Fa sis dies que la jutgessa del contenciós administratiu 11 de Barcelona va acordar l’autorització d’entrada i desallotjament dels centenars de persones que sobreviuen a les antigues dependències de l’institut B9 de Badalona, situat al barri de Sant Roc. A petició de l’alcalde Xavier García Albiol, la jutgessa Meritxell Quella va donar un termini de quinze dies perquè els cossos policials hi accedissin, una operació que els Mossos d’Esquadra estan preparant en coordinació amb la Guàrdia Urbana i la brigada provincial d’Estrangeria del Cos Nacional de Policia espanyola.
En el text, presentat aquest dimecres a les deu del matí al registre de guàrdia, al·leguen que “de fer-se efectiu el desallotjament s’estaria ocasionant un dany irreparable i imminent a les persones afectades”
El permís judicial caducarà el 19 de desembre, però la representació lletrada de les persones que hi viuen han picat la porta del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg per alertar-los d’una situació que consideren contravé la legalitat europea. En el text, presentat aquest dimecres a les deu del matí al registre de guàrdia, al·leguen que “de fer-se efectiu el desallotjament s’estaria ocasionant un dany irreparable i imminent a les persones afectades”.
Entre d’altres, consideren que per part de l’Ajuntament de Badalona es vulnerarien els articles 2.1, 3, 8 i 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fan referència “a no ser sotmès a tractes inhumans i degradants”, “al dret a la vida”, “a les violacions del dret a la vida privada i familiar”, així com “al dret a no patir discriminació”. Respecte d’aquest últim punt inclouen en la documentació declaracions “amb biaix racista de l’alcalde Xavier García Albiol” i, concretament, adverteixen les autoritats judicials europees de manifestacions com “No els vull a la meva ciutat” o “El meu objectiu com a alcalde és que aquestes persones marxin de Badalona, fer-les fora de la ciutat”.
