La nit del 28 de maig de 2023 es recordarà a les seus dels partits polítics d’esquerres, però també entre la militància dels moviments socials dels Països Catalans. Es tanquen els cicles oberts pel moviment del 15-M i pel procés independentista a Catalunya, tal com va dir ahir en la seva compareixença Basha Changuerra, cap de llista de la CUP per Barcelona que no ha aconseguit representació al consistori. Algunes de les fites que l’activisme ha construït mitjançant la mobilització als carrers, en molts casos amb certes complicitats amb les institucions governades per Barcelona en Comú, Compromís, la CUP o Podem, ara es troben clarament en perill. La victòria del bloc de la dreta extrema al País Valencià i les Illes, però també el retorn de Xavier Trias (Junts) a l’Ajuntament de Barcelona, desenterraran projectes especialment conflictius en un context d’emergència climàtica i social. Malgrat tot, en alguns municipis, com ara Girona, la proposta electoral d’essència alternativa (sota la marca CUP Guanyem) i amb lligams a l’activisme social ha aconseguit una àmplia representació.
El col·lectiu Rebel·lió o Extinció defineix Trias com “un suïcida climàtic”, en resposta a les seves declaracions en les quals assegurava que “no té res a veure amb el canvi climàtic allò dels cotxes”
El col·lectiu Rebel·lió o Extinció defineix Trias com “un suïcida climàtic”, en resposta a les seves declaracions en les quals assegurava que “no té res a veure amb el canvi climàtic allò dels cotxes”. És precisament la carpeta de les emissions de gasos d’escalfament global relacionades amb la combustió de vehicles privats, creuers al port de Barcelona i arribades d’avions a l’aeroport del Prat el que pot tenir un major impacte si es consuma el canvi de govern municipal. Els plans d’AENA de construir la tercera pista per a vols intercontinentals tindran un nou aliat, tant sigui Trias o Collboni el nou alcalde. Caldrà estar pendents de la reacció de la plataforma Zeroport i de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic. Una situació semblant es donarà a la ciutat de Tarragona amb l’arribada de nous creuers després de la victòria de Ruben Viñuales (PSC) i amb l’ampliació del Port de València amb la nova alcaldessa María José Catalá (PP). L’activisme climàtic tindrà menys aliats a les institucions i haurà de fer front a nous governs disposats a posar catifa vermella als projectes de creixement turístic. Les limitacions i regulacions establertes pel govern balear també són a la corda fluixa.
A la ciutat de Barcelona s’obren nombrosos interrogants en relació amb els centres socials okupats i espais autogestionats des del moviment veïnal i l’activisme. Què pot passar amb Can Vies els pròxims mesos? Cal recordar que la titularitat de l’immoble va passar a l’Ajuntament de Barcelona després de la setmana de lluita als carrers a finals del mes de maig de 2014. Potser és el cas més emblemàtic, però n’hi ha d’altres en situació similar arreu de la geografia de la ciutat. I què pot passar amb el Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO) que, sumat a la pressió veïnal organitzada, ha intervingut en 2.000 casos anuals de desnonament? Xavier Trias s’ha mostrat contrari a la seva continuïtat, així com partidari de la mínima intervenció municipal en l’expansió dels pisos turístics. El conjunt del moviment per l’habitatge, amb entitats com el Sindicat de Llogateres, la PAH o els grups d’habitatge s’encamina a una nova etapa.
El moviment feminista i LGTBI veu com l’arribada de PP i Vox als governs valencià, balear i de centenars de municipis posen en perill les polítiques feministes que, amb moltes dificultats, s’havien començat a implementar. “Desmuntarem els xiringuitos de les polítiques de gènere”, han amenaçat els candidats de Vox en aquests territoris, els vots dels quals seran clau per entregar el poder als populars.
La llengua en perill al País Valencià
Al País Valencià es posa punt final a l’etapa progressista que han representat les dues últimes legislatures del Govern del Botànic. El Partit Popular torna al palau de la Generalitat Valenciana amb Carlos Mazón al capdavant, qui suma una majoria de la mà de l’extrema dreta –amb un candidat exmembre del partit feixista Fuerza Nueva i condemnat a un any de presó per violència masclista, Carlos Flores Juberías. Retorna així el cada vegada més viu record de les privatitzacions, retallades, pobresa i pèrdua de drets fonamentals que durant dues dècades, entre 1995 i 2015, van caracteritzar les polítiques valencianes.
Al País Valencià es posa punt final a l’etapa progressista que han representat les dues últimes legislatures del Govern del Botànic
La victòria de la dreta i l’extrema dreta podria suposar l’aprovació de l’ampliació del port de València. Durant la campanya electoral, Carlos Mazón ha defensat el seu “absolut compromís” amb aquesta infraestructura, malgrat la forta oposició per part del moviment veïnal i ecologista. Des de l’any 2019, la Comissió Ciutat-Port, que agrupa Ecologistes en Acció, Acció Ecologista–Agró, el col·lectiu Per l’Horta, la Plataforma el Litoral per al Poble i l’Associació de Veïns i Veïnes del barri mariner de Natzaret, ve denunciant que l’ampliació del port és “absolutament innecessària” i posaria en escac el futur sostenible de la ciutat.
Una altra agressió al territori, que es podria intensificar encara més, és la que suposaria l’agilització de la instal·lació de macrocentrals fotovoltaiques i eòliques, sobre les quals Mazón es va mostrar preocupat pel “bloqueig” d’alguns dels projectes. El candidat del PP a presidir la Generalitat ha defensat la necessitat de “rellançar les autoritzacions dels expedients d’energies renovables”, fent cas omís així a les reivindicacions en defensa del territori, el sector primari i el món rural dels col·lectius i plataformes aglutinades en la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables.
En l’àmbit municipal, són molts els col·lectius que, amb certa connivència amb les formacions locals d’esquerres, lluiten per frenar projectes urbanístics que amenacen un futur més sostenible
En l’àmbit municipal, són molts els col·lectius que, amb certa connivència amb les formacions locals d’esquerres, lluiten per frenar projectes urbanístics que amenacen un futur més sostenible. Una mostra és el PAI de Benimaclet a la ciutat de València, on l’Ajuntament també ha caigut en mans de la dreta i l’extrema dreta, amb 13 regidors per al PP de Maria José Català i 4 per a Vox-València, liderat per Juan Manuel Badenes. Fa just tres dies, el veïnat de Pego (la Marina Alta) aconseguia que el Consell declarara caducada la declaració d’impacte ambiental del PAI Pego Golf —amb 1.300 cases i un camp de golf— i el paralitzara per complet. Aquest és només un dels 27 projectes de camp de golf que encara estan pendents d’executar al País Valencià i que, amb l’arribada del PP i Vox, la seua deriva podria canviar.
Vint anys de conservadorisme van convertir el Govern valencià en pioner a implementar el sistema de concessions privades a la sanitat amb el model Alzira. Va ser l’inici del desmantellament del servei públic sanitari valencià. Les retallades aprovades pel PP van fer també el seu efecte sobre altre pilar bàsic, l’educació. El Partit Popular va deixar un saldo d’unes 200 escoles i instituts impartint classes en aules prefabricades, els anomenats barracons, sense calefacció i amb goteres quan plovia. Alhora la construcció de centres educatius, a través de l’empresa pública Ciegsa, va esdevenir en el zenit del finançament il·legal del partit, segons van determinar la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció.
També en l’àmbit educatiu, la política lingüística del PP va provocar un retrocés de l’ús del valencià a les aules. Segons l’informe El valencià en l’ensenyament, del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià (STEPV), en l’any 2011, només un 29% de l’alumnat rebia l’ensenyament en valencià. En 2014, ho feia un 30%. L’avanç en la normalització de la llengua que els darrers anys han liderat entitats com Escola Valenciana i Plataforma per la Llengua, d’alguna manera amb la complicitat del Govern del Botànic, amb iniciatives com la proposta de requisit lingüístic en la funció pública; ara podria quedar en paper mullat.
