Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Si Biden rebutja la seva base progressista, Trump cantarà victòria

La Convenció Nacional Demòcrata ha deixat en evidència la fractura entre la direcció del partit, de postura centrista, i l’ala progressista emergent

/ Arxiu

La Convenció Nacional Demòcrata va oficialitzar Joe Biden com a candidat presidencial del Partit Demòcrata per a les eleccions de novembre. Durant la votació, efectuada de manera virtual a causa de la pandèmia, representants de 57 estats i territoris estatunidencs van anunciar els respectius delegats per a Bernie Sanders i Joe Biden. Les delegacions indígenes de Dakota del Nord, Dakota del Sud i Nou Mèxic van saludar l’audiència en les seves llengües natives, i les delegacions afroestatunidenques van parlar des de la plaça Black Lives Matter a Washington DC i des del pont Edmund Pettus a Selma (Alabama).

Aquesta espectacular celebració de la diversitat del Partit Demòcrata, tanmateix, també va deixar en evidència la fractura entre la direcció del partit, de postura centrista,
i l’ala progressista emergent. El total de delegats de Bernie Sanders, 1.151, en comparació amb els 3.558 de Biden, mostren una divisió ideològica significativa.

Dues veus de l’ala progressista van tenir l’oportunitat d’expressar-se durant alguns minuts de transmissió [de la convenció]: la congressista Alexandria Ocasio-Cortéz i l’activista a favor del sistema universal de sanitat (Medicare) Ady Barkan.

Els delegats de Bernie Sanders, 1.151, en comparació amb els 3.558 de Biden, mostren una divisió ideològica significativa

Ocasio-Cortéz, més coneguda com a AOC, va transformar la política dins el partit amb la seva sorprenent victòria a les primàries del 2018 contra el poderós demòcrata Joe Crowley, que portava deu mandats en funcions. La victòria d’AOC va demostrar la força de l’organització de base –unida a posicions polítiques progressistes– a l’hora d’estimular un electorat jove i divers. Durant el seu discurs a la convenció, Ocasio-Cortéz va mostrar el seu agraïment “al moviment popular de masses que treballa per establir els drets socials, econòmics i humans del segle XXI, inclosa l’atenció mèdica garantida, l’educació superior, salaris dignes i drets laborals per a totes les persones als Estats Units. Un moviment que s’esforça per reconèixer i reparar les ferides de la injustícia racial, la colonització, la misogínia i l’homofòbia i proposar, construir i reimaginar sistemes d’immigració i política exterior que s’allunyin de la violència i xenofòbia del nostre passat”.

Com la d’AOC, la declaració d’Ady Barkan també va ser gravada, però per una altra raó: s’està morint d’esclerosi lateral amiotròfica. Barkan, advocat i activista israelianoestatunidenc format a Yale, va ser diagnosticat amb aquesta malaltia el 2016 als 32 anys i va sofrir una creixent degeneració nerviosa, atròfia muscular i paràlisi. “Enmig d’una pandèmia, gairebé cent milions d’estatunidencs no compten amb cobertura mèdica suficient. I fins i tot una bona assegurança de salut no cobreix necessitats essencials com tractaments a llarg termini. Els nostres éssers estimats estan morint en residències d’ancians insegures, el personal d’infermeria està aclaparat i desprotegit i els nostres treballadors essencials són tractats com a prescindibles. Vivim al país més ric que existeix, i tot i així no aconseguim garantir aquest dret humà bàsic”.

Ady Barkan va advocar per un Medicare per a tothom sense mencionar-lo, potser perquè Joe Biden va prometre que, si arriba a ser president, vetaria qualsevol projecte de llei de Medicare universal. Poc després que es transmetés el seu discurs, Barkan va tuitejar: “Hem de triar Joe Biden per fer el següent pas cap al programa Medicare universal. I després del 4 de novembre? Posarem un projecte de llei al seu escriptori”.

Menystindrà el Partit Demòcrata les demandes de la seva ala progressista més jove i cada vegada més diversa? Ho intentarà.

Recentment, el Comitè Nacional Demòcrata va retirar silenciosament del programa el seu compromís d’eliminar els subsidis i les exempcions fiscals per a la indústria dels combustibles fòssils i va declarar que havia aparegut en l’esborrany d’enguany “per error”, malgrat aparèixer en el programa de 2016 i comptar amb el suport de Biden i la seva companya de fórmula, la candidata a la vicepresidència Kamala Harris.

També fa poques setmanes, la campanya de Biden va denunciar la respectada activista musulmana d’origen palestinoestatunidenc Linda Sarsour després de la seva aparició durant l’Assemblea de Delegats Musulmans i Aliats, un acte paral·lel a la Convenció Nacional Demòcrata. Sarsour ha lluitat públicament contra el racisme, la xenofòbia, la islamofòbia i l’antisemitisme. També dona suport al moviment de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS). Un portaveu de Biden va afirmar que el candidat “òbviament condemna els punts de vista [de Sarsour] i s’oposa al moviment BDS”.

Ady Barkan va utilitzar Twitter per solidaritzar-se amb Sarsour: “Dic això com a jueu i ciutadà israelià… la campanya de Biden va emetre una declaració vil i deshonesta contra la meva estimada germana Linda Sarsour, una ferma defensora de la justícia i la llibertat, així com una líder en la lluita contra el racisme i l’antisemitisme. La campanya de Biden ha de retractar-se i disculpar-se”.

Si Biden ignora, desmoralitza o s’aparta activament de la seva base progressista, podria aplanar el camí per a una altra victòria de Donald Trump, en allò que l’intel·lectual Noam Chomsky ha anomenat “l’elecció més crucial en la història de la humanitat”.

Article publicat al número 506 publicación número 506 de la Directa