai per a ús lliure, públic i obert.
A més de les al·legacions esmentades i de possibles accions judicials, la plataforma ha engegat una campanya de recollida de signatures per demanar l’aturada del projecte i s’ha posat en contacte amb els partits de l’oposició, com Esquerra Republicana de Catalunya o Ciutadans. Dues-centes persones van protestar als carrers de Gavà i Viladecans el 2 de juliol, en una convocatòria conjunta amb la plataforma Salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent, i ho volen tornar a fer ara conjuntament amb Salvem Oliveretes, l’altra plataforma de la ciutat que també lluita per aturar l’especulació urbanística que no s’atura ni en temps de pandèmia.
Pla de Llevant de Viladecans: salvem l’espai agroforestal d’Oliveretes
La plataforma Salvem Oliveretes neix l’any 2006, quan un grup de veïnes i entitats de Viladecans comencen a reunir-se en veure que l’Ajuntament, governat aleshores per una coalició entre el PSC i ICV-EUiA, havia aprovat un augment d’edificabilitat al sector d’Oliveretes, zona agrícola i forestal del Montbaig on hi ha prevista la construcció de 2.714 habitatges en 63 blocs de fins a onze plantes d’alçada que han d’acollir més de 7.500 nous habitants.
En la zona agrícola i forestal del Montbaig hi ha prevista la construcció de 2.714 habitatges en 63 blocs de fins a onze plantes d’alçada que han d’acollir més de 7.500 nous habitants, segons la reforma aprovada per l’ajuntament l’any 2006
L’operació forma part del Pla de Llevant de Viladecans, “un projecte que ha estat aturat durant tres dècades, d’ençà que el predemocràtic Pla General Metropolità de 1976, sense cap criteri mediambiental, va traçar una línia i va qualificar aquest territori com a urbanitzable, i que no es va desenvolupar abans per desavinences polítiques”, segons denuncia el manifest de la plataforma.
Les veïnes de Viladecans que s’hi oposen accepten que existeix un problema habitacional en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, però relacionat amb la manca d’accessibilitat i no a la manca d’oferta. En aquest sentit, creuen que caldria actualitzar les xifres dels habitatges buits a la ciutat i elaborar un estudi real sobre la problemàtica de l’habitatge. La biòloga ambiental Anna Muns i la resta d’integrants de la plataforma critiquen que no s’estan fent habitatges socials sinó de mercat lliure en terrenys públics de l’Ajuntament i de la Generalitat, i alerta que “qualsevol destrucció de l’espai agroforestal és, a més d’innecessària, irreversible”.
“La construcció del pla urbanístic comportarà un impacte negatiu al poble, amb la consegüent massificació desbordant de gent, cotxes, així com dels seus serveis i equipaments. És un model pensat per a la compravenda, amb els greus antecedents de la bombolla immobiliària que va hipotecar i arruïnar a la població perjudicant i apujant els preus de lloguer, i l’espai és i hauria de ser una zona d’esbarjo i contacte amb la natura disponible per a tota la població”, conclouen Muns i les seves companyes en el manifest. En conseqüència, reivindiquen que aquest “es mantingui i es preservi com cal, per poder gaudir-hi, protegint la zona a nivell institucional amb la declaració de l’espai com a parc forestal d’utilitat pública”.
Actualment, el Parc Forestal del Montbaig ocupa la major part de la serra de Montbaig, també coneguda com a muntanya de Sant Ramon, per l’ermita que s’aixeca dalt del seu cim, de 300 metres d’altitud, però no inclou l’espai agroforestal d’Oliveretes, anomenat d’aquesta manera per les nombroses oliveres de petites dimensions que hi acull. El conjunt de la serra és un popular espai de lleure situat entre els municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Sant Climent de Llobregat. El mes de febrer de 2019 es van començar a expropiar els primers terrenys inclosos al plànol del Pla de Llevant, fet que la plataforma va denunciar a través de les xarxes socials, tot assegurant que es tracta de “propietaris minoritaris que han de marxar de les seves propietats i no tenen dret a cap recurs”.
El juliol es va fer pública la troballa, a l’espai on es vol edificar, de dos punts de reproducció del tòtil, un petit gripau declarat espècie estrictament protegida per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea i la Llei del patrimoni natural i la biodiversitat espanyola
D’altra banda, el 20 de juliol es va fer pública la troballa, a l’espai on es vol edificar, de dos punts de reproducció del tòtil, un petit gripau declarat espècie estrictament protegida per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea i la Llei del patrimoni natural i la biodiversitat espanyola. De manera immediata, el grup Les Agulles – Ecologistes en Acció i la Plataforma Salvem Oliveretes es van posar en contacte amb el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil i el Cos d’Agents Rurals per tal de garantir que no es malmeti aquesta espècie.
A més d’altres col·lectius ecologistes i plataformes ciutadanes del Baix Llobregat, Salvem Oliveretes també compta amb el suport de diverses associacions veïnals de Viladecans, com la del barri del Parc de la Torre Roja –situat al peu de la serra de Montbaig–, el grup ecologista Terra i Sal, l’Ateneu Assembleari de Viladecans i el CSO Els Timbres. També s’han posicionat en contra del Pla de Llevant Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP de Viladecans, aquesta darrera actualment sense representació al ple municipal on, com a Gavà i altres poblacions baixllobregatines, té majoria absoluta el PSC.
