Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L’avortament del nou llenguatge

La jove i carismàtica líder del partit dels Pirineus Verds no podia ser una més i havia de seguir el seu instint

/ Estefania Zorita

Rectificar és de savis, però mai per a un polític, i molt menys dos cops en un mateix any. Estava cabrejada i se sentia ridícula. Si no hagués sigut tan tossuda i haguera escoltat… Però no. La jove i carismàtica líder del partit dels Pirineus Verds no podia ser una més i havia de seguir el seu instint. Ara maldeia l’excés de messianisme de l’article que havia publicat feia vuit mesos al diari Perspectives:

He pres la decisió de tancar els meus perfils públics de les xarxes socials com a líder dels Pirineus Verds. La decisió s’ha precipitat després d’haver criticat durament el projecte de recuperació del riu Anoia, sense analitzar-lo en profunditat i sense tenir en compte que una de les nostres assemblees locals hi havia participat activament. No obstant això, ja estava estudiant prendre la decisió d’abandonar les xarxes des que el col·lega alemany Robert Habeck fes el mateix. El tancament dels perfils no només té com a objectiu immediat evitar errors com l’anterior, sinó que vol donar lloc al naixement d’un nou llenguatge, allunyat de la instantaneïtat, contrari a la llengua de l’extrema dreta i els nacionalismes, un espai polític on pugui existir el balbuceig, el dubte i el silenci; un nou llenguatge capaç de lligar l’acció sanadora del planeta amb la descontaminació de l’esfera pública d’odi, fake news i diàlegs de sords.

Tot i que aquest gest no pot assegurar per si sol l’adveniment d’un nou llenguatge, confio que altres càrrecs polítics seguiran l’exemple i, amb el temps, la disminució del soroll permetrà observar la realitat tal com és: complexa i necessitada de diàleg i reflexió per a fer front als immensos reptes actuals. Som conscients que aquesta decisió pot xocar frontalment amb el curtterminisme de les eleccions, però és fonamental donar les primeres passes per tal de descontaminar els torrents informatius i els núvols digitals.

Després de successives enquestes que posaven de manifest la davallada de fins a un trenta per cent en intenció de vot des de la funesta decisió, l’assemblea es va reunir. Davant la por a la irrellevància i la falta de paciència mostrada durant la sessió, es va concloure que era necessari que la líder tornés a tenir una presència activa a les xarxes.

Era només en els dies de remor i lluna plena que ella creia que el nou llenguatge era fonamental per canviar la mentalitat necròfila de l’antropocè

Tot i que abdicar era contrari als seus principis, la realitat és que tenia per endavant altres maldecaps més grans. En les pròximes setmanes calia tancar les negociacions dels pressupostos de la Generalitat i la coalició amb altres partits ecologistes a nivell estatal. A més, era només en els dies de remor i lluna plena que ella creia que el nou llenguatge era fonamental per canviar la mentalitat necròfila de l’antropocè.

Així doncs, es va asseure davant el full en blanc virtual i va buscar una forma d’evitar l’esclat de riure o la decepció que provocaria el seu retorn. Potser el millor seria ser tan directe que ningú cregués que el que deia era veritat:

Després de mesos d’estricta vaga digital, sense necessitat de bellugar la mordacitat i disparar escepticisme a través de Twitter i Facebook, he arribat a la conclusió que, quantes més piulades, irreflexions i absurditats aboquem a l’espai digital, abans es produirà el col·lapse i la destrucció d’aquest. Sobre les runes d’aquest disbarat de circ buit, sobre el cadàver d’aquesta ciutat immunda i invertebrada, tornarem a intentar construir una nova àgora pública on el naixement d’un nou llenguatge sigui possible. Per aquesta raó, des d’avui torno a les xarxes socials amb més energia que mai, amb l’objectiu clar d’empatxar la bèstia no fins al vòmit, sinó fins a la mort.

Aquesta fórmula poètica va ser rebutjada per part del Comitè Central, en considerar que era, a la vegada, l’expressió més genuïna del nou llenguatge i la constatació que la líder no tenia gens d’interès a redactar res seriós. Així, van decidir que seria el departament de Comunicació qui l’escriuria, tot centrant-se en dues idees bàsiques. Per una banda, la necessitat de comptar amb actors compromesos amb la veritat a les xarxes i, per l’altra, en les suposades onades de persones que li havien demanat tornar.

Decebuda per no poder ni tan sols escollir el to de la capitulació, amb l’emissió del comunicat definitiu va assistir a l’avortament del nou llenguatge al vuitè mes d’embaràs. Encara avui algunes persones li recorden als corredors del Parlament, entre rialles, que potser l’adveniment del nou llenguatge es reprendria més endavant, qui sap si quan guanyessin les tan anhelades eleccions.

Article publicat al número 520 publicación número 520 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU