Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Mala maror a Tarragona per la imatge que s'ha ofert amb els Jocs Mediterranis

Preocupació i malestar a la ciutat seu dels XVIII Jocs Mediterranis. Després de l’endarreriment de la competició, del 2017 a 2018, atribuïda a la manca de finançament per a dur-la a terme, s’esperava que l’organització comptés amb temps material perquè fos un èxit rotund, però cada dia que passa apareixen nous contratemps i problemes de diversa tipologia, entre les quals la gravíssima manca de participació ciutadana

El dimecres 27 al matí es va enfonsar parcialment una pista desmuntable de bàsquet —en la modalitat de 3×3 masculí— que va obligar a endarrerir la competició / Oriol Ventura Pedrerol

Els XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2018 van donar-se per inaugurats divendres de la setmana passada amb la polèmica presència del cap de l’estat, Felip de Borbó; el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez; l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros; i també la presència del Govern català, amb el president Quim Torra al capdavant. A tots ells, cal sumar-los (entre altres) representants polítiques —Inés Arrimadas, Elsa Artadi, Miquel Iceta…—, militars i eclesiàstiques —com l’arquebisbe de Tarragona, monsenyor Jaume Pujol i Balcells. També hi van ser presents Amar Addadi —president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis— o Alejandro Blanco —president del Comité Olímpic Espanyol. El president Torra va aprofitar la presència del monarca espanyol per lliurar-li els informes de la violència policial exercida pel desplegament del Cos Nacional de Policia espanyola i la Guàrdia Civil el Primer d’Octubre, així com el llibre, dedicat per l’autor, Dies que duraran anys, del fotoperiodista Jordi Borràs, que també retrata gràficament la repressió policial al referèndum.

La Casa Real va establir fortes mesures de seguretat a l’entorn del perímetre del Nou Estadi, on tenia lloc l’esdeveniment, mentre els Mossos d’Esquadra barraven el pas als independentistes i membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) concentrats a l’entorn per protestar contra la presència de les autoritats de l’Estat i, particularment, del monarca. A uns metres s’hi van concentrar lliurement membres de la formació espanyolista VOX.

L’acte inaugural, produït pel Grup Focus, va estar marcat per la manca de presència d’elements tradicionals propis del territori —colles castelleres, cultura del foc, balls de diables—, i una residualització màxima de la llengua catalana

Però, més enllà de les protestes de persones a la ciutat de Tarragona i als voltants del camp de futbol, l’acte va estar marcat per la manca de presència d’elements tradicionals propis del territori —colles castelleres, cultura del foc, balls de diables—, i una residualització màxima de la llengua catalana. L’espectacle va ser produït pel grup Focus —responsable de la gala de lliurament dels Premis Ceres al Teatre Romà de Mèrida, o de l’explotació i producció de teatre en diversos establiments a Catalunya i Madrid. Amb tot, el nucli central del malestar per aquesta inauguració té origen en la poquíssima assistència de persones a la graderia, tal com la realització de TVE acredita, i l’exhibició de proclames contra el president de la Generalitat, Quim Torra. L’acte que va transformar-se en un espectacle que hauria pogut tenir lloc en qualsevol racó de la costa espanyola, amb un component que abonava l’apologia de la monarquia i de la unitat d’Espanya de la mà de l’escàs públic.

Diversos mitjans, particularment el digital local Porta Enrere, s’han fet ressò de la presència de persones de tendència ultradretana i membres de Societat Civil Catalana (SCC) a les grades de l’estadi. Aquestes fonts apunten que l’organització va ser responsable de lliurar-los paquets d’entrades perquè es repartissin entre militants i persones afines, amb l’objectiu de garantir un públic unionista que donés suport al rei i es mostrés a favor de la unitat d’Espanya.


El desenvolupament dels jocs: un seguit de despropòsits?

Malgrat la polèmica de les entrades lliurades a fi i efecte de seleccionar el públic assistent la cerimònia inaugural, així com el debat sobre el format de l’acte, els jocs es van inaugurar i, d’aquesta manera, es van començar a disputar totes les competicions esportives programades; tot i que en aquest cas la polèmica s’ha anat desenvolupant en el si de diverses disciplines, dies i llocs diferents.

A la manca de públic ha calgut sumar-hi, fins i tot, la manca d’autoritats en lliuraments: és el cas de la campiona de natació, Mireia Belmonte, que va haver de lliurar la medalla de bronze a una rival perquè no hi havia ningú per donar-l’hi, o l’equip francès de bàdminton que va estar esperant que sonés La Marsellesa per la megafonia; no va arribar a sonar i finalment van cantar ells mateixos l’himne de la República Francesa. D’altres casos polèmics han estat la vaga de jutges internacionals en les competicions de lluita, en les modalitats de grecoromana i d’estil lliure, perquè després d’arbitrar el primer dia van decidir no fer-ho més fins que es resolgués la seva remuneració. O, a tall d’exemple, el relatiu aïllament de tots el voluntariat estranger dels jocs que fa nit a l’antiga Universitat Laboral (lluny del centre de la ciutat i de competició, i que compta amb una connectivitat amb transport públic escassa per a les necessitats d’aquests dies).

A tots els errors o incidents materials cal sumar-hi el malestar entre la població, des de diversos sectors polítics i territorials de diversa mena. El batlle Ballesteros ha arribat a acusar la CUP de boicotar l’esdeveniment. Però el malestar també és present a l’àmbit de l’esport: el president de la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), una entitat que representa 69 federacions esportives, 12.500 entitats i clubs i 700.000 llicències al Principat, s’ha lamentat que no havien estan convidats a l’esdeveniment.

Davant de la minsa afluència de públic s’ha optat per aplicar una política de portes obertes i facilitar, d’aquesta manera, la implicació ciutadana —per ara, amb resultats pobres o nuls, com la presència d’un únic espectador en un partit de waterpolo del 27 de juny

Des de les Terres de l’Ebre tampoc no s’han sentit apel·lats a participar en els jocs: cap de les subseus és d’aquest territori i la queixa a l’organització es remunta al moment en què s’adjudiquen els jocs a Tarragona (2011), que des d’aleshores no ha solucionat la situació de desgreuge. També hi ha motiu de queixa als ajuntaments de diversos municipis del Priorat —com Ulldemollins i la Morera de Montsant— que no van ser informats de les competicions ciclistes que transcorreran per les vies rodades que uneixen els seus municipis fins que ho ha fet el Servei Català de Trànsit.

El dimecres 27 al matí es va enfonsar parcialment una pista desmuntable de bàsquet —en la modalitat de 3×3 masculí— que va obligar a endarrerir la competició, que en aquell moment enfrontava Espanya i Eslovènia, fins a l’endemà al matí.

L’accés a les proves esportives amb entrades de pagament és —segons les previsions de l’organització— una de les principals vies de finançament dels Jocs Mediterranis. Davant de la minsa afluència de públic s’ha optat per aplicar una política de portes obertes i facilitar, d’aquesta manera, la implicació ciutadana —per ara, amb resultats pobres o nuls, com la presència d’un únic espectador en un partit de waterpolo del 27 de juny.


La militarització dels jocs

Durant les jornades prèvies al tret de sortida dels Jocs Mediterranis Tarragona va acollir exhibicions aèries per part de la Patrulla Águila de l’Exèrcit de l’Aire espanyol, que van sobrevolar la ciutat el dia 20 de maig; prèviament —i com ja va celebrar-se l’any anterior— va tenir lloc un concert a càrrec de la Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit espanyol al teatre Metropol. Amb tot, també es va comptar amb una patrulla de paracaigudistes militars a l’obertura dels jocs , que va aterrar al Nou Estadi de Tarragona amb la bandera espanyola al paracaigudes i la bandera dels jocs als peus.

Aquest matí ha atracat al Port de Tarragona el buc Juan Carlos I, una nau portavions de guerra provinent d’una missió al Golf Pèrsic

 

Aquest mateix 29 de juny ha atracat al port de la ciutat el buc Juan Carlos I, una nau portavions de guerra provinent d’una missió al Golf Pèrsic, que té previst realitzar unes jornades de portes obertes a la capital tarragonina. Aquesta nau d’assalt amfibi ha retornat de la seva primera expedició internacional, en el marc de l’operació Irak Spanish Unit Helicopter (Ispuhel), que lluita contra l’Estat Islàmic.


Una impossible renúncia amb dignitat

Davant de la voluntat de ferro de l’executiu local —en coalició de PSOE i PP, i anteriorment amb el suport d’Unió Democràtica— de celebrar els jocs, es va optar per endarrerir-los, atès que no es podien celebrar quan es preveia inicialment. D’un projecte faraònic d’uns 300 milions d’euros de pressupost —operatiu i d’inversions— es va passar a una despesa aproximada —atès que l’opacitat és una altra dels trets de l’esdeveniment— d’uns 90 milions d’euros. Al dia d’avui, quan manquen tres jornades per clausurar-lo, sembla que l’única manera de salvar els mobles fóra un autèntic gir d’esdeveniments, perquè ara és materialment impossible la renúncia que hauria salvat la dignitat de la ciutat i de les subseus corresponents. A l’ull de l’huracà, la imatge de Tarragona. I no només perquè el que es projecta és negatiu, sinó perquè l’escarni que s’hi associa costarà molt d’esborrar de la capital del Camp de Tarragona, i això, com és natural, ofèn moltes veïnes de la ciutat.