Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Llibreries lluny de les multituds

Diversos establiments situats en zones rurals o apartats dels grans nuclis urbans demostren que l’aïllament no és un hàndicap sinó un valor afegit per apropar-nos a la cultura

Meritxell, llibretera de Natura Llibres a Alins (Pallars Sobirà) / Laura Masó Ferrerons

Et desperta un somni recorrent des de fa uns dies: has obert la teva pròpia llibreria. N’aprecies amb detall els llibres ben col·locats a les prestatgeries, la tranquil·litat en l’ambient i la llum càlida repartida per l’espai. Un sofà, punt d’interacció i acció, presideix la sala. N’imagines les lectores potencials entrant i sortint, des de les devotes a les iniciàtiques. Aquelles que divaguen entre contracobertes fins a trobar el que necessiten. Les que consulten i abandonen amb recança l’exemplar seleccionat. Les de tràmit, que cacen al vol el llibre, el paguen i el regalen, com si mai hagués passat per les seves mans. Observes l’exterior des del gran finestral, però ets incapaç de reconèixer on es troba. La pregunta es queda a la ment: on instal·laries la teva llibreria?

De la motivació a l’acció

La idea d’obrir una llibreria és més freqüent del que ens podem imaginar. En els darrers temps, malgrat la situació de pandèmia i de crisi econòmica, de l’auge del llibre digital i de la presència de les macrodistribuïdores de la venda en línia (com Amazon o d’altres especialitzades en llibres), no han parat d’aixecar la persiana noves llibreries arreu dels Països Catalans. No només això, sinó que algunes ho han fet en pobles i ciutats mitjanes, on no es concentra un nombre tan elevat de població, però on la cultura segueix estant a l’ordre del dia. Els Pirineus o les Terres de l’Ebre en són exemple, posant de manifest que el gremi de la llibreteria està més viu que mai a tot el territori i on el jovent n’és el protagonista.

“Quan vaig obrir em trobava amb molta gent que m’escrivia dient que era el seu somni i demanant-me si necessitava algú per treballar”, explica Meritxell-Anfitrite Álvarez. “Sempre havia dit que quan em jubilés aniria a un poble a estar tranquil·la, però em va agafar la pandèmia a Madrid, en un pis d’onze passes,
i vaig pensar que no volia esperar”. I així és com aquesta periodista va decidir instal·lar-se a Alins, un municipi de menys de 300 habitants en plena Vall Ferrera, al Pallars Sobirà, per muntar-hi Natura Llibres. Va ajuntar llibres i natura, dos temes que reconeix que l’apassionen, i va convertir una antiga quadra familiar en una llibreria, un tipus d’establiment inexistent a la zona fins llavors.

La motivació per sortir de casa i abandonar el teletreball, quan encara no s’havia posat de moda, juntament amb la il·lusió de muntar una llibreria va ser el que va portar Guillem Lluch i Meritxell Bellera, a idear El Tinter a la Pobla de Segur, un municipi de poc més de 3.000 habitants del Pallars Jussà. “L’únic problema és que vam llogar el local el 15 de febrer del 2020
i un mes després ho tancaven tot”. El projecte va quedar aturat fins que, finalment, el 6 de juny de 2020, va obrir la llibreria, adaptada a la nova situació. “La idea inicial era fer activitats a la llibreria. Actes de petit format, a banda de presentacions, lectures de poemes o conta contes infantils per dinamitzar culturalment l’entorn. Però, per ara, no ens plantegem posar a ningú més que els dos clients que permet l’espai”, expliquen.

Llibreries lluny de les multituds
Meritxell Bellera, periodista i llibretera a la Llibreria el Tinter (la Pobla de Segur) atenent un client |Laura Masó Ferrerons

 

Un cas semblant el trobem a Tortosa, la capital del Baix Ebre, on des de fa tres mesos hi ha La Irreal, la llibreria que regenta Júlia Albesa, una de les llibreteres més joves de Catalunya. Amb 25 anys i formada com a periodista, va treballar en mitjans de comunicació locals una temporada fins que, durant la pandèmia, va decidir deixar-ho. “Estava cansada del corrent que hi ha i vaig voler obrir una llibreria”, explica. “Ha estat un acte rebel, mogut per la meua passió pels llibres i pel món de la literatura i, malgrat que a vegades miri amb enyor la meua professió, estic feliç de la decisió”, afegeix. “Vaig obrir sabent que els llibres no estan morts i que hi ha molta gent lectora, però m’ha sorprès la rebuda que he tingut. Això és el que em dona forces per continuar i fer que La Irreal sigui millor dia a dia”.

La implicació de les persones del territori des de l’inici és el que han portat en Miquel Albero i en Pol Maese a formar una cooperativa per poder obrir El Refugi a la Seu d’Urgell (l’Alt Urgell). “Volíem crear un projecte al territori que fos participatiu, que no fos només la idea de dues persones i que tingués sentit per la gent d’aquí”, expliquen. El fet de no ser de la Seu d’Urgell ni fer massa temps que hi viuen ha reforçat aquesta idea, a banda de voler optar per “una forma més democràtica de portar un negoci i amb un model de finançament alternatiu”. “Vam demanar un préstec a [la cooperativa financera] Coop57 i vam aconseguir set sòcies col·laboradores, que ara s’han convertit en més de vint”. Són les que aporten el capital social a la llibreria, la majoria particulars del municipi que han volgut implicar-se en el projecte.

Llibreries de proximitat

La reacció de l’entorn ha estat molt positiva, coincideixen a totes les llibreries, sobretot pel paper de dinamitzadors culturals del territori que prenen. Segons Meritxell-Anfitrite Álvarez de Natura Llibres, “les llibreries són un punt de trobada i això és el valor afegit que tenen. Anar al lloc, parlar amb el llibreter, conèixer l’autor, fer una xerrada amb amics… Amazon, això, no t’ho donarà”. I és que el fet d’oferir activitats és un plus a l’hora d’atraure públic a Alins, per exemple, on s’organitzen des de grups de lectura mensuals a presentacions literàries, amb la presència de les autores i acompanyades de guiatges per l’entorn, maridatges amb restaurants de la zona o altres activitats que creïn sinergies amb el territori.

Per altra banda, també es dona a conèixer el territori en fer desplaçar les escriptores a la llibreria. “Ofereixo allotjament al poble perquè hi puguin estar els dies que vulguin”, explica la llibretera d’Alins, que proposa una escapada al Pirineu a les autores a canvi de presentar els seus llibres. I, per l’agenda atapeïda que té, poques diuen que no.

El fet d’oferir un fons amb atenció especial a autories, editorials i temàtiques de l’entorn més proper és un dels valors d’aquests establiments

El fet d’oferir un fons amb una atenció especial a autories, editorials i temàtiques de l’entorn territorial més proper és un altre dels valors afegits. “La idea és tenir fons pirinenc per potenciar i promocionar molt el llibre de temàtica pirinenca o d’autor pirinenc. Posar al mateix nivell el Premi Planeta que l’últim llibre de Garsineu, Edicions Salòria o Anem Editors, que són editorials del Pirineu” explica Guillem Lluch d’El Tinter, que estima que “un terç de la llibreria seria llibre pirinenc”. “El que hem de fer des d’aquí, ja que no tenim una finalitat merament comercial, és ajudar a visibilitzar les petites editorials pirinenques i els autors pirinencs. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú”, afegeix.

Des d’El Refugi, a la Seu d’Urgell, també defensen el paper dinamitzador que volen que tingui la llibreria i ho han fet des dels inicis quan, informant-se per obrir la seva, van anar a visitar les altres llibreries del Pirineu per conèixer-ne el funcionament. Ara, volen crear xarxa per compartir esforços i contactes. “Al Pirineu hi ha coses que costen de presentar perquè no hi ha xarxa entre comarques, però hi ha potencial”, assegura Pol Maese. “No hi ha moltes llibreries i estan molt allunyades l’una de l’altra. Volem que quan vingui un escriptor puguem estar en contacte i aprofitar la visita, a banda de fer suport les unes amb altres, perquè som poques i la supervivència és dura”, afegeix.

 

Inauguració de la llibreria crítica El Refugi el divendres 10 de desembre a la Seu d’Urgell.

Encara és aviat per fer balanç econòmic, però la valoració que fan les llibreries del seu període d’obertura recent és bastant optimista. A El Tinter, per exemple, han anat resolent les dificultats inicials fins a arribar a l’estat d’equilibri en el qual es troben avui. “Partint de la idea que no és un negoci per viure’n, la valoració és positiva. Pel que portem, comencem a no tenir pèrdues, que ja és positiu”, expliquen Guillem Lluch i Meritxell Bellera que han mantingut la seva feina de periodistes a banda de la llibreria.

Però el futur de les llibreries en municipis fora de les grans conurbacions s’ha comprovat que és possible. És el cas de Somnis de Paper, que trobem des de l’any 2011 a Benetússer, una localitat de 13.000 habitants a la comarca de l’Horta Sud. En aquest cas, el fet que no hi hagués cap llibreria al poble va fer que Jorge Cabezas i Laia García, que senten passió pels llibres, decidissin obrir-ne una. Després de deu anys i adaptant-se als moments de plena pandèmia, segueixen. El motiu de l’èxit?: “Tenim una proximitat amb la nostra clientela i intentem fer comunitat, una cosa més senzilla, a priori, en les poblacions més xicotetes”. Valoren també la proximitat amb la capital valenciana, encara que reconeixen que a vegades se’ls emporta part del públic lector. “Malgrat això, estem contents d’estar a Benetússer, la gent s’ha acostumat a vindre a Somnis de Paper i notem que la nostra clientela agraeix que siguem ací”, sobretot la del mateix poble, que és el públic principal.


Descobrir el territori a través de la lectura

Llibres generalistes sí, però específics del territori sobretot. La necessitat d’atraure el nombre més gran de públic possible perquè el negoci sigui rendible fa que en totes les llibreries es puguin trobar les darreres novetats editorials, però que, a banda, s’aposti per editorials independents o locals i autors o temàtiques de la zona en les quals se situen.

No només el nombre de llibreries està creixent, sinó que també augmenten les iniciatives relacionades amb la literatura que succeeixen fora de grans ciutats. Des de les Viles del Llibre, que aposten per abolir la desigualtat cultural i fomentar la dinamització local a partir de la lectura cada any a un municipi diferent, fins a les fires del llibre com Indilletres, a la Bisbal d’Empordà, centrada en editorials independents, o l’aparició de pobles llibreria com Calonge, on l’Ajuntament ha apostat per obrir set llibreries de temàtiques diverses com a forma de diversificar l’economia i promoure el turisme cultural.

Noves formes de descobrir el territori a partir dels llibres i les llibreries. Perquè el paisatge que hi ha fora la finestra de la llibreria del teu somni és canviant, com ho són els llibres que trobes en cada una de les llibreries. I és que si no llegeixes no passa res. Si llegeixes, passa molt. Però si decideixes muntar la teva pròpia llibreria, encara fas que passi més. Sobretot, si decideixes fer-ho fora de les grans multituds. Com diu Pol Maese des de la llibreria El Refugi, inaugurada fa poc: “Al final, és cultura i, malgrat estar en hores baixes, se segueix valorant i no es vol perdre”.

Article publicat al número 537 publicación número 537 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU