Avui es compleixen nou anys des de l’intent de desallotjament del centre social autogestionat Can Vies. Prop d’una dècada des d’aquella resposta organitzada del barri de Sants que va desencadenar l’#EfecteCanVies i va fer trontollar les expectatives electorals de Xavier Trias a les eleccions municipals. I aquest divendres, en la vigília d’unes noves eleccions municipals, després de dos mandats amb Ada Colau com alcaldessa en coalició amb el PSC, el moviment per l’habitatge i diversos centres socials okupats de la ciutat han pres la paraula. Ho han fet des del pati de Can Vies, on antigament hi havia la capella, que va ser enderrocada per una excavadora contractada per TMB abans que fos incendiada pels manifestants. Imatges que són a la memòria de tothom, imatges que han convertit aquest espai en un símbol de les lluites socials.
El Sindicat de Llogateres, PAH Barcelona, Blokes Fantasma, Banc Expropiat, La Cinètika o l’Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana, entre les entitats convocants
“El problema de l’habitatge no és l’okupació, l’okupació és la lluita contra l’abús immobiliari. El problema de l’habitatge són els desnonaments diaris, és que els lloguers pugin i els salaris no, és que les persones no puguin accedir a una casa, són els fons voltors i els especuladors”, han reblat en el comunicat de premsa conjunt signat per entitats tan diverses com el Sindicat de Llogateres, PAH Barcelona, Blokes Fantasma, Banc Expropiat, La Cinètika o l’Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana. La llista de suports s’amplia fins a la trentena, totes elles entitats lligades d’una manera o altra a la lluita per un habitatge digne. Càmeres de TV3, TVE, Betevé o 8TV ancorades sobre un trípode estaven a l’expectativa. Potser esperaven un missatge contundent en les formes, potser esperaven una escalada en la confrontació amb Desokupa, però han trobat una altra cosa: contundència en les raons de fons.
“L’okupació a Barcelona no només ha garantit un habitatge enfront de l’especulació, sinó que també, històricament, ha estat un mitjà de les classes populars per a garantir altres necessitats de caire més social”, ha explicat en Manuel, membre de l’Espai Comunitari La Fusteria de Vallcarca. “Els Centres Socials Okupats són, a més a més, escoles on aprendre i practicar noves formes de relacionar-se col·lectivament. Des de l’assemblearisme, l’horitzontalitat i la responsabilitat. Des de l’autonomia, l’autogestió i la independència”, ha afegit. Cal recordar que La Fusteria va ser un dels llocs escollits per la líder de la dreta extrema Eva Parera (Valents) per provar de focalitzar la campanya electoral en la temàtica dels espais okupats. Uns dies més tard va canviar d’ubicació i es va traslladar a les portes d’El Kubo i La Ruïna, al barri de la Bonanova, on va rebre el suport de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa.
“A la Bonanova, aquí a Sants o ahir al Raval, hem vist com s’ha deshumanitzat la dissidència. Se’ns tracta de rates, polls, salvatges, guarros… Això evidentment no és gratuït, sinó que respon a una estratègia per part de l’extrema dreta per justificar la violència que ha suposat aquest assetjament”, ha denunciat l’Asier, del Sindicat d’Habitatge de Cassoles, des del pati de Can Vies. “Els motius d’aquesta violència no són altres que els de defensar els interessos del capital, apuntalant la marca Barcelona i reprimint qualsevol espai comunitari per a fer dels barris un aparador pel turisme massificat”, ha detallat, en base a la seva experiència als carrers del districte de Sarrià-Sant Gervasi, on ha destacat l’especial acarnissament dels sectors ultres amb la població d’origen migrant. “Entre les violències immobiliàries que han de fer front aquestes persones per la seva situació administrativa irregular, s’inclou una constant campanya mediàtica de criminalització, associant l’okupació amb els problemes de convivència i fins i tot amb la delinqüència”, en paraules de la Berta, de l’entitat vallcarquina Heura Negra.
“Defensar l’okupació és defensar l’habitatge per sobre dels interessos dels rics. Defensar l’okupació és, en definitiva, una qüestió de classe”, assevera en Beto, de l’entitat Raval Rebel
Des de l’experiència del que es viu i pateix a l’epicentre geogràfic de la màquina especulativa, en Beto, de Raval Rebel, conclou que “per molt que existeixin empreses amb clares connexions a l’extrema dreta que tractin d’invisibilitzar la misèria que ens imposa la classe burgesa i de difamar la nostra feina, seguirem alliberant espais perquè hi puguin viure les persones de forma digna”. “Defensar l’okupació és defensar l’habitatge per sobre dels interessos dels rics. Defensar l’okupació és, en definitiva, una qüestió de classe”, assevera.
L’Enric, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha enviat un missatge contundent i entenedor: “quan algú vulgui fer creure que el problema d’aquesta ciutat és l’okupació, quan algú vulgui instaurar una por infundada, cal recordar això, ras i curt: a Barcelona hi ha més pisos buits de grans tenidors que famílies es desnonen en un any”. Segons ha explicat, si es posés sobre la taula la disponibilitat de pisos i la necessitat habitacional existent, es podria arribar a una entesa, però no s’hi arriba pels interessos econòmics que estan en joc. “Els beneficis de qui fa negoci amb l’habitatge es nodreixen de l’angoixa i del patiment de milers de persones”, denuncia.
La dialèctica i les amenaces de Desokupa –”una empresa de sicaris ben sostinguts per l’extrema dreta i avalats pels especuladors”, consideren–, s’apaivaguen després del fracàs de la seva manifestació d’ahir. Per contra, les reflexions avui exposades a Can Vies, sota un gran mural amb l’epígraf “Poder popular”, seguiran ben vigents dilluns, un cop passades les eleccions i quan s’estigui conformant el pròxim govern municipal. De segur, es mantindran els desnonaments, i els Mossos trobaran enfront una àmplia i diversa amalgama d’organitzacions i moviments assemblearis i arrelats als barris.
