Agents de la unitat ARRO d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra aprofiten que surt espantada una veïna menor d’edat per empènyer la porta del número 5 del carrer Argemí a Manresa (el Bages), s’abalancen sobre un grup d’activistes i les colpegen. L’escena es va produir el 25 de març de 2019, dia en què els jutjats van decidir tirar endavant el desnonament de Rachida, el seu marit i la seva filla de vint anys, que esperaven un pis de la mesa d’emergència feia sis mesos. Les activistes de la PAHC Bages que van intentar aturar-lo van ser identificades, però a diferència d’altres ocasions, el mes de desembre van rebre sancions als seus domicilis. Només les multes interposades arran d’aquell desnonament, en aplicació de la Llei 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa, sumen 20.000 euros.
Entre el desnonament de la Rachida a Manresa i el 10 d’octubre d’enguany han transcorregut un any i set mesos, un període de temps durant el qual, els Mossos d’Esquadra han imposat, almenys, 351 multes per llei mordassa contra persones que participaven en accions per aturar desnonaments (364, si s’hi sumen els procediments oberts en casos d’okupacions). Els procediments sancionadors sumen un total de 206.141 euros, repartits per les localitats de Manresa, Barcelona, Mataró, Sant Cugat i Salou, i afecten diferents plataformes, grups i sindicats d’habitatge.
Els procediments sancionadors sumen un total de 206.141 euros, repartits per les localitats de Manresa, Barcelona, Mataró, Sant Cugat i Salou
Les dades són les que s’han aconseguit recopilar gràcies a la feina d’un grup de treball del moviment pel dret a l’habitatge i amb el suport de l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista Alerta Solidària, que s’encarrega de l’assessorament i els tràmits per recórrer les multes. Avui, en una roda de premsa davant del Departament d’Interior, han reclamat la retirada de les multes, un compromís per part del govern català de no aplicar més la llei mordassa, aprovada pel PP el 2015, i la no-intervenció de l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (Brimo) en els desnonaments, una mesura que forma part del pacte d’investidura de la CUP amb ERC.
Des que es va constituir el nou govern a Catalunya, les sancions tramitades s’han accelerat: 220 per un import total inicial de 137.719,00 euros, entre els mesos de juny, juliol i setembre. De fet, ni 24 hores després de la presa de possessió de Pere Aragonès com a president del govern català, i encara amb Miquel Sàmper com a conseller d’Interior en funcions, es va produir el desnonament d’un pis del bloc Llavors, un edifici del barri del Poble-sec de Barcelona. Segons van transmetre aleshores els Mossos d’Esquadra a la Directa, l’operació es va saldar amb tres persones investigades per atemptat contra els agents, nou per desordres públics i unes seixanta persones denunciades administrativament per desobediència als agents de l’autoritat. D’aquesta seixantena, de moment, n’hi ha vint que han rebut la notificació i, per tant, estan comptabilitzades en el recompte.
Des que es va constituir el nou govern, les sancions tramitades s’han accelerat: 220 per un import total inicial de 137.719,00 euros, entre els mesos de juny, juliol i setembre
Per l’activista de la PAHC Bages, Lídia Soler, "si ens estan multant és perquè la nostra lluita funciona i no els agrada". D’alguna manera, el nivell de repressió al moviment pel dret a l’habitatge va relacionat al nivell de mobilització i precisament la PAHC Bages és una plataforma en la qual participa molta gent i que ha aconseguit recuperar vuit blocs per a l'Obra Social, és a dir, dedicats a allotjar-hi persones en situació de vulnerabilitat. La plataforma no només ha rebut les sancions pel cas de la Rachida, sinó que també acumula 33 multes per "obstruir (...) el compliment o l’execució d’acords o resolucions administratives o judicials”. Es van imposar en el context del desnonament del Mohamed i la seva família d’un habitatge al carrer Roger de Flor de Manresa, propietat de la Sareb.
Arran de l’aplicació massiva de llei mordassa, la PAHC Bages, no s’ha quedat de braços plegats. "No ens pararan i no ens faran retrocedir mentre la vida i el sostre de les nostres veïnes estigui en perill", sentencia Soler, qui explica com van organitzar un concert solidari de Xavi Sarrià a la Sala Stroika per a recaptar diners per a les primeres multes.
Obstrucció, desobediència i faltes de respecte
La primavera de 2019 va ser el punt de partida d’un degoteig inacabable de notificacions de sanció a centenars d’activistes pel dret a l’habitatge de tretze grups, PAH i sindicats diferents d’arreu del territori: 74 multes pel desnonament del carrer Còrsega a Barcelona; 33 més del carrer Roger de Flor a Manresa; 28 a Gran Via; 27 del Bloc Gayarre (Barcelona), una vintena del carrer Aragó i unes altres vint del Bloc Llavors, entre altres.
La majoria de les sancions són de 601 euros, la part baixa de l’interval estipulat per a infraccions greus, vinculades a dues tipologies: "obstrucció a la justícia" (article 36.4) -més concentrades els darrers mesos de 2021- i “desobediència” (36.6). Però també hi ha algunes sancions de cent euros per "faltes de respecte i consideració" (37.4), un delicte que està classificat com a lleu. Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària, explica que en els recursos que estan presentant, a més "d’intentar evidenciar que el que es persegueix no és una acció individual sancionable, sinó l’acció col·lectiva", assenyalen la deixadesa de funcions de l’administració: "Sovint, els expedients sancionadors inclouen minutes abstractes i mancades de qualsevol detall, que es tramiten sense fer l’exercici, que seria esperable, i que els obliga la llei com a granats de drets, de filtrar els procediments, de no actuar amb automatisme".
Des del Departament Interior posen l’èmfasi en el fet que quan s’inicia el procés incoador, "hi ha una revisió dels fets, es garanteix sempre la possibilitat de presentar al·legacions i es revisa la proposta de sanció" i en què els casos que acaben en denúncies representen un percentatge molt baix del total. Dels 57.207 desnonaments que hi ha hagut a Catalunya entre els anys 2016 i 2020, segons dades aportades per Interior a la Directa, només en 397 casos s’ha produït algun tipus d’incident. D’aquests, afegeixen, en 151 ocasions s’ha aixecat acta administrativa de denúncia. Si prenem els darrers dos anys, entre 2020 i 2021, Interior assegura que s’han incoat una seixantena d’expedients sancionadors, però no especifiquen a quantes persones anava dirigit cada un.
74 multes al carrer Còrsega
El 28 d’octubre de 2020, Albert Aguilar va rebre una sanció al seu domicili relacionada amb el desnonament del carrer de Còrsega, 219 de Barcelona. Vinculat al Casal Popular Lina Òdena de l’Eixample, l’activista va respondre a la crida que la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample i el Sindicat de Llogateres havien llançat per evitar el desnonament de l’Estela, el seu marit, un familiar amb un 65 % de discapacitat, les seves criatures i un net de 7 anys. A partir de les vuit del matí va sumar-se al grup d’activistes que eren davant del portal: "Després de dues hores, va arribar la Brimo i ens va advertir que si no marxàvem, ens identificarien. Però no ens havien multat mai". Guillem Aragonès, del Sindicat de Llogateres, també hi era, però dins l’edifici: “En total, érem una setantena de persones”, recorda. “Vam veure com anaven retirant la gent de fora i l’anaven identificant. Els Mossos van accedir a l’escala per una porta lateral d’un local i vam quedar atrapats. Va haver-hi violència, al meu germà el van estirar pel cap. Finalment, en filera, ens van identificar un per un”. Amb les dades recollides, a més dels cops, el desnonament va deixar una factura de 44.474 euros, 74 persones multades.
L’advocada Eva Pous subratlla que l’ofec econòmic “és una forma de repressió més subtil que les detencions, amb menor controls, i menys filtres i garanties”
Ambdós consideren que es tracta d’una manera de "castigar" el moviment i són conscients que pot dificultar la resposta davant de les convocatòries. Aguilar afegeix que, a més, qui pot posar el seu cos per aturar desnonaments als matins "normalment són estudiants o persones sense feina, en situacions molt precàries". En la mateixa línia, l’advocada Eva Pous subratlla que l’ofec econòmic "és una forma de repressió més subtil que les detencions, amb menor controls, i menys filtres i garanties". Davant d’això, afegeix que cal "teixir una resposta jurídica, però sobretot popular contra la repressió, així com l’organització de suport econòmic a fi d’evitar que les militants s’hagin de trobar en la decisió de si defensar les seves veïnes o poder pagar el lloguer d’aquell mes".
Dos desnonaments que també concentren un nombre molt elevat de sancions són el que va tenir lloc al número 662 de Gran Via i el del carrer Gayarre, 42, a Barcelona. En el primer, l’afectada era una dona de 76 anys i qui convocava, el Sindicat d’Habitatge de l’Eixample Dret. Va saldar-se amb 28 sancions per "obstrucció", cada una de 601 euros. El segon, al barri de Sants, afectava diverses famílies en situació de vulnerabilitat. L’edifici, propietat de Bardon Services Bcn, s’havia okupat el febrer de 2019, ja havia patit una data oberta de desnonament i més tard la intervenció de l’empresa de desallotjaments extrajudicials, Desokupa. Subjecte a una segona data oberta, el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) va fer una crida a aturar el desnonament el 15 de desembre de 2020, que al final es va executar, i 27 persones van ser denunciades per obstrucció, amb multes de 601 euros.
El primer desnonament, les primeres multes
La convocatòria del 21 de juny era la primera que llançava el Sindicat d’Habitatge de Tarragona, i el Sindicat d’Habitatge de Reus també s’hi va sumar. A Salou, volien desnonar una dona de 60 anys que vivia en un pis de Gramina Homes i per fer-ho, es va desplegar un ampli dispositiu policial. Els agents van identificar diverses activistes que s’havien concentrat a la porta i una persona va ser detinguda.
En total, i segons la minuta policial, deu persones van ser sancionades, vuit del sindicat de Tarragona i dues del de Reus, explica Carlota Vendrell. En el recull de dades, però, només n’apareixen quatre perquè algunes encara no han recollit la multa. En tot cas, Vendrell denuncia que "6.000 euros és una quantitat inassumible, que pot generar un efecte desmobilitzador".
Sense identificar
Encara que, en la majoria dels casos, les persones denunciades van ser identificades en el moment del desnonament, no sempre és així. Eva Pous explica que no només s’han trobat amb denúncies contra activistes a qui no s’havien pres les dades, sinó que amb casos de persones "que no havien participat en una acció".
Víctor, del Sindicat d’habitatge la Verneda i el Besòs, és una de les persones que no va ser identificada i sobre qui recau la llei mordassa. Els Mossos l'acusen d'haver participat de la convocatòria de l’1 d’octubre de 2020 per evitar el desnonament d’una veïna de Ciutat Vella de Barcelona, a qui volien fer fora de casa seva per l’impagament d’un mes de lloguer. Més de 200 persones es van concentrar al número 75 de la Rambla i van aconseguir aturar-lo, però hi ha hagut conseqüències. Dues persones han rebut sancions per un delicte d’obstrucció, tot i que no consta cap identificació in situ. Concretament, a Víctor, l’acusen d’apropar-se "a la línia policial, increpant els efectius policials de forma reiterada, tot reclamant que altres persones se sumessin a la seva acció".
