Quan un assaig torna a aparéixer més de trenta anys després d’haver vist la llum, és senyal que allò que planteja no ha estat tancat o, com a mínim, pot seguir generant debat. És el cas de Classe obrera i qüestió nacional. Publicat originalment en castellà el 1978, ara és reeditat en valencià gràcies a la Institució Alfons el Magnànim.
Este fou un document elaborat pel grup de treball polític Germania Socialista, fundat pel desaparegut sociòleg valencià Josep Vicent Marqués, el qual s’encarregà d’escriure el pròleg. El text pretén situar el debat de classe en un territori concret, el País Valencià, lligant des d’un principi la qüestió social a la nacional com a dos aspectes d’un mateix procés d’alliberament.
Sorgida en un període en què encara retronaven els ecos de Nosaltres, els valencians, l’obra suposa una revisió del plantejament fusterià. Realitza una anàlisi exhaustiva de la realitat valenciana, percebent-la tal com és i no com hauria de ser, tenint en compte la seua complexitat social i identitària i fugint d’etnicismes.
Al llarg del llibre s’intenta trobar resposta al fet de com qualificar el País Valencià, arribant a la conclusió que este és un poble, un subjecte d’acció política amb ple dret a la seua autodeterminació, reconeixent al mateix temps els seus lligams amb la resta de territoris de parla catalana. A partir d’ací, es proposa una construcció nacional on la protagonista principal ha de ser la classe treballadora i els diversos actors que la conformen (migrants, homosexuals, dones, etc.), en ser qui més pateix les conseqüències de l’opressió social i nacional. Per tant, l’anàlisi se situava lluny dels plantejaments interclassistes que començaven a aflorar durant l’època.
A l’acabament, ens trobem davant d’un treball que, tot i les diferències de hui en dia respecte de quan va ser escrit, segueix plantejant debats plenament actuals com la composició i identitat de classe o el paper que ha de jugar el valencianisme, tots dos encara per resoldre.
