La pandèmia ha evidenciat que el model que plantegen les iniciatives de l’economia social i solidària (ESS) és sòlid. Una bona prova d’això és que la majoria han estat capaces de mantenir les seves plantilles intactes i, fins i tot, augmentar-les, tal com conclou l’informe “L’estat del Mercat Social Català”, que impulsa la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
Si donem una ullada a “Pam a Pam”, el mapa de l’ESS, veurem que hi ha més d’un centenar de botigues on podem buscar els nostres regals de Nadal. Una oferta que queda complementada amb propostes com la Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i Solidària de Barcelona. Enguany se celebra del 17 al 30 de desembre a la plaça Catalunya i acollirà més de cinquanta iniciatives dedicades a l’artesania, els productes d’higiene, el tèxtil o tota mena de formats en l’àmbit cultural.
Una de les entitats que hi participa des de fa temps és Diomcoop. Es tracta d’una cooperativa de treball formada per persones que abans es dedicaven a la venda ambulant no autoritzada. A més de participar en la logística del muntatge de la fira, també hi tenen un estand. Enguany s’hi podran trobar les creacions que han manufacturat les dones cosidores del col·lectiu Iben del Senegal. I és que tal com explica Marie Faye, presidenta de Diomcoop, “tenim garantida la traçabilitat dels productes, des de la tela que anem a comprar a Àfrica fins que arriba al taller. És per això que hi ha un relat al darrere de la nostra roba”.
El consumisme derivat dels regals no és l’únic perill de Nadal. A l’hora de comprar menjar també deixem que l’esperit del capitalisme nadalenc ens envaeixi. A “Pam a Pam” hi podem trobar una setantena de comerços d’alimentació o grups de consum. També és interessant estar al corrent de si a prop nostre hi ha algun mercat de pagès setmanal. Només a la ciutat de Barcelona, en podem trobar una desena d’impulsats per entitats que promouen la sobirania alimentària.
La bona salut de l’ESS ens obre un ventall molt ampli de cooperatives i entitats que ofereixen una gran varietat de béns i serveis. El coordinador de la cooperativa integral de serveis i consum responsable Opcions, Gerard Pijoan, explica que, “pel que fa al preu, a vegades és més car, però el tracte a les treballadores, a les proveïdores i l’impacte mediambiental i social és positiu. Hem d’intentar comprar en empreses on ens agradaria treballar” i afegeix que, comptat i debatut, no acaba sortint més car fer el canvi de xip, “perquè el consum conscient et porta al replantejament i la reducció del que compres”.
Economia social 2.0
“La plataformització del consum ha augmentat radicalment arran de la pandèmia i la compradora ho vol tot ara i aquí”, explica Anna Fernández, membre de la XES, tècnica de “Pam a Pam” i coordinadora de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC). “Hi ha hagut passos enrere importants pel que fa a la corresponsabilitat entre el consumidor i el productor”.
Tot i que els hàbits de consum generals s’han allunyat de la filosofia que defensa l’ESS, diverses iniciatives transformadores estan dedicant esforços a intentar escurçar aquesta distància. Un bon exemple d’això és El Mercat Social, que impulsa la Federació Catalana de Voluntariat Social. Es tracta d’una plataforma nascuda el 2013 que recull més de 400 productes d’una quarantena d’entitats socials.
Un dels reptes del mercat social La Zona és reduir l’impacte ambiental de “l’última milla” abans d’arribar a la clientela
La Zona, de la cooperativa Opcions, és el projecte més ambiciós en aquest àmbit. És una botiga web amb béns i serveis que compleixen els criteris que marca el balanç social de la XES o el qüestionari de “Pam a Pam”. Va néixer fa un parell d’anys amb l’objectiu de facilitar la distribució a les empreses de l’ESS del Principat, i des de llavors més d’un centenar s’hi ha sumat. “La Zona no neix per ser la substituta d’Amazon, sinó per derivar una part de les transaccions digitals a fer créixer l’ESS del país”, manifesta Pijoan.
Un dels reptes més difícils de superar per aquest projecte de comerç electrònic és la reducció de l’impacte ambiental de “l’última milla”, és a dir, el darrer viatge que acaba amb el producte a les mans de la clientela. De moment, La Zona treballa amb Koiki, una empresa basca de logística que fa servir mètodes de transport sostenibles i que procura teixir aliances amb entitats enfocades a la inserció laboral de col·lectius vulnerables. Tot i això, per falta d’iniciatives d’aquesta mena, a vegades han d’acabar confiant en empreses de missatgeria tradicionals. En aquest àmbit, però, ha aparegut fa poc Mensakas, que sobretot pedala a la ciutat de Barcelona i que ha nascut arran de les lluites contra l’explotació laboral a empreses com Deliveroo o Glovo.
El costum de no pagar els costos d’enviament dels productes que comprem per internet és un dels altres obstacles que es troben aquestes iniciatives de comerç electrònic. En aquest sentit, Pijoan explica que “no som conscients de l’impacte de la logística perquè el mercat ha aconseguit invisibilitzar els costos de transport. Quan compres a La Zona, pagues ports per cobrir salaris dignes”.
Celebrar Nadal amb infants
Els infants són els protagonistes del tió, les cavalcades o la nit de Reis i la percepció màgica que en tenen està molt lligada als regals i, per tant, al consumisme. Per tot això, és fonamental reformular la manera com celebrem aquesta festivitat amb les nostres filles o nebodes.
La clau de l’escola d’educació viva Ca l’Aulet és arrelar la festivitat nadalenca a la natura i explorar-ne els orígens pagans
Un bon exemple de com fer-ho és el plantejament de l’escola d’educació viva Ca l’Aulet, situada a Sant Cebrià De Vallalta (el Maresme). Es tracta d’un projecte educatiu amb vuit anys de recorregut que va néixer de la inquietud per plantejar un model diferent d’aprenentatge i de relació amb les famílies.
En aquesta escola han optat per acollir les festes donant-les una significació que evita estar en lluita amb l’hegemònica. La clau del seu plantejament és arrelar la festivitat a la natura i explorar-ne els orígens pagans.
El solstici d’hivern és un nou començament. El sol està en el punt més baix de la seva òrbita a l’hemisferi nord i des de llavors comença a remuntar. Jordi Mateu, fundador de Ca l’Aulet, explica que “moltes cultures encenien fogueres per donar-li força al Sol o picaven els arbres per despertar-ne els esperits perquè els ajudessin. És un moment de recolliment, de trobar-nos al voltant d’un foc, d’explicar-nos històries i de fer balanç”.
És per això que, a la masia on es troba Ca l’Aulet, cada 21 de desembre celebren el solstici d’hivern amb els infants i les famílies. Duen a terme tallers, canten cançons, fan una foguera, teatre i, fins i tot, rituals de desitjos.
Mateu recalca que “no li volem treure la màgia a les festes de Nadal, perquè entenem que les petites viuen en un món on les coses tenen ànima”. I afegeix: “Crec que el plantejament que nega qualsevol simbolisme màgic als infants és perillós, perquè es construeix un tabú d’alguna cosa que està molt present a la societat i la criatura es pot sentir atreta per aquest tabú i culpable per fer-ho”.
Joguines transformadores
A l’hora de regalar una joguina a un infant hi ha dues qüestions a tenir en compte. La primera fa referència al volum excessiu de joguines. Aquest fet no només dona peu a no valorar els regals sinó que sovint acaba generant una mala experiència per a les menudes. Cal preguntar-se si el fet d’inundar-les de regals té efectes positius sobre la seva autoestima, alegria o satisfacció.
El segon gran problema que cal esquivar a l’hora de comprar una joguina és la mena de joc que planteja. La immensa majoria de les que es poden veure anunciades durant aquestes dates tenen un seguit de funcions predefinides per la fabricant. No donen peu a la imaginació, sinó que diuen a l’infant com ha de jugar.
Jugar i Jugar és una botiga en línia amb joguines que escapen dels denominadors comuns del mercat hegemònic
En aquest sentit, és interessant conèixer propostes com la de l’empresa Jugar i Jugar. Es tracta d’una botiga en línia que recull joguines que escapen dels denominadors comuns del mercat hegemònic. Clàudia Díaz, que n’és cocreadora, il·lustra la seva filosofia amb aquest exemple: “Una nina poc definida, que no riu, no plora o no fa pipí, fa de tot. En canvi, si la nina ja fa de tot, la nena cada cop va imaginant menys. Com més coses fa la joguina, menys en fa l’infant”.
A Jugar i Jugar, a més de no dir-li a l’infant com passar-ho bé, tenen en compte aspectes com l’eliminació d’estereotips de gènere, la sostenibilitat i les condicions laborals en la fabricació a l’hora de triar les empreses proveïdores, així com l’aposta pels productes de proximitat.
És molt probable que, a simple vista, un infant se senti molt atret per un Scalextric, però quantes vegades els hem vist entretenint-se més amb la capsa o el paper de regal? És per això que la Clàudia reflexiona que “el joc neix a dins de l’infant. Un consell que donem sempre és el de treure totes les joguines de casa i observar el que fan els infants. La necessitat busca el recurs”.
En definitiva, és interessant pensar si realment estem connectades amb les necessitats de joc dels nostres infants. Els hi estem traslladant la responsabilitat d’escollir les joguines i no pensem en el pes que té la publicitat en el procés de tria de ments tan influenciables i faltes de criteri. Com bé diu Clàudia Díaz: “Imaginat que li demanessis a la teva filla fer el menú de la setmana. Demanarien macarrons, pizza i llaminadures cada dia, perquè no tenen filtre”.
