La mort lenta és la història de la Lena i l’Aram, dos germans que perden el pare i la mare en un accident de cotxe. També és un llibre que comença per l’epíleg i acaba pel pròleg. Xavier Mas Craviotto, guanyador del premi Documenta, ha bastit una novel·la fragmentària però compacta. La mort lenta està feta de proses poètiques, de dibuixos, de llistats, d’imatges cinematogràfiques. Des del desordre aparent, l’autor construeix un cos narratiu autònom que crida l’atenció per dos aspectes: el desafiament a la moral i la voluntat d’abastar-ho tot.
La novel·la camina enganxada a diversos referents més o menys explícits: des del Rebassa d’Eren ells fins al Pagès Jordà d’Els jugadors de Whist. Sigui com sigui, Mas també ha escrit dialogant amb ell mateix: no hi falten les referències a Renills de cavall negre, el seu primer llibre de poemes.
A grans trets, La mort lenta és una novel·la que parla de pèrdues prematures, de convencions socials que s’esquerden, de dependències emocionals. Una novel·la en què la vida i la mort són dos extrems que es toquen. Per això, la lectora n’extreu una lliçó prou valuosa: viure la vida sense assaborir-la, sense mastegar-la, és el mateix que morir lentament.
