El compte enrere cap a les convocatòries de dissabte a les delegacions del Govern espanyol arreu de l’Estat arrenca amb una acció a l’oficina bancària més gran d’Europa. Més d’un centenar de persones han aconseguit entrar a la primera sucursal All in one de Barcelona que CaixaBank va inaugurar el mes de novembre a la plaça Francesc Macià. L’anomenen així, “tot en un”, perquè en una superfície de 3.000 metres quadrats l’entitat atén tots els models de negoci financer, per a particulars, autònoms, microempreses o empreses, inclou un espai de xerrades i actes així com una cafeteria.
A quarts de cinc de la tarda, han rebut una visita que no esperaven: activistes pel dret a l’habitatge que no volen contactar cap dels seus serveis sinó que reclamen una negociació col·lectiva. Denuncien que precisament “més de cent famílies resten a l’espera que un dels bancs més grans i poderosos de l’Estat espanyol s’assegui a negociar amb el Sindicat de Llogateres els seus contractes de lloguer”. Actituds com la de CaixaBank, afegeixen, impliquen “l’incompliment de la llei d’arrendaments urbans, la de contenció de rendes i la de mesures urgents front l’emergència habitacional”.
El banc va tancar el 2020 amb uns beneficis de 1.381 milions d’euros i un informe d’Atlas Real Estate Analytics l’ubica com una de les entitats que més cases té de lloguer, 25.000 a l’Estat espanyol a través de l’empresa Building Center. Aquesta setmana ha fet sis mesos que va fer pública la intenció de fusionar-se amb Bankia, un anunci que va sacsejar el món financer. L’operació encara no està tancada perquè la Comissió Nacional dels mercats i la Competència (CNMC) continua sense donar el seu vistiplau. Si tirés endavant, sumarien uns 75.000 actius en cartera, amb un valor de 650 milions d’euros i, segons el registre de l’Agència d’Habitatge de Catalunya de finals de setembre, 7.573 pisos buits, 383 dels quals de Coral Homes, una societat compartida amb el fons nord-americà Lone Star.
Rosario, que està divorciada i viu al carrer Sicília amb un menor al càrrec, és una de les milers d’inquilines de CaixaBank. El 2019 va rebre una trucada de Building Center informant-la que el seu lloguer social de 425,99 euros pujaria a més del doble. Després d’un estira-i-arronsa amb la propietat i davant la finalització dels quatre anys de contracte, va rebre una demanda de Servihabitat –la comercialitzadora de Building Center–, que va aconseguir aturar amb el Sindicat de Llogateres. Des del 2020, Rosario està desemparada i el procediment s’ha tornat a activar perquè els seus ingressos, explica, estan “una mica” per sobre del topall per accedir a un lloguer social i des dels serveis socials no fan l’informe de vulnerabilitat.
Un gruix important de les afectades ho són de la Fundació la Caixa. Es tracta d’una seixantena d’inquilines de dos blocs de protecció oficial a l’Hospitalet de Llobregat en mans de Criteria Caixa, filial d’inversió que gestiona el patrimoni de la Fundació la Caixa, i que té, entre la seva cartera, més de 4.000 habitatges en aquest règim. És a partir del 2014, quan per complir amb la llei de caixes, La Caixa es va transformar en fundació bancària i va traspassar a Criteria Caixa la participació a CaixaBank, que actualment és del 40%. Els dos blocs de l’Hospitalet de Llobregat van ser qualificats de protecció oficial a 25 anys el 2010, i des de bon principi, el veïnat denuncia problemes de manteniment i un seguit de càrregues econòmiques, com l’obligatorietat de contractar una assegurança, una garantia addicional a la fiança i el pagament de despeses i tributs. A més, la Fundació bancària ha fet desaparèixer l’opció de compra dels contractes i ha incrementat el llindar d’ingressos mínims per accedir als habitatges.
En una situació similar es troben les persones que viuen en 168 habitatges a la carretera de Collblanc. Els terrenys també van ser cedits per l’Ajuntament de l’Hospitalet, però per a lloguers assequibles. El primer contracte, asseguren, establien que transcorreguts deu anys, el 2024, podrien comprar el pis, però com en el segon contracte la clàusula també va desaparèixer. Actualment també estan en mans d’InmoCaixa, de Criteria Caixa, que ha apujat el preu de 650 a 800 euros i les inquilines ara temen que a la següent renovació tornin a enfilar-se els lloguers. Tant la situació de manteniment com el que consideren “clàusules abusives” són similar a les dels blocs de l’avinguda del Carrilet.
El mes de gener, el Tribunal Constitucional va anul·lar diversos articles del decret llei 17/2019 de la Generalitat de Catalunya, que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social a les persones vulnerables abans de denunciar-les per impagament i forçar un desnonament. A més, el tribunal també va admetre a tràmit el recurs del PP contra la Llei de contenció i regulació de lloguers, però de moment no està suspesa, perquè aquesta decisió automàtica només es podia produir si era el govern espanyol el que la recorria. El blindatge de la regulació catalana podria arribar a través d’una llei sobre la matèria d’àmbit estatal, però el ministeri de Transports i Agenda Urbana, dirigit per José Luis Ábalos, va presentar ahir la proposta d’avantprojecte de Llei per al Dret a l’Habitatge i no contempla la regulació dels preus sinó incrementar fins al 90% els beneficis fiscals a propietaris que rebaixin un 10% el lloguer.
Després d’unes quatre hores, han aconseguit el compromís del banc de seure a negociar els casos concrets d’Inmocaixa i Building Center i han posat data per a una reunió per avui, divendres 19 de març. Així i tot, denuncien que “es resisteixen a fer-ho en una negociació amb el Sindicat, perquè significaria reconèixer el dret a negociació col·lectiva”.
