El passat 10 de desembre, el jutjat de primera instància i instrucció 3 de la Palma del Condado (Huelva) va arxivar la causa de les quatre temporeres marroquines que havien denunciat l’empresari Antonio Mato per assetjament sexual. El sobreseïment es va argumentar en un document de només dues pàgines que avalaven la tesi de la defensa: la denúncia respondria a una “maniobra” de les dones per quedar-se a l’Estat espanyol. Antiracistes i feministes s’estan mobilitzant per respondre al que consideren un nou exponent de justícia patriarcal.
Pamplona, Osca, Saragossa, Ceuta i Melilla han estat escenaris de protesta. Després, ha estat el torn de Madrid, Barcelona, València i també de Huelva. Són només algunes de les accions convocades per plataformes feministes i col·lectius antiracistes. “Ens hem coordinat amb germanes mores de diferents generacions i de tot el territori per organitzar les protestes”, explica Amal Abakkouy, del Moviment Moro Antiracista (UMMA), un dels col·lectius que està darrere de les mobilitzacions. La manifestació de Madrid, que es va convocar a les sis de la tarda a la plaça Nelson Mandela, va coincidir amb la que ja havia convocat el Sindicat de Manters pel Dia Internacional del Migrant.
“No apareix degudament justificada la perpetració del delicte”, apuntava el jutge a la sentència del sobreseïment. L’advocada de les temporeres, Belén Luján, va criticar l’absència de noves diligències des que es va presentar la denúncia i va declarar l’acusat. Critica també que no hagi permès prorrogar la instrucció. Segons aquesta lletrada, les víctimes ni tan sols han estat escoltades. Per això ha anunciat que recorrerà la sentència.
Acusacions
Les dones acusaven l’empresari d’assetjament sexualment, arribant a tocar els pits i genitals a una d’elles. L’assetjament tindria com a escenari una finca a Almonte (Huelva), propietat de l’acusat. Les quatre dones que van interposar la denúncia formen part de les deu que es van quedar en territori nacional després de denunciar abús sexual i laboral en els camps de maduixa de Huelva, a principis de l’estiu passat. Encara hi ha un altre procés judicial obert, amb un acusat en una finca de Moguer.
A principis de juny, després de ser retingudes a les finques per evitar que denunciessin els seus ocupadors, unes cent jornaleres van ser retornades intempestivament al Marroc sense que hagués finalitzat el seu contracte de treball. Tampoc se’ls havien abonat els seus salaris. Només les deu dones esmentades van escapar a la seva deportació.
Els abusos soferts per les treballadores marroquines van arribar a l’esfera pública després de la publicació d’un reportatge de dos periodistes alemanys. Prèviament, diverses investigadores marroquines havien revelat les condicions de treball d’aquestes dones i la situació d’indefensió i precarietat en què transcorrien els seus mesos a l’Estat espanyol. “Si bé es coneixia la seva situació, fins ara no s’havia visibilitzat”, apunta Abakkouy.
Diverses investigadores marroquines havien revelat les condicions de treball d’aquestes dones i la situació d’indefensió i precarietat en què transcorrien els seus mesos a l’Estat espanyol
La immigració temporal amb contracte en origen, pel qual es trien prioritàriament dones amb càrregues familiars, de zones rurals, amb poc coneixement de l’espanyol i l’estada de les quals al país depèn plenament dels seus ocupadors, habilitaria aquest tipus d’abusos. “Que s’hagin atrevit a denunciar ha permès visibilitzar finalment en quines condicions viuen”, diu Lucía Muñoz, periodista, integrant del mitjà feminista La Poderio. La comunicadora comenta que els abusos laborals fa molt temps que es perpetren en els camps, “el que ha passat aquest any, és que no s’han donat només abusos laborals sinó també abusos sexuals”. Muñoz emmarca la denúncia en un moment d’auge feminista relacionat amb el 8-M i els seus efectes en el feminisme estatal i andalús. “Hem vist necessitat d’ajuntar-nos i de donar suport a les lluites”.
A la condició de migrants de les víctimes s’uneix l’experiència de les dones en el medi agrícola andalús. “L’agricultura i ramaderia suposen el sector més important de l’economia”, assenyala Muñoz, “les mans de les dones són les que s’encarreguen d’omplir-nos la nevera i els nostres rebosts. És un treball que està molt poc valorat perquè les dones en el camp andalús som sempre les últimes”.
Fins a principis d’octubre, el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) es va encarregar d’acompanyar les jornaleres denunciants i proveir-los d’allotjament durant el temps que durés el procés. Una denúncia interposada per Belén Luján, en nom de les seves representades, va tallar el vincle, traslladant aquestes dones a Albacete.
Justícia patriarcal
Virginia Piña Cruz, és una psicòloga integrant de l’Àrea de la dona del Sindicat Andalús dels Treballadors (SAT). Recorda que aquestes dones “no volien quedar-se al país, tenen aquí els seus nens, la seva família, la seva vida, el que volien era romandre a l’Estat el temps que durés el judici i poder tornar amb una sentència al Marroc”.
Respecte a l’arxivament del cas, afirma: “En aquest tipus de situacions no es té en compte el desequilibri de poder entre les parts, la perspectiva de gènere brilla per la seva absència en aquests judicis, no crec que s’hagi tingut en compte ni es tindrà en compte en la resolució final”.
Com a conseqüència de l’arxivament de la causa, avalant la hipòtesi que les temporeres mentien per quedar-se, la periodista Lucía Muñoz afirma: “Les victimitza a elles i ens perjudica a totes”
Com a conseqüència de l’arxivament de la causa, avalant la hipòtesi que les temporeres mentien per quedar-se, afirma Muñoz: “Tota la criminalització ha caigut sobre les dones, diuen que es veia venir, que són denúncies falses. De fer denúncies falses és del que solen acusar les dones. L’arxiu les victimitza a elles i ens perjudica a totes”.
Mentre, al Marroc, col·lectius de dones han posat el focus en les condicions en què viatgen aquestes dones, ja que les ofertes de treball i el procés de selecció es donen al país d’origen. “Aquests col·lectius indaguen en les ofertes d’ocupació per conèixer les condicions”, explica Muñoz, “ja que les dones de vegades no saben a on vénen, no coneixen qui és el seu ocupador, a quina empresa treballaran”.
Això venia passant des de fa temps”, lamenta Abakkouy, “ens permet veure la diferència entre quines veus s’escolten i quines veus són invisibilitzades”. El moviment antiracista ha anat denunciant com el racisme i el colonialisme s’han expressat en els cossos d’aquestes dones, i la resposta diferent que han rebut respecte a altres casos. “Hem de visibilitzar aquestes violències perquè hi ha molta gent que desconeix el que han passat les temporeres”, argumenta l’activista.
“L’idíl·lic seria que aquest cas hagi servit per visibilitzar la situació de desprotecció i de vulnerabilitat que tenen aquestes dones, no solament a Huelva. Però si la resolució final és negativa, no sabem com afectarà possibles denúncies en el futur, l’efecte dissuasiu hi és”, afirma Piña. Per la seva banda, a UMMA, explica Abakkouy, estan a l’espera de veure com es desenvolupa el cas, també de “poder contactar les germanes temporeres i pensar de quina manera podem donar suport a la seva lluita”.
