Miriam Toews ens deixa caure, de cop, en aquell moment, durant l’adolescència en què obres els ulls i comences a plantejar-te qui ets realment. Què vols per a tu. Aquell moment en què et consumeixen les contradiccions i comences a ser conscient que el que sempre havies entès com a estable, lògic i correcte també pot ser qüestionat. Que ha de ser-ho, de fet. I just allà, just aleshores, és on comença el teu moment. L’oportunitat de buscar el teu propi camí.
Una bondat complicada no és, però, només això. No es tracta d’una novel·la sobre l’entrada d’una adolescent a l’edat adulta. O no només d’això. L’autora ens posa davant d’alguna cosa molt més complexa.
Nomi Nickel, la protagonista d’aquesta història, és una noia de setze anys que viu a la ciutat d’East Village, al Canadà, una comunitat aïllada de l’exterior en què les normes religioses són cada vegada més estrictes. On no celebren cap festivitat, sinó que viuen el turment de caminar cap a la mort des de la bondat; des d’una bondat complicada. Ella viu amb el seu pare, un professor excèntric i de poques paraules, i amb el record de la seva mare i la seva germana gran, que un dia van decidir marxar sense deixar rastre.
No es tracta d’una novel·la sobre l’entrada d’una adolescent a l’edat adulta. O no només d’això. L’autora ens posa davant d’alguna cosa molt més complexa
Nomi somia que visita Nova York. Li agrada la música, llegir, aprendre. Emocionar-se amb el món real, la idea del qual cada vegada l’allunya més del seu. “Jo no tinc gaire tirada a la fantasia. Massa que ens fan empassar per aquí (…). Jo somio fugir cap al món real. Si m’obliguen a llegir un llibre més de Les cròniques de Nàrnia, em suïcido”. La turmenta el record de la seva família, la incògnita de saber on van marxar la seva germana i la seva mare, i per què aquesta va decidir deixar el seu passaport al calaix de la tauleta.
El seu gran esperit crític la fa entrar en conflicte amb el seu entorn: amb el seu pare, amb els seus professors, però també amb ella mateixa. I és que, a East Village, “no es pot nedar entre dues aigües. O nedes en una o en l’altra”. Com caminar cap a la llibertat sense ferir i sense ferir-te? Com escapar de les autoritats que li prohibeixen escriptors i músics, que li prohibeixen escoltar els Beatles? Per què no pot vestir-se, maquillar-se, beure, drogar-se, viure com voldria?
Amb un estil natural, directe, irònic, sincer i punyent, l’autora ens fa arribar aquesta història per mitjà de la veu de la seva protagonista, amb el llenguatge i la manera d’expressar-se propis d’algú de setze anys que s’està descobrint.
Es tracta d’una novel·la dolça i amarga, delicada i punyent, sobre l’entrada a la vida adulta, la desintegració familiar, la ruptura de valors i de la fe i del dolor, sobretot, que pot comportar l’anhel de llibertat.
