Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’extrema dreta es disputa els escamots antigroc

Plataforma per Catalunya, Democracia Nacional, Vox i reductes falangistes competeixen en el lideratge dels Grups de Defensa i Resistència (GDR), després que l’activitat d’aquests grupuscles hagi rebut l’impuls mediàtic i polític de Ciutadans

Membres de les brigades dels GDR del Maresme equipats amb escales telescòpiques / Toni Ferragut

“En primer lloc som ciutadans pacífics i democràtics. No som altra cosa, encara que ho repeteixin mil vegades”. Aquesta és una de les afirmacions més recurrents dels autoanomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR), que ja van plasmar en el seu comunicat fundacional datat a 4 d’abril de 2018. El Bages, el Maresme i el Baix Camp són les comarques on s’han fet notar amb més intensitat en les últimes setmanes; allí hi tenen el gruix de l’activisme, des d’on es desplacen a altres comarques per retirar del carrer o de propietats particulars la simbologia independentista o solidària amb les preses polítiques. Inés Arrimadas, líder de Ciutadans al Parlament de Catalunya, ha donat l’aval polític a les seves actuacions i els anima a netejar els carrers de “simbologia separatista”.

Miquel Buch, conseller d’Interior del govern de la Generalitat, va xifrar en 178 els “atacs contra la llibertat ideològica i política” que es van produir entre els mesos de maig i juliol d’enguany a Catalunya, la majoria d’ells perpetrats per l’extrema dreta espanyolista i vinculats amb l’activitat dels GDR. Malgrat tot, en roda de premsa va treure ferro a la problemàtica i va afirmar categòricament que no es tracta d’un “moviment d’ultradreta organitzat”. Són grups petits que sumen un centenar de persones a tot Catalunya –no es poden equiparar en nombre ni en volum de militants als Comitès de Defensa de la República (CDR)–, però reben un tractament informatiu que els sobredimensiona. En aquest reportatge, però, us expliquem com les formacions de l’extrema dreta clàssica –Plataforma per Catalunya, Vox, Democracia Nacional o Falange, que des de l’any 2012 s’han aproximat al partit d’Albert Rivera– se n’aprofiten per incrementar la seva militància i aspiren a prendre el control dels escamots antigroc.

 

Vox i Democracia Nacional, al cor de Catalunya

La comarca del Bages encapçala, amb diferència, el rànquing dels territoris amb més incidents violents protagonitzats per persones contràries a la presència dels llaços grocs. Raúl Macià, Jaime Vizern, Toni Noguera o Jordi Cervantes són alguns dels noms propis que s’han destacat al llarg dels últims mesos com a organitzadors o cares visibles d’incidents o mobilitzacions ultres als municipis de l’entorn de Manresa. Balsareny, Sallent, Santpedor, Avinyó, Castellnou, Santa Maria d’Oló, Artés, Pont de Vilomara o la mateixa capital han vist com escamots de persones encaputxades arrencaven plaques independentistes instal·lades per acord dels plens municipals, estelades de parcs de bombers, pancartes solidàries amb presos i preses de balcons consistorials, llaços grocs d’habitatges particulars o simbologia penjada en fanals, reixes o baranes de la via pública. En nombroses ocasions han creuat la línia vermella de l’agressió física, com és el cas de l’atac que va acabar amb set persones ferides a finals de juliol a la plaça Onze de Setembre de Manresa –capitanejat per Raúl Macià i on entre les víctimes hi va haver un menor– o de la puntada a la cara que Toni Noguera va propinar a un home que li recriminava que retirés llaços grocs, a la carretera d’accés a la presó de Lledoners el dia que hi traslladaven els presos polítics des de Madrid.

José Manuel Opazo, empresari establert a Suïssa i exguàrdia civil a Durango, s’ha compromès a finançar els GDR

La figura de Macià és clau per visualitzar un dels perfils habituals dels integrants dels GDR. Extremadament violent i amb lligams directes amb partits d’extrema dreta, de fet, en xarxes socials ha assegurat que actualment és militant de Vox. Manté una estreta relació amb Albert Bruguera, qui fins a mitjans d’estiu era el delegat a Catalunya de Democracia Nacional –formació que exhibeix amb naturalitat simbologia nazi–,i s’ha fotografiat en diverses ocasions amb José Manuel Opazo Quintas, empresari helvètic i delegat de Vox a Suïssa. Opazo, que durant els anys 80 va exercir de guàrdia civil al municipi biscaí de Durango, s’ha compromès a finançar els GDR i lidera un grup de petits empresaris que han convocat una manifestació el 9 de setembre a la capital catalana sota el lema Cap pacte amb terroristes ni separatistes. Eleccions ja!. Des del seu compte de Twitter, l’empresari encoratjava amb un “Ànims, nois” a Raúl Macià i Óscar González –el seu tàndem habitual d’accions al carrer– el passat 20 d’agost, quan s’enfilaven sobre el pont de Sarajevo de la Meridiana per clavar-hi una bandera espanyola. Aquell mateix dia tots dos arrencaven el llaç groc penjat al balcó de la seu del districte de Sant Andreu de Barcelona, un símbol que hi era per decisió majoritària dels grups municipals. El consistori ha anunciat que presentarà denúncia.

 

Macià, veí de Balsareny i convertit per l’extrema dreta en un heroi que fa front a l’independentisme, s’ha erigit en portaveu dels qui retiren simbologia independentista. El 22 d’agost de 2018, només dos dies després d’arrabassar el llaç groc de la seu consistorial de Barcelona, apareixia en directe a El programa del verano de Telecinco. El definien com a “netejallaços” i la presentadora li preguntava com afrontava l’amenaça de multes per part de la Generalitat. “Aquest és el panorama a Catalunya, es multa als qui traiem llaços i ni tan sols s’identifica als qui els posen, que estan contaminant el medi ambient”, responia Macià amb cara de consternació. “Nosaltres actuem d’acord amb l’article 30 de la Constitució espanyola. Sempre dins del marc de la legalitat, cosa important que cal assenyalar, perquè se’ns titlla de vàndals, feixistes, nazis o ultradretans i som simples constitucionalistes, patriotes que defensem amb molta honra la unitat d’Espanya”, afegia amb ímpetu. El programa, però, en cap moment li va preguntar pel seu currículum d’agressions, el seu vincle amb l’extrema dreta o la condemna de nou anys de presó de l’Audiència de Barcelona per participar en el robatori de 45 quilos d’haixix i 1 quilo de cocaïna a punta de pistola a l’Hospitalet de Llobregat. De fet, el seu reingrés a la presó de Lledoners a finals de 2017 no va ser per haver arrencat la placa de “Municipi per la Independència” que hi havia a l’entrada de Sallent –tal com ell va explicar–, sinó que ho va ordenar un jutjat de vigilància penitenciària com a conseqüència del trencament de les condicions del tercer grau durant el compliment de la condemna pel robatori de la partida d’estupefaents.

El periodista de Nació Digital Pere Fontanals, que des de fa un any informa del dia a dia d’aquests grups al Bages, dibuixa l’organigrama de l’espanyolisme ultra a la comarca: “Com a GDR hi ha tres grups actius, dos d’ells a Pont de Vilomara i Castellbell, i el tercer és la DUE de Jaime Vizern; a banda tenim els seguidors de Raúl Macià a Balsareny”. Jaime Vizern, fundador de l’embrionària Hermanos Cruzados, que va derivar en l’actual Democracia y Unidad Española (DUE) –un acrònim a manera d’escarni de la DUI del 27 d’octubre–, malgrat tenir-hi amistat temps enrere, en l’actualitat manté una certa distància amb Raúl Macià i Jordi Cervantes. Aquest últim i la seva dona, Cristina Arias, també de Balsareny, van rebre una trucada de solidaritat de Mariano Rajoy el mes de desembre de 2017, després d’aparèixer al programa de Susanna Griso a Antena 3 com a víctimes de persecució ideològica. La realitat jurídica, però, és ben diferent. Arias ha estat condemnada en dues ocasions per agressions i/o amenaces relacionades amb el seu activisme antiindependentista i Cervantes també l’han sentenciat per amenaçar la dona de l’alcalde de Balsareny. Vizern s’arroga més serietat en el modus operandi, alhora que farda de tenir “diversos amics que són guàrdies civils”. Va saltar a la fama quan, precisament, es va posar un uniforme caqui amb tricorni i es va passejar envoltat de càmeres de televisió per l’exterior de la Casa de la República a Waterloo, actual residència de Carles Puigdemont a Bèlgica. “Després de la primera manifestació a Manresa dels Hermanos Cruzados, Vizern va veure que havia d’evitar segons quines companyies. De fet, no sé si és que algú des de fora li va fer un encàrrec molt específic. Vizern va crear a partir de llavors la plataforma Democracia y Unidad Española, que ha funcionat com un GDR de la comarca del Bages, intentant, que no sempre aconseguint, apartar-se d’una línia que comportés violència física. Raúl Macià, però, en estar entrant i sortint de presó a conseqüència del seu tercer grau, ha anat per lliure inicialment, i s’ha rodejat de gent propera de Balsareny, com Cervantes, o altres municipis del Bages nord, que no han evitat l’enfrontament directe”, és l’anàlisi que en fa Fontanals, un dels periodistes que millor coneix el fenomen ultra a la comarca –n’ha escrit una cinquantena d’articles en l’últim any.

Jordi Cervantes, ultra amb qui Rajoy es va solidaritzar, ha estat condemnat per amenaçar l’esposa del batlle de Balsareny

La pressió policial cap a tots aquests grups del Bages podríem definir-la com de perfil baix. Cal recordar que el màxim responsable dels Mossos d’Esquadra a la Regió Policial Central –amb seu a Manresa– és el comissari Sergi Pla, un funcionari provinent del Cos Nacional de Policia espanyola que, entre altres aparicions polèmiques, l’any 2017 va participar en una missa a la parròquia de l’Hospitalet de Llobregat regentada pel mossèn franquista Custodio Ballester, durant la qual es van mostrar emblemes i uniformes de les SS hitlerianes.

 

Des del Maresme, assalt fallit de PxC a Barcelona

La direcció dels GDR del Maresme, agrupats sota el paraigua Segadors del Maresme, va coordinar-se amb la Brigada 155 del Baix Llobregat i Groc Enlloc del Garraf –els dos GDR més actius al sud de les comarques de Barcelona– per protagonitzar un assalt simbòlic dels carrers de la capital catalana. La data escollida fou el 7 de maig i la cita –batejada com a operació Troia– es va fer a la plaça de Francesc Macià. Passades les deu de la nit sumaven amb prou feines un centenar de persones que, a més, estaven envoltades per concentracions antifeixistes que els triplicaven en nombre. Diversos cordons dels Mossos d’Esquadra es van desplegar al voltant dels ultres. Vista la impossibilitat de moure’s, van decidir desconvocar, però aquella nit es van poder confirmar els tentacles desplegats per Plataforma per Catalunya (PxC). Jordi de la Fuente, secretari d’organització del partit, repartia barretines vermelles entre les assistents, acompanyat en tot moment de Pablo Barranco, líder del corrent intern que va expulsar de la formació a Josep Anglada. José Casado, professor de boxa i molt proper a Mónica Lora, la regidora de PxC a l’Ajuntament de Mataró, va fer de portaveu davant de les càmeres de televisió. Lora, un mes després, va ser l’encarregada d’entregar a Segadors del Maresme els diners recaptats mitjançant una col·lecta popular promoguda pel diari La Gaceta, del grup Intereconomía. “Els fons de la col·lecta popular que milers d’espanyols han aportat perquè en la seva arriscada tasca no hagin de posar ells els diners”, detallava Eduardo Arroyo, un dels articulistes del mitjà.

Sumen un centenar de persones a tot Catalunya; no es poden equiparar en nombre ni en volum de militants als CDR

La nit del desplegament fallit als carrers de Barcelona, un altre individu va destacar entre la concentració. Anava encaputxat, responia al sobrenom de senyor Lobo i es feia notar per la seva capacitat de lideratge i organització. La Directa va poder captar, mitjançant una càmera oculta, com donava instruccions a les persones concentrades i el setmanari El Temps li posava nom i cognom uns dies més tard: Gabriel Romero, veí de Vilassar de Dalt. Romero tornaria a prendre protagonisme el 29 d’agost, quan des de Segadors del Maresme es va citar els mitjans de comunicació al pàrquing del Burger King de Cabrera de Mar per una acció nocturna sorpresa a les comarques de Girona. José Casado va tornar a fer de portaveu i cara visible, i Gabriel Romero (que va aparèixer a Antena 3 amb el sobrenom de Pedro) donava les ordres. “Avui no traurem estelades ni pancartes, només llaços grocs, és una operació de neteja”, insistia Romero a un grup d’emmascarats que volien despenjar una gran estelada durant aquella nit al municipi de la Pera (Baix Empordà). Casado, que setmanes abans s’havia reunit amb de la Fuente, va voler deixar clar davant de les càmeres: “Nosaltres som brigades de neteja, no tenim res a veure amb els GDR, la nostra actuació es basa en el compliment de la llei”. Sorprenent afirmació tenint en compte que de les 80 persones aplegades aquella nit, que es van vestir amb uniformes blancs i mascaretes, 27 provenien del col·lectiu Resistencia Alta Tabarnia, amb base operativa a Reus i que en nombroses ocasions ha reivindicat accions dels GDR i va participar de l’escamot d’encaputxats –identificat pels Mossos d’Esquadra– que va actuar a mitjans d’agost a Tivissa i Móra la Nova. Lora, Romero, de la Fuente i Casado, doncs, controlen des de PxC l’activitat dels GDR del Maresme, però apareixen als mitjans com “ciutadans anònims”, com a la portada de l’ABC del 3 de setembre, on Casado sortia en primer pla i a cara descoberta i de la Fuente amb el rostre tapat per un manyoc de llaços grocs arrencats.

Al Maresme també trobem una notable llista de free riders, que han tingut protagonisme en solitari en alguns dels episodis més conflictius. Seria el cas de Juan Ramon Camacho, exmilitar del cos de paracaigudistes establert a l’Estat francès que va viatjar expressament fins a Mataró per enfrontar-se als qui plantaven creus grogues durant una jornada reivindicativa a la platja. La imatge de Felipe Miranda Ortega, veí de Pineda de Mar, també va recórrer les xarxes socials per un episodi amb insults, amenaces i coaccions contra un ciclista que participava d’una marxa en solidaritat amb les preses polítiques. I el més conegut i bel·ligerant de tots: Santiago Pulido Vivan. És propietari del “camió del 155”, un vehicle amb què es passeja per la comarca del Maresme navalla en mà per retirar llaços grocs, estelades i pancartes. En un dels incidents va amenaçar amb l’arma blanca un home que li recriminava l’actuació i, per si no fos prou, en una altra ocasió va trencar la càmera d’un fotògraf. Pulido liderava el grup que el 21 de maig va retirar creus grogues de la platja de Canet, amb el resultat d’un avi de 82 anys i quatre persones ferides més. Per arrodonir-ho, el 3 de setembre, CDR Masnou difonia un vídeo on s’apreciava el conegut neonazi Sergio Morales, vocalista de la banda Jolly Rogers, arrencant llaços a un pont sobre la C-32.

En nombroses ocasions han creuat la línia vermella de l’agressió física, com és el cas de l’atac amb ferits a Manresa

La mala experiència col·lectiva de l’espanyolisme ultra la nit del 7 de maig va marcar precedent. No han tornat a intentar un assalt a Barcelona. Sí que alguna vegada una quinzena d’activistes de Groc Enlloc –grup fundat i liderat per Juan Ribas, veí de Sitges– i Brigada 155 –amb militants de Democracia Nacional actius a Vallirana i Sant Feliu de Llobregat, com és el cas d’Antonio Castellón que duu quatre esvàstiques tatuades al cos– han desembarcat als carrers del barri de Sants. En una de les incursions van robar una gran estelada que cobria tota la façana del Centre Social de Sants, també van sostreure una pancarta penjada a la parròquia de Sant Medir.

 

Neonazis i falangistes a Resistencia Alta Tabarnia

El 17 d’agost els Mossos d’Esquadra van identificar un escamot de catorze persones que a altes hores de la matinada retiraven simbologia independentista i llaços grocs als municipis de Móra la Nova i Tivissa. El Departament d’Interior va anunciar que se’ls obriria un expedient sancionador. La sorpresa va ser que en el grup hi havia un agent de la Guàrdia Civil. Quinze dies més tard, la Fiscalia General de l’Estat espanyol ordenava investigar els mossos d’esquadra i policies locals que els van identificar. Anaven equipats amb navalles, caputxes i plànols de Tivissa, Móra la Nova i Vandellòs, amb instruccions de com entrar i sortir dels pobles en vehicle i amb la ubicació exacta de les plaques, pancartes, estelades i banderoles que s’havien de retirar. Pocs dies després, des del compte de Twitter de Resistencia Alta Tabarnia –antigament Resistencia Reus– es difonia un comunicat amb l’etiqueta #todossomoslos14 en què es donava les gràcies “pels suports rebuts” i reconeixien que entre els identificats a les Terres de l’Ebre n’hi havia “alguns que solen participar en les activitats de Resistencia Alta Tabarnia”. En el text es definien com a “catalans sense marcades tendències polítiques que realitzen activitats altruistes i pacífiques de caràcter cívic en benefici de la societat”. Uns dies abans de la missió a l’Ebre, des del compte Brigada Penedès –que recentment s’ha integrat en els escamots nocturns de Resistencia Alta Tabarnia– s’advertia: “Que vagin amb compte, que si ens busquen ens trobaran i nosaltres tenim gent molt diferent i amb llicència per professió, no dic res més. Així que no som una ONG… si quieren panes tendrán tortas a pares”. El missatge donava a entendre la participació de membres dels cossos i les forces de seguretat a les ràtzies, tal com es confirmaria uns dies més tard.

 

Però als GDR del Baix Camp i el Tarragonès no només hi trobem l’ombra de la Guàrdia Civil. Pedro L.G., militant de Ciutadans i un dels principals líders del moviment espanyolista a Reus, es fotografiava fa uns dies en companyia d’Ángel Gómez, agent en actiu i president de l’entitat Unió de Mossos per la Constitució. Crida molt l’atenció, però, la identitat del tercer individu que apareixia a la foto: Àlex de Beneyto. Va ser detingut per l’atac al Casal Popular Tres Voltes Rebel de Nou Barris el passat 25 juliol. Ha fet de voluntari de Ciutadans i alhora és militant del partit neonazi Democracia Nacional. En algunes instantànies difoses pel compte de Twitter Reus Antifeixista se’l veu amb el logo del partit d’Albert Rivera a la samarreta en un estand informatiu de la formació taronja a Calafell. En altres imatges és al Valle de los Caídos amb samarreta d’homenatge a les Waffen SS d’Adolf Hitler. Una altra de les activistes més destacades de Resistencia Alta Tabarnia és Isabel Heredia, que compagina l’arrencada de llaços amb les paradetes informatives de Falange Española. Va participar d’un acte a favor del rei Felip VI a Girona, d’una concentració contra els docents de Sant Andreu de la Barca i en recents contramanifestacions que es van encarar a la Passejada per la República celebrada el
25 d’agost a Salou o a la caminada d’Avis per la República el 22 d’agost a Cambrils.

 

Un exguàrdia civil finança els GDR des de Suïssa

Actuen de nit i la majoria d’intervencions les fan les mateixes persones que es desplacen per diferents comarques. Moltes hores de dedicació i despeses de transport, logística i manutenció. La feina voluntària dels GDR ha fet que empreses i mitjans de comunicació espanyolistes fessin crides a finançar aquest moviment. “Que no hagin de pagar de la seva butxaca les multes o la gasolina dels cotxes amb què es desplacen”, apuntava l’empresari José Manuel Opazo des de Zuric, on té domiciliades la majoria de les seves empreses del sector immobiliari. Quan tenia vint anys va ingressar a la Guàrdia Civil, al municipi biscaí de Durango, però a meitats dels anys 80 va marxar sobtadament del País Basc per establir-se a Suïssa. Es mostra orgullós de la seva amistat amb el general condemnat pels GAL, Enrique Rodríguez Galindo, i d’haver establert negocis immobiliaris amb l’exministre Rodrigo Rato, investigat per corrupció. Opazo ja ha fet donacions econòmiques a la causa antiindependentista, assumint la defensa jurídica de l’ultra bagenc Raúl Macià o sufragant desenes de grans pancartes de convocatòria a la manifestació espanyolista del 9 de setembre. Avui dia opera a Catalunya amb l’empresa immobiliària Cunit Barna SL i ha contactat amb altres empresaris de la costa de Tarragona per demanar-los aportacions econòmiques pels GDR. Per ara la llista completa de donants no s’ha fet pública.

La nit de l’operació Troia a Barcelona va destacar un individu encaputxat amb el sobrenom de senyor Lobo Opazo es va fer conegut per ser la bèstia de Quim Torra. És a dir, l’home que va exigir que es parlés castellà en comptes de català a l’avió de la companyia aèria Swiss en el qual també viatjava l’ara president català i aleshores treballador d’una empresa d’assegurances. A partir d’aquesta experiència, Torra va fer un article en què criticava l’actuació de l’empresari d’origen basc, aleshores militant d’UPyD, titllant-lo de bèstia. El 17 d’agost, a la plaça de Catalunya de Barcelona, Opazo va liderar el “servei d’ordre monàrquic” que va voler despenjar per la força la pancarta contrària a la presència de Felip VI durant l’homenatge a les víctimes dels atemptats de la Rambla i Cambrils.

En paral·lel a la via empresarial, el diari La Gaceta ha fet durant les últimes setmanes una col·lecta popular –especialment intensa a Madrid– per recollir fons pels GDR. El diari del grup Intereconomía va entregar la suma solidària a Mónica Lora, regidora de Plataforma per Catalunya a Mataró, perquè ella la fes arribar al grupuscle Segadors del Maresme, on es coordinen els anti-llaços grocs de la comarca. A més, accions com la de l’avioneta amb una pancarta amb el lema A treure llaços grocs. Les platges són de tots –contractada per España Ciudadana, una plataforma de mobilització controlada per Rivera– permet que aquests grups marginals –que no en podrien assumir la despesa– tinguin la capacitat de fer arribar el seu missatge a tota la població.

 

Implicació de guàrdies civils i mossos unionistes

La participació de membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol en l’activitat dels GDR ha fet saltar les alarmes, sobretot perquè són grups que actuen encaputxats, de matinada i amb la utilització habitual d’armes blanques. Quim Torra, president de la Generalitat, ha enviat cartes a la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i al ministre espanyol de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per exigir-los una investigació sobre la presència d’un guàrdia civil en l’escamot identificat la tercera setmana del mes d’agost a Tivissa i Móra la Nova.

El voluntari de Ciutadans Àlex de Beneyto va visitar el Valle de los Caídos amb una samarreta de les Wafen SS de Hitler

Prèviament ja hi havia indicis de la participació de policies. El GDR Brigada Penedès –recentment integrat a Resistencia Alta Tabarnia– va advertir a mitjans d’estiu que alguns dels seus integrants tenien “llicència per professió, no diem res més… Així que no som una ONG”. Als vincles que diversos policies han establert amb els escamots antiindependentistes cal sumar-hi tres episodis que s’estan investigant judicialment: els insults i vexacions contra les diputades d’ERC Jenn Díaz i Josep Maria Jové per part d’un agent que custodiava la Prefectura Superior de la Via Laietana de Barcelona, les “policontusions en context d’agressió física” que un escamot de guàrdies civils de paisà haurien provocat a un veí de la Barceloneta que els recriminava que despengessin una estelada d’un habitatge particular el 9 de desembre de 2017 i la pallissa que un inspector de la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia espanyola va propinar al fotoperiodista Jordi Borràs. La implicació de policies en aquests episodis violents, en opinió de Borràs, “fa bona aquella frase de la saviesa popular d’uniformats de dia i incontrolats de nit”. El fotoperiodista considera que “hi ha certa frustració dels sectors més radicalitzats del nacionalisme espanyol, que veuen inoperància en l’actuació del Govern i decideixen prendre’s la llei pel seu compte: si l’Estat no treu llaços, ho farem nosaltres; si l’Estat no para els peus a periodistes que parlen massa, ho farem nosaltres”. I rebla amb un aspecte poc conegut de la història recent: “Tot plegat no és tan estrany. No hem d’oblidar que l’extrema dreta a l’Estat espanyol en part neix en cercles militars, sobretot a la Capitania General de Barcelona, en un grup que els historiadors coneixien com ‘el partit militar’, un lobby de pressió que s’alçava davant dels partits i organitzacions catalanistes. D’això n’ha quedat cert rastre i tradició. És impossible parlar de l’extrema dreta sense parlar del món policial i militar, és una realitat, no és una opinió”.

L’agressor de Verges, apoderat de Ciutadans

L’alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, va denunciar l’1 d’agost a través d’un missatge a les xarxes socials que “un grup de feixistes amb imatges de Tabàrnia han arribat a Verges amb la cara tapada (i alguns amb un ganivet d’un pam i mig) i han anat despenjant les estelades fins que se’ls ha plantat cara. Demà presentarem denúncia”. Un dels membres de l’escamot va colpejar amb una escala plegable la cara d’un veí del poble que li recriminava l’actuació, també el va amenaçar ganivet en mà. Una setmana i mitja més tard l’individu era detingut al seu domicili de Banyoles. Es tracta de Josep Trias, de 51 anys, acusat de lesions, furts i danys. Al seu currículum hi figuren 26 antecedents per robatoris i estafes, però també un aspecte que els mitjans de comunicació no van destacar: va ser apoderat de Ciutadans durant la jornada electoral del 21 de desembre.

La Directa ha pogut confirmar que l’individu va ser el representant del partit taronja al centre educatiu La Balca, ubicat a la plaça Xesco Boix, i la seva signatura va quedar plasmada a les actes d’escrutini de les meses electorals. El partit taronja ha evitat respondre per l’actuació i la militància del detingut, obviant totes les preguntes que des dels mitjans de comunicació se li han fet sobre aquest tema. L’episodi de Verges és un dels més violents viscuts a les comarques de Girona, on des de la detenció de Trias s’ha detectat una considerable disminució de l’activitat dels GDR.

 


La ultradreta adopta Ciutadans com la “casa gran” unionista

Històricament, a Catalunya l’extrema dreta d’ascendència espanyola havia tingut diverses opcions electorals. L’any 2010, a les eleccions autonòmiques s’hi va presentar la Falange Española de las JONS, el Movimiento Social Republicano (MSR) o la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada. Diferents estratègies polítiques i comunicatives amb la llavor del feixisme o el neofeixisme. L’any 2012, en ple creixement del partit que liderava Albert Rivera, Falange i MSR renuncien a presentar llistes i una PxC en decadència posa fi a les seves aspiracions d’entrar a l’hemicicle. Les eleccions de 2015 es plantegen per primer cop com a plebiscitàries i PxC abandona la cursa, deixant orfes 60.000 votants de l’anterior cita electoral i on Ciutadans escala fins als 730.000 vots, amb un descens vertiginós de l’electorat del PP. Amb les eleccions de 2017, sense llistes d’extrema dreta i amb la jivarització del grup parlamentari de García Albiol, Inés Arrimadas esdevé la líder de la “casa gran” de l’espanyolisme, on s’aixopluga l’extrema dreta sociològica i electoral, tal com acrediten les dades demoscòpiques. Si repassem l’historial recent de les enquestes elaborades pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, comprovem com els segments de la població més reaccionaris s’acosten trimestre rere trimestre a Ciutadans. A mitjans de l’any 2016, la gent que en una escala de l’1 al 10 (sent 1 l’extrema esquerra i 10 l’extrema dreta) se situava en el número 10 expressava la seva intenció de votar PP o abstenir-se. Amb dades de juny de 2018, aquest perfil de votants opta majoritàriament per Ciutadans.

Aquest fenomen es pot copsar amb més claredat quan observem el perfil de les persones que assisteixen a les convocatòries de carrer de la formació taronja. El 29 d’agost, al parc de la Ciutadella, en una concentració durant la qual es va agredir un periodista de Telemadrid –en un acte que pretenia denunciar la suposada violència independentista–, hi van ser presents totes les famílies de l’extrema dreta. Militants de la renovada PxC (amb direcció provinent de l’MSR), neofeixistes de Generación Identitaria (a imatge i semblança dels grups xenòfobs de l’Europa nòrdica), Vox, falangistes de les diverses tradicions històriques… i tot amanit amb grupuscles de legionaris, militars i policies jubilats.

Article publicat al número 460 publicación número 460 de la Directa

Articles relacionats