Sis anys de presó. A aquesta petició de condemna s’enfronta Matteo Salvini, exministre d’Interior d’Itàlia i ara vicepresident del govern i líder de la Lliga, en un judici que ha sacsejat l’escena política del país i ha plantejat grans interrogants sobre la gestió de la immigració i els drets humans. El judici gira al voltant del paper de Salvini en la seva rígida política migratòria durant el seu mandat com a ministre d’Interior, en particular, la decisió de bloquejar l’atracament d’un vaixell amb migrants l’any 2019, el que ha portat a acusacions de segrest i abús de poder.
El centre del cas és l’Open Arms, un vaixell de l’ONG espanyola Proactiva Open Arms que el juliol de 2019 va rescatar 164 migrants que intentaven arribar a Europa a través del Mediterrani. En un moment en què la crisi migratòria dominava el debat polític a Itàlia, Salvini, al capdavant del Ministeri d’Interior italià, va adoptar una postura intransigent, tancant els ports italians als vaixells d’ONG que rescataven migrants al mar.
Durant 19 dies, l’Open Arms va romandre a l’espera d’una autorització per atracar en el port segur més proper, amb migrants a bord en condicions de desgast físic i mental
Durant 19 dies, l’Open Arms va romandre a l’espera d’una autorització per atracar en el port segur més proper, amb migrants a bord en condicions de desgast físic i mental. Finalment, després d’un desesperat estira-i-arronsa que va incloure diverses peticions d’assistència humanitària, així com una ordre del Tribunal Administratiu italià, el vaixell va poder atracar a Lampedusa l’agost de 2019. Salvini, tanmateix, havia insistit a mantenir els migrants a bord, argumentant que altres països europeus havien d’assumir la seva part de responsabilitat en la gestió del flux migratori.
El líder de la Lliga va presentar la seva decisió com un acte de defensa de la sobirania italiana i com una acció necessària per a la seguretat nacional. “Els traficants de persones no poden decidir qui entra i qui no entra a Itàlia”, va declarar en aquell moment. Malgrat això, la seva acció va provocar una tempesta política i judicial. Les organitzacions de drets humans, així com partits polítics opositors, van denunciar la decisió com un acte deshumanitzador i una violació dels drets dels migrants.
Defensa de la pàtria
Arran d’aquests esdeveniments, Salvini va ser formalment acusat de segrest de persones i abús de poder. La fiscalia de Palerm sosté que la seva decisió de bloquejar l’atracament del vaixell i mantenir els migrants en alta mar sota condicions perilloses va constituir una detenció il·legal de persones. Si és declarat culpable, podria enfrontar-se a una pena de fins a quinze anys de presó. En la primera audiència del 14 setembre passat, el fiscal va demanar només sis anys de presó.
Alhora, Salvini va publicar un vídeo a les seves xarxes on relata la seva versió dels fets. En una escena amb fons negre i una única llum frontal acompanyat per una música èpica, explica que Open Arms va “tossudament rebutjar els ajuts a desembarcar en ports que no eren italians. Van dir que no a Tunísia, a Malta i, fins i tot, a Espanya, que els hauria acollit després d’un viatge de només 72 hores”. A més a més, declara que “mai, un ministre italià ha sigut acusat o jutjat en la història democràtica per haver defensat les fronteres nacionals”. I conclou: “em declaro culpable d’haver defensat Itàlia i els italians”.
Moltes associacions i entitats s’han personificat com a acusacions particulars reclamant gairebé un milió d’euros en compensació
La fiscalia no és l’única en acusar Salvini. Moltes associacions i entitats s’han personificat com a acusacions particulars reclamant, en total, gairebé un milió d’euros en compensació. Legambiente, Juristes Democràtics, Sud Sud, Arci, i moltes entitats italianes. Entre elles, s’ha personificat també l’Ajuntament de Barcelona i Open Arms. Aquest és representat per l’advocat Salerni, que ha declarat: “creiem que hi ha totes les condicions per afirmar la responsabilitat penal de l’aleshores ministre de l’Interior. I no ha sigut només una qüestió de principis, sinó també de tracte humà degradant. També van sorgir les terribles històries d’aquells que van ser retinguts durant molts dies al vaixell en condicions inhumanes, persones que venien de realitats infernals en els seus camins migratoris, especialment dels camps de Líbia que són llocs de tortura”. “A Itàlia es van trobar esperant el que era un acte necessari, tal com exigeixen les convencions internacionals i la llei italiana”, rebla.
Després de les declaracions de les acusacions particulars es va suspendre el judici fins al 18 d’octubre, on podrà argumentar la defensa. A continuació, el president de la Sala, Roberto Murgia, indicarà una altra data per a qualsevol resposta posterior fins a la ja pròxima sentència, que hauria d’arribar entre finals d’octubre i principis de novembre. Però, no serà el final. A la televisió italiana, Salvini ha declarat “no arribaré a cap acord, estic convençut de tenir raó i aniré fins al Suprem”.