Des de principis d’abril, tres activistes polítics han mort en vaga de fam a Turquia per reclamar el seu dret a un judici just i a poder celebrar concerts: Helin Bölek, Mustafa Koçak i Ibrahim Gökçek. La primera i el tercer eren membres del Grup Yorum, una banda de música caracteritzada per les seves cançons de protesta i d’esquerres, molt coneguda al país.
Koçak –el segon en morir- va veure com la seva vida s’apagava el 24 d’abril amb només 28 anys, després d’una vaga de fam de 297 dies. Com Bölek i Gökçek, havia estat acusat de pertànyer al Partit-Front Revolucionari d’Alliberament del Poble (DHKP-C), una organització que Turquia considera terrorista. Però a sobre seu també pesava una cadena perpètua: el 2017 va ser condemnat com a còmplice d’assassinat, acusat d’haver proporcionat l’arma amb la qual el DHKP-C va matar un fiscal el 2015.
Tanmateix, ell negava la seva culpabilitat i va deixar de menjar per exigir la reobertura del seu cas: denunciava que el Tribunal Suprem el va declarar culpable en una sentència basada en testimonis secrets que la seva defensa no va tenir dret a consultar.
Mustafa Koçak denunciava que els agents de seguretat l’havien torturat i maltractat sexualment. En el rerefons, tenia una única demanda: tornar a ser processat amb un judici just
El vam visitar els dies abans que morís com a membres de la junta del Col·legi d’Advocats d’Izmir. Tan sols pesava 29 quilos quan va morir a la presó d’alta seguretat d’Esmirna. Estava molt feble i havia estat sotmès a una intervenció mèdica forçosa. L’havien traslladat a l’hospital penitenciari, on va rebre assistència mèdica tot i la seva clara oposició. Denunciava que els agents de seguretat l’havien torturat i maltractat sexualment. En el rerefons, tenia una única demanda: tornar a ser processat amb un judici just.
Però la primera en morir per vaga de fam va ser la cantant de Grup Yorum, Helin Bölek. Es tracta del primer cas des del 2002 de mort en aquestes condicions. Va aguantar 288 dies fins al 3 d’abril. Havia estat detinguda amb altres set membres del grup del Grup Yorum, acusada de resistència a l’autoritat i de formar part del DHKP-C. Bölek va anunciar que començava una vaga de fam “indefinida i irreversible” el juny de 2019 per acabar amb les pressions de l’Estat, les prohibicions dels seus concerts i les incursions als seus centres culturals, i va continuar la vaga tot i sortir de la presó el novembre passat.
Bölek va començar una vaga de fam “indefinida i irreversible” el juny de 2019 per acabar amb les prohibicions de concerts i les incursions als seus centres culturals per part de l’Estat
İbrahim Gökçek, baixista de la banda, va ser el tercer a morir aquest 7 de maig, dos dies després de posar fi a una vaga de fam de 323 dies. Havia estat arrestat el maig de 2019 i es va incorporar a la protesta el juny del 2019 pels mateixos motius que Bölek. Tot i que el febrer va ser alliberat de la presó, va continuar en vaga en un domicili d’Istanbul, juntament amb la seva companya i també membre de la banda, Sultan Gökçek.
Atacs al funeral i el cos segrestat
El funeral d’Ibrahim Gökçek es va celebrar a Istanbul, però va ser accidentat: la policia va atacar el santuari on es feia la cerimònia amb gasos lacrimògens i va confiscar el cadàver del difunt. Finalment, el dissabte 9 de maig, Gökçek va ser enterrat a Kayseri, la seva ciutat natal, al centre d’Anatòlia, sota extrema seguretat.
La policia va prohibir una mobilització massiva d’homenatge amb l’excusa de les restriccions de prevenció per la COVID-19. Només la família i alguns membres del Grup Yorum van ser autoritzats a participar en el funeral, inclosa la seva esposa, Sultan Gökçek.
La cerimònia del darrer funeral, el d’Ibrahim Gökçek, es va celebrar a Istanbul Gazi Cemevi. La policia va atacar el santuari amb gasos lacrimògens i va segrestar el cos del difunt
Qualsevol mètode de protesta polític està obert a la crítica. A Turquia, la majoria d’activistes d’esquerra i defensors dels drets humans estan en contra de les vagues de fam. Molts creuen que aquesta no és una manera exitosa d’expressar les opinions i fer reclams polítics. Les raons humanitàries són sòlides, però el debat públic està limitat per la repressió i la censura del govern d’Erdogan.
Tot i això, en aquesta ocasió, la vida en risc dels músics va afectar el panorama polític turc durant dies. La població va condemnar la indiferència del govern a les xarxes socials, però els ministres del gabinet d’Erdogan no van mostrar pietat i van seguir estigmatitzant els músics, fins i tot després de la seva mort. De fet, els partidaris d’Erdogan i els seus aliats d’extrema dreta van expressar la seva satisfacció amb el desenllaç.
La història d’una banda revolucionària
El grup de música revolucionària de renom internacional Grup Yorum es va crear el 1985 i ha venut milions d’àlbums, malgrat les polítiques dures i hostils dels governs turcs. La banda reunia centenars de milers de persones als seus concerts. De fet, la commemoració dels 25 anys de trajectòria hi van assistir 55.000 persones, i un altre concert celebrat el 2012 va comptar amb més d’un milió d’assistents.
En els últims anys, després que el clima polític canviés ràpidament i es tornés més hostil, el govern d’Erdogan va començar a prohibir les seves actuacions. Van assaltar els seus estudis i, fins i tot, van trencar els seus instruments musicals (Joan Baez va mostrar una guitarra trencada al públic en un concert del Grup Yorum al qual va assistir).
Els membres de la banda han estat detinguts diverses vegades i empresonats, i els seus noms s’han posat a la diana com a delinqüents en cerca i captura internacional. Des de 2016, alguns membres de la banda –formada per desenes de persones- han estat empresonats o han hagut d’exiliar-se a l’estranger.
