José Antonio, veí d’Almenara (Plana Baixa), s’ha dedicat a l’agricultura des que era ben jove. Ha compaginat la producció de taronja amb el seu treball com a dependent i propietari de la tenda del poble, la qual va tancar només es va jubilar, després d’acumular diversos anys de pèrdues. “La construcció d’un supermercat al costat ens va perjudicar molt”, recorda. Ara, continua conreant les seues tres parcel·les de Clemenules (varietat lliure de mandarina), encara que cada any li resulta més complicat obtenir un benefici. Els motius són diversos. D’una banda, una bona part dels fruits els ha de tirar per les deformacions que els provoca la plaga del cotonet, un insecte provinent de Sud-àfrica anomenat així pel seu aspecte, similar al d’una borla de cotó. D’altra, l’augment de mandarines i taronges procedents de Sud-àfrica; i s’afegeix un tercer motiu, relacionat amb aquelles varietats lliures, per les quals les agricultores no han de pagar cap llicència d’explotació, però no s’asseguren que la seua varietat triomfe durant la campanya. “Enguany, haurem perdut un miler de quilos de clemenules”, assegura.
Segons un estudi tècnic de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), en la campanya citrícola actual, l’impacte del cotonet –que al País Valencià es va detectar per primera vegada l’any 2009, en la localitat de Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre)– superarà els 113 milions d’euros en pèrdues directes. En concret, l’associació xifra una pèrdua de 78,7 milions d’euros per als productors del nord del territori, 31,5 milions per als de les comarques de València, i 3,6 milions en el sud. Quant al volum de producció, AVA-Asaja preveu un total de 380.000 tones de mandarines i taronges abandonades en els camps. Als efectes devastadors que cada any provoquen les plagues –en els darrers anys, han arribat fins a sis plagues per la manca de controls sanitaris–, se suma la competència deslleial del sector, principalment, des de l’entrada en vigor, en l’any 2016, del macroacord de lliure comerç entre Europa i Sud-àfrica.
Segons l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), en la campanya citrícola actual, l’impacte de la plaga del cotonet superarà els 113 milions d’euros en pèrdues directes
Tal com ja va explicar la Directa, aquest acord va permetre ampliar en un mes i mig el període d’exportació de cítrics de Sud-àfrica, on els salaris i condicions laborals precàries abarateixen el producte i, de retruc, es desplaça la producció valenciana. En concret, mentre que abans del tractat de lliure comerç, Sud-àfrica només podia enviar taronges al conjunt de països europeus fins al 15 d’octubre, ara ho pot fer fins al 30 de novembre i, a més a més, s’implanta que l’aranzel del 16% es reduirà progressivament fins que, l’any 2025, no pague res per exportar els seus cítrics. Les dades donen fe de l’èxit del tractat. L’últim butlletí de seguiment reforçat de les importacions de cítrics a la Unió Europea, elaborat pel Ministeri d’Agricultura espanyol, mostra com, respecte a la campanya anterior, l’exportació de cítrics de Sud-àfrica a la Unió Europea va augmentar en un 8% en 2020, malgrat que les vendes de la resta de països van caure en un 3,4%. Principalment, afecta la pagesia que cultiva varietats primerenques, entre les quals destaquen varietats lliures –propietat de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, de la Generalitat Valenciana–, com la Clemenules o la Navelina.
Aquesta sobreproducció de taronges i mandarines durant els primers mesos de campanya, l’arribada de plagues, així com la crisi dels preus, que semblen instal·lades en la citricultura valenciana, fan créixer l’interés cap a les varietats protegides, la producció i comercialització de les quals està regulada per evitar una saturació en el mercat. Mostra d’això són els anuncis de creació de noves varietats per part de les principals entitats espanyoles especialitzades en el sector. En una entrevista a la Directa, Jorge Garcia, gerent de Garcia Ballester SL, empresa productora i exportadora de cítrics, i president de l’Associació Professional d’Exportadors de Fruita de la Província de Castelló (Asociex) –integrada en Investigación Citrícola de Castellón SA (ICCSA), que se centra en la investigació, creació i desenvolupament de noves varietats–, afirma que, junt amb una desena d’empreses, “tenim al voltant de 14.000 noves línies d’investigació de varietats”. “Hi ha molt d’interès perquè, quan una cosa és exclusiva, té un valor superior; i perquè es controla l’oferta i la demanda”, confessa.
El club de la taronja privada
Una bona part de les varietats de mandarines i taronges existents en el mercat procedeixen de mutacions naturals. El principal exemple es troba en varietats com la Clemenules, l’Oronules o l’Oroval, que procedeixen de la Clementina fina. Fa dècades, aquestes van ser trobades per la pagesia i, posteriorment, van ser sanejades i registrades per l’Institut públic, qui es va llançar a l’obtenció de noves varietats. Segons recorda Ferran Gregori, productor i tècnic de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, l’objectiu inicial de la creació de noves varietats era “evitar una sobreproducció de taronja durant els mesos de novembre, desembre i gener, període en què es concentra el 70% de la nostra producció; i intentar repartir-la entre desembre i març”. “El propòsit era interessant –considera–, però el que ens haguera agradat és que fora una investigació totalment pública”. La realitat, però, és que en aquest escenari de progrés en la investigació genètica de cítrics, un gran nombre d’empreses privades descobriren una nova forma de fer negoci i desembarcaren com a noves llicenciatàries de varietats. “Han imposat la seua política de fer grans clubs; i les varietats privades han guanyat protagonisme, mentre que tot allò públic ha sigut descartat”, rebla amb rotunditat Gregori.
Integrades en el grup Gocitrus, Anecoop S.Coop, Eurosemillas SA, GCM Citrus, Source Citrus Genesis SL o Investigación Citrícola de Castellón SA (ICCSA) són alguns dels principals grups empresarials explotardors de varietats protegides, formats per empreses posseïdores d’una bona part del pastís de negoci en què s’ha convertit el sector. Per exemple, GCM Citrus està constituïda per quatre dels principals productors i exportadors de cítrics: Martinavarro SA –qui també forma part d’ICCSA a través d’Asociex–, Vicente Giner SA, Cañamas Hermanos SA i Hermesán Agrícola SLU. Famílies com la dels Martinavarro, Dealbert i Ballester, a la comarca de la Plana Baixa; o la de Vicente Giner, a la Safor, van fundar les primeres companyies que apostaren per un model oligopolístic. El cas més paradigmàtic de l’especulació citrícola és el de Martinavarro, qui va vendre part de les seues participacions al fons d’inversió Miura Private Equity, impulsor del gegant Cítricos Global (Citri&Co). Un altre exemple és l’entrada dels fons d’inversió GPF Capital i Label Investments en l’accionariat dels grups Fruxeresa i Frutas Naturales, especialitzats en mandarines, taronges i llimes.
Des de l’any 2016, The Enforcement Organization ha iniciat un total de 115 accions en els tribunals per posar fi a explotacions fora del seu control de la varietat d’Orri. El febrer de 2020, es va conèixer la primera condemna
Source Citrus Genesis SL és un altre cas destacable. Forma part del grup empresarial murcià AMC Fresh, que a l’Estat espanyol és llicenciatari de la varietat protegida més cara, l’Orri, a través de la societat The Enforcement Organization (TEO) SL. La mandarina Orri, d’origen israelià, va ser desenvolupada i registrada pel centre de recerca agrícola Agricultural Research Organitzacion (ARO) d’Israel. Va arribar a l’Estat espanyol en l’any 2013, quan es va registrar per al conjunt de països europeus, atorgant-li protecció i drets d’obtenció durant 30 anys, és a dir, fins al 2043. Així doncs, el camperolat que vulga produir l’Orri ha de pagar un royalty de 60 euros per planta i estar inscrit en l’associació Orri Running Comittee (ORC), creada per al “control, defensa i promoció de la varietat”.
En el seu moment, la Unió de Llauradors i Ramaders, fins i tot, va exigir la intervenció del Ministeri d’Agricultura en el procés de regularització de la varietat Orri. Tal com van detectar, abans de ser protegida, l’Orri, “importada des d’Israel amb llicències per a dos operadors –AMC i Martinavarro–, havia estat difosa a agricultors particulars per obtenir un gran volum de producció i, una vegada consolidada en el mercat, començar a reclamar els seus drets a través de sancions molt lucratives”, recorda Carles Peris, secretari general de la Unió. “Era una producció il·legal que ells mateixos havien permés que cresquera”, matisa Peris, qui subratlla que el descontrol va arribar a tal punt que es desconeixia la superfície d’Orri plantada a l’Estat espanyol, així com si la mandarina plantada en molts camps era realment l’Orri o si, per contra, es tractava de varietats de les quals procedeix, com l’Orah o l’Or, varietats per les quals no es podia reclamar cap royalty.
La Unió va estimar que el procés de regularització els va suposar uns ingressos “d’almenys 31 milions d’euros” i, encara avui dia, The Enforcement Organization emprèn accions legals per posar fi a les explotacions il·legals. Des de l’any 2016, TEO ha iniciat un total de 115 accions en els tribunals, de les quals, el febrer de 2020, es va conèixer la primera condemna amb sentència de presó per a un agricultor de Benifairó de la Valldigna (la Safor), per cometre un delicte contra la propietat industrial. Tanmateix, tal com explica Vicent Molés, advocat d’AgroLegal, del grup d’advocats Molés i Martí, les condemnes relacionades amb plantacions il·legals han disminuït molt, perquè “des que comencen a desenvolupar-se les varietats protegides i apareixen les primeres denúncies, junt amb els sindicats, s’ha dut a terme un treball de formació als agricultors”. Ara, segons exposa, la major part dels conflictes entre la pagesia i les llicenciatàries es donen perquè els contractes de llicència incorporen clàusules “molt abusives” o perquè “les empreses denuncien un agricultor per cultivar una varietat protegida”. “Això genera una responsabilitat civil, però no és un delicte. El delicte és reproduir el material vegetal, però qui cultiva una varietat per comercialitzar la fruta, no té cap responsabilitat penal”, sentencia.
L’altra mandarina més coneguda als jutjats és la Nadorcott, registrada com a varietat protegida per Les Domaines Agricoles, empresa agroindustrial que gestiona i comercialitza els productes del rei del Marroc, Mohammed VI
L’altra mandarina més coneguda als jutjats és la Nadorcott, registrada com a varietat protegida per Les Domaines Agricoles, empresa agroindustrial que gestiona i comercialitza els productes del rei del Marroc, Mohammed VI, i la seua família. Fundada en l’any 1960 per Hassan II, rei del Marroc fins al 1999, les varetes d’aquesta varietat començaren a circular sense control pels països europeus, fins que l’empresa francesa Nadorcott Protection SARL, també propietat de Mohammed VI, va aconseguir la patent en l’any 2006. A l’Estat espanyol, es va registrar amb llicència per a dues operadores, l’empresa Carpa Dorada SL i la Compañía de Variedades Vegetales Protegidas AIE (agrupació d’interés econòmic), que s’encarregarien del seu control, defensa i promoció. El consell d’administració d’aquesta última, més coneguda com “el club Nadorcott”, està format per les societats New Lemon Company SL –presidida per l’empresari Juan Antonio Gómez Marín i vicepresidida per Fernando Ballester Martinavarro–, l’Anbgcm Material Vegetal SL, on també tenen presència les famílies dels Martinavarro i de Vicente Giner; i la Navel M7, amb Vicente Giner i Antoncio Francisco Cañamas Tomás com a consellers, i Luis Trujillo Zafortea, president.
Negoci d’uns, crisi d’altres
“Si un vol tirar endavant en el món de la citricultura, has de tenir aquestes varietats protegides. Però, a quin preu?”. Així de contundent es mostra José Antonio, qui renega del model de negoci “que han imposat els grans”. Les llicenciatàries de varietats protegides exigeixen el pagament de royalties a un preu tan elevat que, difícilment, el pot assumir l’agricultora que només posseeix unes quantes fanecades –unitat de mesura d’àrea per a mesurar camps que equival a 833 metres quadrats. Segons un informe d’ADN Agro Food, projecte de l’entitat bancària Cajamar per a millorar la competitivitat en el sector, els royalties de la varietat protegida Tangold –desenvolupada i patentada per la Universitat de Califòrnia– se situen al voltant dels 17.000 euros/hectàrea; mentre que els de l’Orri ascendeixen fins als 28.000 euros/hectàrea. La Nadorcott, la Lenari o l’M-7, del “club Nadorcott”, són unes altres de les més cotitzades.
La Unió de Llauradors, conscient del creixement dels clubs de varietats protegides, aposten per fomentar la investigació pública de noves varietats, revaloritzar les varietats lliures i arribar a acords per reduir el preu de les llicències
El control que caracteritza les varietats protegides fa que, difícilment, les seues productores tanquen una campanya amb xifres negatives. D’una banda, les empreses obtentores limiten la multiplicació de varietats per evitar la sobreproducció i mantenir uns bons preus. De l’altra, el seu període de recollida i comercialització mai coincidirà amb els mesos de producció massiva al territori, d’octubre a desembre. I, per últim, un altre dels avantatges és que les entitats especialitzades en la creació de noves varietats protegides cuiden molt la seua promoció, el seu aspecte, sabor o la perdurabilitat en els lineals de compra per garantir la compra de tota la producció. Tot això fa que aquestes varietats arriben a cotitzar-se fins a 1,05 €/kg-arbre, com en el cas de l’Orri; a 0,85 €/kg-arbre la Nadorcott, o a 0,82 €/kg-arbre la Tango. En canvi, les últimes cotitzacions de la Clemenules descendeixen fins als 0,20 €/kg-arbre o a 0,40 €/kg-arbre, en funció del període de la campanya; o en el cas de la Navelina, entre els 0,18 i 0,20 €/kg-arbre, segons dades de la Generalitat Valenciana.
Joana Todo, agricultora ecològica a Llocnou de Sant Jeroni (la Safor), mai ha tingut interés en el seu cultiu, malgrat l’èxit assegurat de les varietats protegides. La raó principal: el mercantilisme i l’exclusivitat que implanten en un sector en què cada vegada queden menys parcel·les en mans de la xicoteta agricultora. “Aquest tipus de taronges no haurien d’existir. Asseguren les collites als grans terratinents, però el xicotet llaurador continua quedant-se amb els preus tirats per terra”, rebla amb rotunditat. Les membres de la Unió de Llauradors, conscients del creixement del model oligopolístic i dels clubs de varietats protegides, aposten per fomentar la investigació pública de noves varietats, revaloritzar les varietats lliures i arribar a acords amb les obtentores de varietats per reduir el preu de les llicències, així com l’extensió mínima cultivada a una hectàrea perquè la xicoteta pagesia puga accedir a elles.
