El passat 24 de maig, prop d’un miler de persones es manifestaven a Vila (Eivissa) sota el lema “Eivissa no pot més”. Dies abans centenars de persones responien a una crida feta per xarxes socials i s’unien al grup de WhatsApp #EivissaEsPlanta i, uns dies després, es presentava a la ciutat la Plataforma Canviem el Rumb d’Eivissa i Formentera. La confluència d’aquestes tres iniciatives, que tenen com a objectiu visibilitzar els malestars derivats de la turistificació de les Pitiüses, arribava poc després de la multitudinària manifestació a l’arxipèlag canari, una fita històrica que a les Illes ha servit per esperonar la voluntat d’esquerdar un mantra hegemònic: que Eivissa i Formentera viuen del turisme i que el monocultiu d’aquesta indústria genera riquesa. Al llarg dels pròxims mesos s’han convocat diverses mobilitzacions, com una gran manifestació a Palma, el diumenge 21 de juliol; i a la resta d’illes en agost i setembre.
La realitat contradiu el relat hegemònic. La turistificació està “provocant un desplaçament de les classes populars pitiüses i una vulneració crònica i sistemàtica del dret a un habitatge digne”. Així ho denuncien Daniel i Marta, membres del Sindicat de Llogateres d’Eivissa i Formentera. L’organització, homòloga a moltes altres que estan en peu de lluita a l’Estat espanyol, va començar la seva trajectòria el 2019. Des d’aleshores han comprovat el canvi en el perfil de persones que se’ls hi apropa. Segons exposen, abans eren veïnes que hi acudien per a negociar millores o denunciar vulneracions en els seus contractes de lloguer. Eren persones en situació de vulnerabilitat, a vegades sense feines estables. Ara, el sindicat acompanya ciutadanes que tenen feina, fins i tot dues o tres, però, així i tot, no poden pagar un lloguer digne. “Molt sovint són famílies treballadores que estan a les portes de quedar-se al carrer”, matisa Marta.
El Sindicat de Llogateres és un dels col·lectius que forma part de la Plataforma Canviem el Rumb, que aquests dies ha llançat una petició pública per crear una taula de negociació amb el Govern balear, ajuntaments municipals i els consells insulars d’Eivissa i Formentera. Entre els objectius d’aquesta taula estan: activar la declaració d’Eivissa i Formentera com a zones tensades, segons la Llei d’Habitatge 12/2023; la regulació de la compra d’habitatge per part de persones no residents, i l’eliminació del lloguer turístic —s’estima que es decreixeria en 18.500 places turístiques. Des del Sindicat i la resta de col·lectius que recolzen aquesta demanda no descarten la possibilitat de seguir l’estratègia de convocar una vaga general en plena temporada turística, si les institucions no adopten mesures urgents.
Viure en tendes de campanya
A Eivissa és habitual el lloguer dels anomenats “llits calents” (que es lloguen per hores) o la convivència de diversos membres d’una mateixa família en la mateixa habitació. És el cas de Jenny, jove paraguaiana de 18 anys que paga 900 euros per una habitació sense finestres, la qual comparteix amb la seva germana, el seu cunyat i els dos nebots. Tots tres treballen en l’hostaleria. També, a l’extraradi de la capital de l’illa, és fàcil detectar els descampats i els terrenys particulars que s’han omplert d’infrahabitatges i caravanes, on moltes persones passen l’estiu mentre treballen en negocis turístics de luxe.
A Eivissa és habitual el lloguer dels anomenats “llits calents” (que es lloguen per hores) o la convivència de diversos membres d’una mateixa família en una habitació
Les dades que ofereixen alguns dels buscadors d’habitatge mostren la situació: en plena temporada és complicat trobar habitacions per menys de 500 euros mensuals. I s’ha tornat habitual que s’ofereixin com a possibles habitatges tendes de campanya, un balcó o espais usats antigament com a corrals. Parlem de l’impacte del turisme de masses en la salut amb Begoña Alonso, psicòloga clínica de l’Hospital Can Misses d’Eivissa que treballa atenent població d’entre 6 i 18 anys. “Que es concentrin quatre, cinc, o més membres d’una sola família a una habitació reduïda —explica Alonso— té un impacte molt greu en els infants i, especialment, en els adolescents, que estan en l’etapa vital en la qual es produeix el procés d’individualització”. La convivència amuntegada és, a més, un factor de risc per a l’augment de la violència intrafamiliar o l’abús sexual a menors, alerta la psicòloga.
Les condicions materials de les persones que treballen pel turisme, sovint amb jornades maratonianes i mal pagades, contrasten amb la vida d’excés i luxe de certa població —molt sovint provinent del nord d’Europa—, responsable de la gentrificació d’algunes zones de l’illa. Segons dades recollides per l’Agència Tributària, les Illes compten, avui dia, amb més població rica que mai: quasi 600 ciutadans illencs cobren 50.000 euros al mes, és a dir, un mínim de 1.666 euros al dia.
El luxe dels visitants que arriben a Eivissa i Formentera o de la nova població resident és una de les característiques distintives de la indústria turística. Des de la Plataforma Canviem el Rumb critiquen que, per intentar sufocar les mobilitzacions crítiques amb el turisme, “s’està realitzant un viratge narratiu que pretén lloar els beneficis del ‘turisme de qualitat’”. Aquesta estratègia de la “luxificació” del turisme, especialment activa després de la pandèmia, pretén fer una analogia entre qualitat i rendes altes i suposa, segons denuncien des de la Plataforma, “un discurs classista que menysté les formes d’oci pròpies de les poblacions de classe treballadora que tradicionalment arribaven a les Illes”.
Contaminació ambiental
Un dels col·lectius més crítics amb aquesta nova narrativa d’elitització de la indústria turística —i un dels primers a posar el focus en la injustícia social derivada de la turistificació— és Extinction Rebellion, que a les Illes ha posat el focus en l’impacte dels iots i jets privats. Fa poc es van manifestar a les portes dels iots Lady Lara i Kingdom 5KR, ambdós amarrats al port d’Eivissa. Hi és freqüent que atraquin embarcacions d’aquesta mena davant l’estupor de la població local, que ha convertit els passejos per veure iots enormes en una alternativa d’oci habitual. “L’1% més ric de la població contamina tant com el 66% més pobre”, apunten Karen Killeen i Bàrbara Di Giacinto, membres de Extinction Rebellion. “Eivissa ha esdevingut una destinació de luxe pels multimilionaris que més contaminen mentre que les persones i famílies treballadores de l’illa amb prou feines hi podem viure”, lamenta Di Giacinto.
Ambdues participaran en les diferents accions d’agitació i denúncia que es desenvoluparan aquest estiu a Eivissa i Formentera, en coordinació amb la resta d’illes. Tenen molt clars quins són els objectius a assolir a curt termini: una legislació local que limiti l’entrada de jets privats, iots i creuers a Eivissa i Formentera i la creació d’una Assemblea Ciutadana Pel Clima com la que ja existeix a l’illa veïna de Mallorca.
Des del Grup d’Estudis de la Natura-Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GEN-GOB), Agnès Vidal i Marià Martí fan èmfasi en un terme que cada cop és més popular: decreixement
Des del Grup d’Estudis de la Natura-Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GEN-GOB), entitat per a la protecció del territori i la naturalesa creada el 1982, Agnès Vidal i Marià Marí comparteixen aquests objectius i fan èmfasi en un terme que cada cop és més popular: decreixement. “Abans, fins i tot, amb altres companys ecologistes, hi havia molt respecte a l’hora d’usar aquesta paraula. A la gent li feia por parlar de decreixement, però ara la població està assumint el significat que hi ha al darrere i l’està fent seu perquè, senzillament, no hi ha cap més alternativa”, rebla Marià Marí.
En algunes zones de les Pitiüses, el 50% de la posidònia —element essencial per esmorteir l’impacte de la crisi climàtica— ja és morta, segons l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa. Les masses d’aigua subterrània d’Eivissa continuen sobreexplotades; la pressió humana se situa, segons les últimes dades, en 12 turistes per cada habitant, amb prop de 20 turistes en el cas d’Eivissa; i el consum de recursos energètics, que es mantenen en la mitjana estatal en l’àmbit de les illes, es disparen en els casos concrets d’Eivissa i Formentera.
Davant els impactes de la massificació turística, Agnès Vidal defensa un exercici de memòria: “recordar com era la vida abans, quan no hi havia un creixement turístic il·limitat; com eren les nostres platges, com eren els nostres pobles”. També fa memòria d’altres moments de l’organització popular pitiüsa: la històrica lluita, de més de 25 anys, en defensa de Ses Salines, la manifestació multitudinària per aturar la destrucció de cala d’Hort el 1999, o les protestes sostingudes durant tants mesos en contra del projecte de les autopistes el 2006.
