El 30 de setembre, el tribunal de primera instància de la ciutat de Locri (Calàbria, al sud d’Itàlia) condemnava l’exalcalde del poble de Riace, Mimmo Lucano, a tretze anys i dos mesos de presó per un conjunt de delictes vinculats a la gestió de l’arribada de persones migrades a la localitat. La condemna va anar més enllà de les expectatives de la mateixa fiscalia, que havia demanat set anys de presó per a Lucano, i ha provocat una onada de solidaritat en suport a l’antic edil, que també va ser condemnat a cinc anys d’inhabilitació dels càrrecs públics i a pagar una multa de 500.000 euros. Igualment, també van ser condemnades algunes col·laboradores de Lucano.
La notícia va arribar just uns dies abans que se celebressin les eleccions per renovar la junta i l’assemblea de la regió Calàbria, amb Lucano com a cap de llista d’una de les formacions d’esquerra que donaven suport a l’exjutge i exalcalde de Nàpols, Luigi De Magistris. Tot i que la condemna per la llei italiana lleva a Lucano la possibilitat d’accedir al càrrec de regidor de l’assemblea regional, ell va resultar –amb aproximadament 10.000 preferències– el primer dels candidats de la seva llista que, tanmateix, no va obtenir prou vots per aconseguir representants.
El model d’acollida donava a les migrants la possibilitat de començar una nova vida i permetia al poble tornar a créixer, fent servir els habitatges que els emigrants locals havien deixat buits
Lucano tornava a competir en unes eleccions després d’haver estat alcalde de Riace durant catorze anys (de 2004 al 2018). En aquest període, el dirigent polític es va erigir en un dels promotors d’un model d’acollida i d’integració de les persones migrants que, d’una banda, els donés la possibilitat de començar una nova vida i, de l’altra, permetés al poble tornar a créixer i ser actiu, fent servir els habitatges que anys d’emigració de la població local havien deixat buits. Amb el suport de diferents entitats, el seu projecte es va desenvolupar amb força, fins al punt que es va arribar a parlar d’un “model Riace“, que va captar l’atenció internacional, també gràcies a la presència i al treball de polítics, activistes i artistes.
Riace semblava representar la integració possible i una nova esperança en un lloc com Calàbria, on l’emigració juvenil és un problema endèmic i on la criminalitat organitzada segueix tenint un poder rellevant. El moment de màxima celebritat mundial de Riace i del seu alcalde va ser, però, el principi de la seva crisi: abans, quan era ministre de l’interior Marco Minniti (del centre esquerrà Partit Demòcrata, PD), es van reduir els fons disponibles per a les activitats del poble i després, amb Matteo Salvini (del partit d’extrema dreta Lliga) com a ministre, es va reduir molt l’anomenat projecte Sprar, que garantia fons per a finançar les polítiques implantades a Riace.
A banda d’això, la fiscalia de Locri ja havia iniciat la investigació que provocaria, l’octubre de 2018, la detenció de Lucano i el final de la seva experiència com a alcalde de Riace. L’acusació, que ha culminat a la condemna del 30 de setembre passat, argumentava que el dirigent i les seves col·laboradores haurien gestionat els projectes d’acollida amb la finalitat de provocar una estafa i, en el cas de Lucano, d’haver abusat del seu càrrec públic. Finalment, l’acusació va formular la hipòtesi que totes aquestes activitats confluïen en una verdadera associació amb finalitats criminals i, aquest argument va ser la causa principal d’una condemna tan greu.
S’acusava el dirigent i les seves col·laboradores de gestionar els projectes d’acollida amb la finalitat de provocar una estafa i, en el cas de Lucano, d’abusar del seu càrrec públic
S’ha de tenir en compte que la sentència no és definitiva i que encara no es coneixen les motivacions que les jutgesses faran públiques aviat. Així i tot, per a bona part de l’opinió pública s’ha evidenciat que, tot i que no es pot excloure que la gestió administrativa de Lucano hagi tingut aspectes que no estaven en línia amb la normativa, una condemna d’aquest tipus és excessiva, atès que fins ara no sembla que s’hagin trobat proves que Lucano volgués obtenir avantatges per a si mateix, ni en l’àmbit polític ni en l’àmbit econòmic. Si hi ha hagut irregularitats, en tot cas, eren per permetre que el projecte d’acollida seguís endavant. D’altra banda, la dreta no ha perdut l’ocasió per tornar a criticar Lucano i demanar que es retirés de la competició electoral.
La condemna de Lucano s’ha de llegir en un context on les persones que s’ocupen d’ajudar les migrants que arriben a Itàlia tenen molts entrebancs per poder tirar endavant activitats de suport, sobretot a causa d’unes lleis més restrictives per a la immigració al país mediterrani. Un dels casos més emblemàtics és el de les ONG internacionals, com la catalana Open Arms, que des de fa anys s’ocupen de patrullar una part del mar que separa l’illa italiana de Lampedusa de les costes de Líbia per salvar les persones que intenten creuar amb vaixells petits i massa carregats. Les lleis aprovades pel govern del Moviment 5 Estrelles i de la Lliga de Matteo Salvini (2018-2019) van limitar molt les possibilitats d’aquestes organitzacions d’efectuar salvaments i van fer que en diverses ocasions haguessin de pagar multes molt elevades i de patir l’arrest, si més no temporal, dels seus vaixells. La coalició de govern entre el Partit Demòcrata i del Moviment 5 Estrelles (2019-2021) va modificar només parcialment aquestes normes. Fa poc, des de l’altra part de la península Itàlica, a Trieste, es va produir un escorcoll a la seu de l’associació Línia d’Ombra, que s’ocupa d’ajudar les migrants que arriben en tren a l’estació central cada dia després d’haver seguit la ruta balcànica. En aquest cas, se les acusa d’haver ajudat algunes persones a immigrar a Itàlia de forma clandestina.
