Nova aventura de Joan Reig al marge del seu grup Els Pets, que fa poc ha obtingut la Creu de Sant Jordi. En aquesta ocasió, el veterà bateria de Constantí es converteix en una mena de cantautor multiestilístic que passa del rock al recital, i de la música lleugera d’envelat de festa major a la balada de tipus més melangiós, en un disc que sobretot s’inspira en la cançó francesa via Pi de la Serra i en el fons sembla constituir un homenatge als pioners de la Nova Cançó.
Darrere d’una imatge gràfica més aviat nostàlgica, el Bagatzem de Reig guarda la seva collita recent de poemes i cançons –amb algunes aportacions d’altres compositors– amb què, amb un cert sabor localista i també pessimista, es qüestiona el món i a si mateix, com si el disc tractés de ser una revenja amb la societat i el temps que l’envolta. I tot plegat queda embolcallat amb un vestit musical força variat, on els instruments habituals del pop i el rock es combinen sense problemes amb els de la cobla i les cordes i les percussions mediterrànies.
