A la Torre, un dels límits meridionals de València, el record del fang de la dana del 2024 encara condiciona l’horitzó i el debat veïnal. En aquest barri, que ja abans del desastre funcionava com un espai de disminució urbanística entre la ciutat consolidada i els pobles de caràcter predominantment industrial, el 28 de novembre Mai Més València ha presentat Guardians del Clima, un nou pla municipal de formació i d’organització comunitària enfront de la crisi climàtica.
La proposta busca enfortir la resiliència climàtica dels municipis ubicats en zones inundables del País Valencià durant l’any 2026. El programa proposa un itinerari articulat en tres accions ordenades: sessions formatives, processos de diagnosi comunitària i la creació d’estructures locals d’emergència, posant especial èmfasi en la prevenció d’inundacions i onades de calor. El pla va dirigit a personal municipal, educatiu i sanitari, així com a entitats culturals. L’objectiu central és proporcionar als municipis i comarques un conjunt d’eines pràctiques per a detectar mancances d’espai verd públic, dissenyar i activar refugis climàtics, així com constituir grups d’acció ràpida capaços d’atendre a les persones més vulnerables en situacions d’emergència.
Per a Mai Més, “és essencial que la gent particular tinga formació específica de com actuar en situacions de crisi, però també és vital encarnar rols de coordinació comunitària”
Respecte a la formació, les sessions abordaran les peculiaritats del context climàtic valencià, la identificació d’espais verds útils, la detecció de punts especialment vulnerables i la localització i adequació de potencials refugis climàtics. Els agents locals de cada municipi acabaran elaborant una cartografia bàsica amb mapes d’espais verds i mancances prioritàries, un llistat d’espais susceptibles de funcionar com a refugis climàtics i un document sintètic de proposta local perquè l’ajuntament el puga incorporar als seus plans municipals.
Per a Mai Més, “és essencial que la gent particular tinga formació específica de com actuar en situacions de crisi, però també és vital encarnar rols de coordinació comunitària que només poden assumir persones que coneixen bé el barri o el poble, inclòs el personal treballador públic”. D’ací la importància dels grups d’acció ràpida, formats per personal públic i membres d’entitats amb arrelament al territori. Les seues funcions principals són mantindre xarxes d’avís per a persones amb situacions vulnerables, activar protocols d’acompanyament en cas de risc i coordinar-se amb serveis socials o protecció civil.
La proposta inclou un seguiment posterior per a evitar que aquestes xarxes es dissolguen. A més, el projecte preveu la creació d’un informe final o toolkit reproduïble perquè els municipis puguen reproduir el procés. L’objectiu és evitar que l’adaptació climàtica quede supeditada a cicles polítics i consolidar capacitats locals estables.
A banda d’incloure diferents fases, el pla també contempla dos formats d’execució. El primer, municipal, implica un procés complet amb cinc sessions formatives, treball diagnòstic de camp al territori i la creació d’un grup d’acció ràpida específic per al municipi. El segon, comarcal o metropolità, està pensat per a contextos amb menys pressupost i les sessions es fan de manera conjunta de manera que cada participant aporta la diagnosi del seu municipi. En aquest cas es genera un grup d’acció ràpida de referència i es deixa una guia clara per a la creació de microgrups locals.
Segons Mai Més, el propòsit últim de tot això és ser capaços de crear sistemes que funcionen “a prova d’inútils” i evitar que es repetisca el col·lapse viscut en la dana. El plantejament se situa en un punt intermedi entre l’autodefensa circumscrita al teixit popular i delegar-ho tot a la intervenció institucional. “Lamentablement, ara tothom té al cap escenaris catastròfics, però la nostra proposta també pensa en efectes climàtics que ja patim cada estiu, com les onades de calor, que es cobren vides de persones amb característiques molt concretes”, explica Francesc Miralles, membre de Mai Més València.
El veïnat com a miceli: xarxes fortes i nodridores
La tria de l’escenari on es va presentar Guardians del Clima és pertinent. Fa només unes setmanes, exactament al mateix parc, s’hi celebrava la “plantà de l’olivera”, un acte impulsat, entre altres, pels Comités Locals d’Emergències i Reconstrucció (CLERs) que ret homenatge a totes les persones afectades per la dana. L’olivera, símbol valencià, mediterrani i palestí, va adquirir allí una dimensió simbòlica ampla, vinculada també a la resistència i la solidaritat entre pobles.
Els CLER són estructures veïnals sorgides en alguns pobles afectats per la dana per a organitzar respostes col·lectives útils. Aquestes iniciatives, nascudes de la urgència, es van presentar públicament el 29 de gener de 2025 i des d’aleshores han anat consolidant-se i connectant-se entre elles en diferents municipis de l’Horta Sud i la Ribera. Però el fang no només va donar lloc als CLER, també va fer reprendre el pols a associacions veïnals que feia anys que havien baixat el ritme.
És el cas, precisament, de l’Associació Veïnal de la Torre, que pràcticament ja només mantenia viva l’organització d’alguna activitat puntual de caràcter anual en les festes patronals. “Arran de la dana ens vam reactivar immediatament, i un any després fem activitats pràcticament cada mes”, explica Aniuska Dolz, membre en actiu de l’entitat. Així, el temporal ha fet cristal·lina la força d’aquests teixits que naixen o reneixen, però també ha deixat al descobert el contrast entre els territoris socialment atomitzats i aquells barris on l’organització veïnal fa dècades que treballa.
En l’acte de presentació de Guardians del Clima, Borja Ramírez, membre del CLER de Catarroja, apuntava que “els pobles afectats estan units, però encara massa desarticulats
Quan la catàstrofe va colpejar l’Horta Sud i la Ribera, el 29 d’octubre, la reacció de milers de voluntaris va ser immediata però també molt caòtica. Entre aquest desordre i les mancances del govern ha anat filtrant-se la idea incontestable que sense organització social eficient, les emergències poden tindre conseqüències humanes devastadores. Aquells dies desconcertants de desembre de 2024, per a moltes persones voluntàries la Koordinadora de Kol·lectius del Parke Alcosa va funcionar com un oasi d’ordre i suport. En qüestió d’hores van articular la participació de milers de persones i això només va ser possible perquè la seua capacitat de resposta no es va improvisar.
La Koordinadora fa més de quaranta anys que treballa en xarxa, generant vincles i resolent en col·lectiu necessitats primàries del barri. “Tota la nostra tasca està edificada sobre dos pilars: coneixement i confiança”, resumeix Toni Valero, membre del col·lectiu des de fa quatre dècades. Aquesta estructura preexistent va ser vital, no només eixos dies, també durant tots els mesos posteriors al desastre en què les administracions van tardar a arribar al barri d’Orba d’Alfafar, conegut popularment com Parc Alcosa.
En l’acte de presentació de Guardians del Clima, Borja Ramírez, membre del CLER de Catarroja, apuntava que “els pobles afectats estan units, però encara massa desarticulats”. Per això, els CLER estan treballant a buscar aliances útils i la col·laboració amb Mai Més València s’adscriu a aquest procés. Guardians del Clima és la concreció d’eixa trobada i es desplegarà a través de la Fundació Aixa, una nova estructura ciutadana en construcció —impulsada per Mai Més— pensada per a donar suport a iniciatives socials mitjançant la coordinació de recursos, les persones col·laboradores, la recaptació de fons i la garantia d’independència.
“Volem acompanyar altres col·lectius en la construcció de models organitzatius sòlids i professionalitzar algunes tasques necessàries dins la militància”, expliquen des de Mai Més
“Volem acompanyar altres col·lectius en la construcció de models organitzatius sòlids i professionalitzar algunes tasques necessàries dins la militància, per tal d’evitar que els col·lectius defallisquen en els seus objectius”, expliquen des de Mai Més. La Fundació Aixa funcionarà com un entramat de projectes, mitjans i comunitats que comparteixen diagnòstic i horitzó, però operen de manera autònoma. Al mateix temps, aspira a ser un espai on reconstruir sentit de pertinença i confiança col·lectiva.
La fundació es finançarà a través de les aportacions de la seua pròpia comunitat, que compten amb desgravació fiscal de l’IRPF, i puntualment amb ajudes públiques. Amb aquests recursos impulsarà activitats com cursos, tallers, seminaris i programes formatius; producció i difusió de continguts audiovisuals; assessorament i suport tècnic per a col·lectius i iniciatives socials; investigació i anàlisi social; organització d’esdeveniments; promoció lingüística i cultural; projectes de cooperació; diferents formes de suport a la transició ecològica, i la gestió de recursos i serveis compartits. En definitiva, Aixa es posa en marxa per a oferir l’estructura que permeta continuïtat i múscul organitzatiu a les iniciatives socials que treballen per a transformar el país.
Una vida que apetisca
L’acte va tancar amb una taula dedicada a les propostes de futur. El col·lectiu madrileny Contra el Diluvio —que hi va presentar CRAC!, una nova organització de coordinació entre col·lectius a escala estatal— sintetitzava la seua intervenció amb una idea aparentment lleugera, però d’arrel política fonda: “teixir una xarxa de suport mutu en el marc de l’acció climàtica respon simplement a la voluntat de voler viure bé”.
Línies d’acció com Guardians del Clima o CRAC! proposen refugis que no siguen només espais d’emergència, sinó sobretot punts de trobada
És amb aquesta mirada que Guardians del Clima s’adhereix a un gir narratiu que una part del moviment ecologista comença a recuperar dels seus inicis i és superar el discurs basat exclusivament en el risc i el sacrifici i avançar cap a propostes que dibuixen una vida quotidiana més social i desitjable. Tal com apunta Contra el Diluvio, la idea és desprendre’s de la concepció del fet que en la lluita climàtica s’ha de viure amb solitud i frustració. Per tant, línies d’acció com Guardians del Clima o CRAC! proposen refugis que no siguen només espais d’emergència, sinó sobretot punts de trobada; xarxes veïnals que, a banda de gestionar riscos, reforcen també vincles; un verd que aporte salut i comunitat.
En un país on els episodis climàtics extrems seran cada vegada més freqüents, la proposta de Mai Més València combina organització popular i planificació estructural. A la Torre, on les conseqüències de la dana continuen ben palpables, aquesta aposta pren un significat especial, perquè l’autoorganització comunitària s’està convertint en una de les principals infraestructures d’adaptació climàtica del País Valencià.
