Rebutjada la recusació, Manuel Marchena continuarà liderant els magistrats que jutjaran els presos polítics i exiliats catalans. Un jutge “dels bons”, segons la qualificació que en va fer l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González a les converses intervingudes durant l’operació Lezo contra la corrupció. Planen dubtes jurídics sobre la seva imparcialitat perquè qui jutjarà és qui va admetre a tràmit la querella del fiscal general de l’Estat per rebel·lió, sedició i malversació, amb un escrit que ja donava per descomptades part de les valoracions de fiscalia. Des que el mes de juliol va concloure la fase d’instrucció liderada per Pablo Llarena, Marchena té la investigació sobre la taula i haurà de fixar la data del judici.
Des de la presidència de la Sala Segona del Tribunal Suprem, el jurista nascut a Las Palmas de Gran Canaria constitueix el nucli dur del poder judicial a l’Estat espanyol. Va inaugurar la seva carrera judicial com a fiscal a Las Palmas el 1985 i, sota l’aznaritat, el 1996 va ser nomenat fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat i, finalment, el 2003, fiscal en cap de la mateixa secretaria, el més jove de la història. Marchena va viure temps de prosperitat laboral rere el fiscal general de l’Estat ultraconservador, membre de l’Opus Dei, Jesús Cardenal, que a més de polèmiques manifestacions contra el divorci, les parelles homosexuals, l’avortament o els anticonceptius, va ser acusat per les fiscalies d’arreu de l’Estat de sotmetre’s al dictat de Govern espanyol.
El magistrat va arxivar la querella per violació de secrets, prevaricació i malversació –“al no existir indicios”– contra Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso
De la mà de Marchena, i ja com a president de la Sala Segona del Suprem, és la sentència que va condemnar Francesc Homs a tretze mesos d’inhabilitació pels preparatius del 9-N, i amb qui es va enrampar durant el judici. Arran de les queixes de l’exconseller de Presidència per les interrupcions constants del fiscal, Marchena va etzibar-li “això no és casa seva, és el Tribunal Suprem”. En contrast, mesos abans havia arribat l’arxivament de la querella per violació de secrets, prevaricació i malversació –“al no existir indicios”– contra l’exministre espanyol de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, arran de les converses enregistrades l’any 2015 al despatx del ministre i on es conspirava contra els líders dels principals partits sobiranistes.
Va arribar a la presidència de la sala que culmina la jurisdicció penal gràcies als vots dels deu vocals conservadors proposats pel PP; el de la vocal proposada per CiU, Mercè Pigem, i el del conservador president del Suprem, Carlos Lesmes. Era el setembre de 2014, i només mig any després, Marchena condemnava a tres anys de presó vuit indignats d’Aturem el Parlament, que havien estat absolts per l’Audiència Nacional espanyola. Per justificar el gir jurídic, el seu escrit arriba a pontificar que “la història europea ofereix eloqüents exemples en què la destrucció del règim democràtic i la bogeria totalitària es va iniciar amb un acte violent contra l’òrgan legislatiu”.
Marchena condemnava a tres anys de presó vuit indignats d’Aturem el Parlament, que havien estat absolts per l’Audiència Nacional espanyola
En la carrera de fons de Marchena ja despunten algunes de les seves decisions jurídiques abans de presidir la Sala penal. Com a magistrat des de 2007, va participar a la Sala especial, encarregada dels processos de dissolució dels partits polítics –entre d’altres–, que va acordar les il·legalitzacions de la candidatura municipal d’Acció Nacionalista Basca (ANV) i del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTV) per considerar-les successores de Batasuna i estar integrades dins de l’entramat d’ETA. De fet, Marchena va emetre un vot particular en contra de donar deu dies de termini per a les al·legacions i en defensa d’ordenar ipso facto la dissolució. En un acte de sobirania, el mateix 2008, el Parlament Basc es va negar a dissoldre el grup sota el nom Sozialista Abetzaleak, una decisió que va rebre la immediata resposta de Marchena: l’aleshores president de la cambra basca Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa de la Cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knorr van ser condemnats per desobediència. Però el juny de 2017 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va esmenar completament Marchena, ponent de la sentència, amb una condemna contra la justícia espanyola per vulnerar el dret a un judici amb totes les garanties.
Ell mateix s’ha declarat amic del fiscal general de l’Estat José Manuel Maza, autor de les dues querelles per rebel·lió contra els líders independentistes, i arran de la seva mort va descriure’l com “un gran humanista, un historiador que ha deixat un estil que els fiscals denominàvem com l’actitud Maza”. Però ambdós tenien més nexes a banda de l’amistat. Havien treballat braç a braç a la Sala Segona i tots dos van ser conferenciants a Schola Iuris, un institut de Madrid propietat dels socis del comissari Villarejo –cervell de l’Operació Catalunya. Tots dos figuren a la llista de professors presentada al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per part d’un grup de juristes, que exposava una sèrie de conductes privades de magistrats que havien participat en els processos contra Garzón i posaven en dubte el compliment del règim d’incompatibilitats i prohibicions.
Va ser conferenciant a Schola Iuris, com José Manuel Maza, un institut de Madrid propietat dels socis del comissari Villarejo –cervell de l’Operació Catalunya
La relació que va mantenir i encara manté Marchena amb l’editorial La Ley, ara propietat de la consultora Wolters Kluwer, també l’ha posat en el focus mediàtic i jurídic. Just abans d’esdevenir president de la Sala penal, el van incorporar –juntament amb l’exministra de Sanitat, Ángeles Amador– al patronat de la fundació de la consultora i actualment hi continua figurant juntament amb l’exministra i José María Michavila, ministre de Justícia també amb Aznar. A Wolters Kluwer, el jutge també ha coincidit amb l’exsecretari general del PP Ángel Acebes, amb qui va compartir un àpat el 2014, quan era investigat per la trama Gürtel de comptabilitat B dels populars. Un any abans, va defensar l’absolució de l’expresident valencià Francisco Camps i l’exsecretari general del PP de la comunitat autònoma, Ricardo Costa, jutjats per la causa dels vestits de la Gürtel.
En el compte enrere cap al judici contra tretze líders independentistes, Marchena ha tingut un estiu mediàticament mogut. Segons va publicar eldiario.es, la seva filla va aconseguir convertir-se en fiscal a través d’un procés del tot irregular: Sofía Marchena Pereda va aconseguir la plaça 36 d’una convocatòria de 35. Les associacions judicials han demanat explicacions, però la tríada –GGPJ, Fiscalia General de l’Estat i el Ministeri de Justícia– ho ha avalat. Raó d’Estat.
