D’Osona i l’Empordà, passant per Barcelona, i del Montseny a les Terres de l’Ebre. Ecologistes d’arreu de Catalunya es concentraran demà a Girona amb una mateixa demanda per la Generalitat: aturar les polítiques de “sobreexplotació” de rius i aqüífers.
La severa restricció dels cabals ecològics dels rius Ter, Muga i Llobregat, introduïda al gener com a part de les mesures de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) davant l’entrada en emergència per sequera de bona part del país, ha estat el detonant per cridar a sortir al carrer de manera unitària, i mostrar l’oposició ecologista a una mesura que ha fet que els rius quedin secs en alguns trams del curs baix.
“La reducció dràstica dels cabals ecològics es fa per allargar les reserves hídriques, pensant sobretot en la temporada turística, a costa de deixar els rius morts i convertir-los en basses, que en alguns casos estaran més connectades o menys”, denuncia Raúl Domínguez, membre de Naturalistes de Girona. Adverteix que reduir els cabals ecològics és “un experiment” i que es desconeix “fins a quin punt pot arribar a repercutir en l’ecosistema”.
“La reducció dràstica dels cabals ecològics es fa per allargar les reserves hídriques, pensant sobretot en la temporada turística”, denuncia Raúl Dominguez, de Naturalistes de Girona
Per això, les organitzacions ecologistes insisteixen en la necessitat de més limitacions al consum d’aigua dedicat a mantenir activitats econòmiques no essencials. A les portes de l’estiu, paren especial atenció al sector turístic, fins al moment, sense restriccions específiques com a sector econòmic —és a dir, més enllà de les generals dels municipis en emergència per sequera: no superar els 200 litres per habitant i dia i la prohibició d’omplir piscines. “Cal que el turisme sigui considerat com la indústria que és”, reclama Domínguez.
També, les convocants de la mobilització a Girona coincideixen en la necessitat de no autoritzar més projectes lligats a un augment de la demanda d’aigua. Ho exemplifiquen amb els urbanístics que comportin fer noves segones residències als municipis de costa, hotels i càmpings.
“Estan en procés d’obrir nous pous a la zona baixa de l’aqüífer Fluvià-Muga, que s’havien tancat als anys 80 perquè estaven enormement salinitzats: per salvar la temporada turística no pot ser que se salinitzin els aqüífers del curs baix, que deixem el riu sec; no ens podem permetre perdre ni un pagès més i hipotecar el territori”, denuncia Arnau Lagresa, membre d’IAEDEN-Salvem l’Empordà.
Les convocants afirmen que reduir els cabals ecològics, en lloc d’ampliar restriccions i controls de la despesa d’aigua d’activitats econòmiques, és un “incompliment legal”
A més d’excepcionalment comptar amb tecnologia com les dessaladores, que puguin mitigar moments crítics per l’escassetat d’aigua, les organitzacions ecologistes reclamen que la gestió de l’aigua es basi en “apostar decididament per polítiques d’estalvi, reducció de la demanda i recuperació d’aqüífers contaminats”. Des d’Aigua és Vida, remarquen que la meitat dels aqüífers no es poden utilitzar perquè estan contaminats per l’activitat de la ramaderia i l’agricultura intensives, per això posen sobre la taula la necessitat de “reformular” aquest sector.
“Cal dimensionar l’economia a partir d’un canvi de model, de l’actual gestió de la demanda a una gestió de l’oferta: segons les reserves que tenim, veure fins on en podem donar als negocis, complint amb els cabals ecològics i el bon estat de les basses d’aigua tant subterrànies com superficials”, planteja Domínguez.
De fet, les organitzacions convocants de la manifestació, part de la campanya d’On no n’hi ha no en raja, denuncien que reduir els cabals ecològics, en lloc d’ampliar restriccions i controls de la despesa d’activitats econòmiques industrials —dins de les quals consideren que ha de ser-hi la despesa d’establiments turístics— suposa un “incompliment legal”.
Ecologistes de Catalunya ha denunciat l’ACA per la reducció de cabals a la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona, que ha obert diligències d’investigació
Per això, a finals de gener, davant l’anunci de la mesura, la Federació Ecologistes de Catalunya, que aplega una dotzena d’entitats, va denunciar-ho a la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona, que recentment ha obert diligències d’investigació contra el director de l’ACA, Samuel Reyes, arran d’aquesta acusació de possible delicte mediambiental.
“La Directiva marc de l’aigua preveu que el primer que s’ha de garantir és que l’aigua arribi a les aixetes de les llars, la segona prioritat és l’aigua per als ecosistemes fluvials, i això no s’ha respectat; el que s’està prioritzant és la normalitat del sector turístic i que empreses que usen l’aigua com a recurs en enormes quantitats, com les embotelladores, puguin continuar produint”, exposa Domínguez.
Restriccions “més equitatives” i reduir l’oferta d’aigua
Des de l’ACA, afirmen que la normativa per reduir els cabals “hi és” i expliquen que, efectivament, l’objectiu d’aplicar els cabals d’emergència en els rius Muga, Ter i Llobregat s’adopta amb la finalitat de preservar més aigua als embassaments de les conques internes i reduir fins a prop de la meitat l’alliberament d’aigua, per així “poder garantir les demandes”.
Remarquen que durant el temps que duri l’escenari d’emergència per sequera, s’han fixat uns increments de cabal controlats per al manteniment d’unes condicions ecològiques adreçades a la recuperació de l’estat de les masses d’aigua, un cop superada la sequera. “Estem vivint una sequera molt greu i no només els sectors es veuen afectats, també el medi, en general. El canvi climàtic tindrà conseqüències per als ecosistemes i la nostra feina és garantir el màxim d’aigua possible amb el mínim impacte ambiental”, argumenten fonts de l’ACA.
Critiquen la decisió d’haver reduït un 80% l’aigua de reg a tota la pagesia, “mentre sectors industrials com les embotelladores només han hagut de reduir un 25%”
Les ecologistes insisteixen que els cabals mínims han de mantenir sempre la vida piscícola i la continuïtat del riu, cosa que denuncien que s’ha vulnerat. “Si bé amb les últimes pluges ha augmentat una mica, fins fa poc teníem el curs baix de la Muga sec; és a dir, que la reducció que s’ha fet dels cabals no permet mantenir la vida dels rius i, per tant, de moltes espècies ja en risc que en depenen”, denuncia Lagresa.
A més, per les organitzacions ecologistes, les actuals restriccions no són “equitatives” i demanen “redimensionar-les”. Critiquen la decisió d’haver reduït un 80% l’aigua de reg a tota la pagesia, “mentre sectors industrials com les embotelladores només han hagut de reduir un 25%”.
Les convocants de la mobilització de demà a Girona reclamen una “aliança urgent de país”: entre administracions públiques, societat civil i pagesia per fer front a les propostes dels lobbies, com els transvasaments, que han tornat a l’agenda d’algunes organitzacions empresarials per deixar enrere les restriccions de consum d’aigua.
Adverteixen que un transvasament, del Ter o l’Ebre, acabaria amb “la mort d’ambdós rius per permetre el creixement econòmic centralitzat a Barcelona”. “Els governs reben pressions que es veuen en les polítiques de gestió de l’aigua”, afegeix Domínguez, que apunta la necessitat d’un canvi de fons: “En una societat que visqui del riu perquè hi fa coses i perquè el necessita directament, el primer que li importaria és que el riu estigui sa; aquí hi ha un problema social de desconnexió amb el medi natural”, planteja.
