Una girl band de punk i en català no és qualsevol ximpleria, és una anomalia del sistema hegemònic de les llistes d’èxits actuals. En un moment que menys del 20% de la població d’entre 15 i 34 anys utilitza el català com a llengua habitual i la música anomenada “urbana” rebenta els altaveus de les places i les platges, Baby Jane, format per quatre noies de Barcelona, destaca per fer un estil de música sense filtres, directe i radical. S’autonomenen “Teenage Lesbi Kebab Punk”, són irreverents, desvergonyides, divertides, tenen les coses clares, els agrada que les convidin a dinar, el bar Madame Jasmine del Raval i s’emmirallen en Courtney Love. Recentment, han estat nominades als Premis Enderrock 2026 i trobareu la seva música a Bandcamp, les okupes i les festes majors. Resulta estrany sentir-les parlar de passar-ho bé i no fer negoci en un moment que tot es monetitza. “Spotify és una merda”, diuen Vio, Greta, Júlia i Llum.
Com us vau conèixer i vau muntar la banda?
Llum: Des dels 12 anys havia volgut tenir un grup i m’agradava molt aquest estil de música. Pensava que l’art no era per a tothom, que tot era massa complex i que havia de tenir una profunditat i un missatge. Hi ha penya que fa coses superxorres i, per a mi, això és molt més divertit, crec que surt de la norma. Vaig trucar a la Greta i vam començar a tocar algunes cançons que tenia escrites i a fer versions de Julieta Venegas. Ho trobàvem molt graciós, fèiem unes versions de conya, unes putes merdes. Després, de casualitat, vam conèixer a la Vio.
“Ens inspirem en grups internacionals. Però ens hem fixat molt en Las Lolas, les Ruïnoses, que foten un xou molt divertit”
Vio: Vaig veure un cartell que posava “busquem bateria”, l’havia pujat la banda Ruïnosa y las Strippers de Rahola i vaig pensar “que guai!, no sé tocar la bateria, però en vull aprendre i ho intentaré”. Vaig veure les influències que hi havia en el cartell: Hole, Freak… tot molt riot, era el que jo escoltava. El riot em mola moltíssim. Amb Hole, el grup de Courtney Love, vaig descobrir lletres dirigides a noies que per a mi eren molt reals, molt fotudes. Si ets una noia jove i has tingut un moment depressiu, t’hi sents molt identificada. Al meu insti, al Milà i Fontanals del Raval, demanava l’aula de música per aprendre a tocar la bateria.
Júlia: Jo ja sabia toca la guitarra i les vaig conèixer a través d’un projecte de l’institut.
Vio: De fet, em vaig fixar en els teus cabells rapats, Júlia.
Greta: Jo toco el baix i bé… Vam anar a una festa d’aniversari d’una amiga que feia 18 anys i vam fer, se suposa, el nostre primer concert.
Quines referències musicals heu agafat per crear les vostres cançons? Fa poc vau treure l’últim EP, “Selecció Natural”.
Llum: Ens inspirem en grups internacionals. Però ens hem fixat molt en Las Lolas, les Ruïnoses, que foten un xou molt divertit. Mostraven, a escala local, alguna cosa diferent i molt divertida. També ens mola Forogore i grups així.
I per què una banda només de dones?
Greta: Ho teníem molt clar. I, a més, vam rebre molt de hate perquè hi havia molts tios que ens deien que anàvem d’inclusives i només fèiem un grup de ties. Els va fotre molt.
Llum: Jo als homes no els vull a la meva vida [riures]. També ens va escriure gent que tenia uns 100 anys i tios que deien: “No soc gai, però vull tocar amb vosaltres”.
Què vol dir tenir cent anys?
Llum: Ens va escriure una tia de 40 anys [riures]. Nosaltres quan vam començar en teníem 14 i ara en tenim entre 17 i 19.
Com definiríeu el vostre projecte musical?
“La majoria de gent de la nostra edat no ho escolta. Per això, en part, també ens feia gràcia formar part d’aquest moviment, de l’escena punk”
Llum: Homopunk, lesbokebab… sempre fico coses molt estranyes als cartells per cridar l’atenció. La gent es munta unes pel·lícules quan vol definir la seva música que em fa molta gràcia… Llegeixo “deep psicodelia dark” i penso, doncs nosaltres som Teenage Lesbi Kebab Punk. I ja està.
Us inspiren referències estètiques que no tenen a veure amb la música?
Llum: Llegeixo molt còmic clàssic, com Robert Crumb i Julie Doucet, m’agraden moltíssim, m’agrada el còmic americà. Però també escolto música que no té res a veure amb el punk, em flipa la cúmbia i quan poso a la resta algunes cançons, em volen matar. També em flipa el country. M’agrada passar-ho bé.
Vio: Ramones, The Clash, Siniestro Total, Blondie, Golpes Bajos, Aerolínias Federales… Hi ha molt amb què inspirar-se.
Deu ser complicat trobar gent de la vostra generació que tingui els vostres gustos, aquest món musical i cultural.
“La cultura punk, underground, trash, és molt acollidora. A més, tot i que està bastant mal vist, la gent t’acull moltíssim”
Greta: La majoria de la gent de la nostra edat no ho escolta. Per això, en part, també ens feia gràcia formar part d’aquest moviment, de l’escena punk, perquè sabíem que és un espai on podem compartir la nostra diferència.
Totes: La cultura punk, underground, thrash, és molt acollidora. A més, tot i que està bastant mal vist, la gent t’acull moltíssim. Quan tenia uns dotze anys, va venir gent supermaca a parlar-nos i me’n recordo perfectament que els meus pares que m’havien acompanyat al concert, perquè era molt jove, em van dir: “Ves-hi tranquil·la, de debò, aquesta gent és magnífica”. I és veritat, és magnífica.
He llegit que esteu connectades amb espais com La Cinètika.
Vio: Vaig conèixer La Cinètika gràcies al meu cosí. És un espai superguai, ens hi van introduir Las Lolas. Saps que hi haurà coses interessants i la gent és maquíssima.
Llum: La imatge que els punks són uns drogatas no és real. A tot arreu hi ha de tot. A La Cinètika hi ha menjar saludable, vegà, i no hi trobes alcohol. Hi fan molts tallers, pots crear el teu propi col·lectiu i tenir un lloc. És un espai superimportant al barri. Quan van estar a punt de desallotjar-la, vam anar a la mani. Creiem que espais com La Cinètika han d’existir i no es poden perdre.
La cultura necessita espais alternatius per sobreviure?
Totes: Per descomptat. El que passa és que molesten molt a l’Ajuntament perquè són espais on no s’han de pagar les coses, on fan tallers molt guais, no funcionen amb una lògica capitalista. I clar, a l’Ajuntament li agrada que tu paguis el teu curset, barat, però que paguis. Una cultura lliure i gratuïta els pica. Com va passar amb l’Antiga Massana. A vegades, nosaltres toquem en llocs on l’entrada és cara i no ens sembla bé. Al final, qui té quinze pavos? Els adolescents no tenim diners.
Greta: Els primers concerts els hem fet en cases okupes. Trobo que és on més ens han ajudat i ens han tractat millor. A la Korrosiva, a Montcada, vam menjar superbé, no una merda de canapès i coses així. Fan que et sentis molt bé quan hi vas.
“La cultura necessita espais alternatius, però molesten molt a l’Ajuntament perquè són espais on no s’han de pagar les coses, on fan tallers molt guais, no funcionen amb una lògica capitalista”
Què ha significat per vosaltres tocar a sales com la Meteoro del Poble-sec, on hi ha molt projectes musicals emergents?
Greta: Va ser molt brutal. A mi el que em flipa és que, per ser el primer projecte musical que tenim, ens estigui sortint així de bé. Normalment, la gent que comença fa coses bastant fluixes, perquè no té experiència. Crec que tocar en sales com la Meteoro ens ha ajudat molt. I hòstia… hem funcionat molt bé com a grup des del principi, hi ha molta connexió.
Teniu el vostre EP penjat a Bandcamp, no heu optat per Spotify. Per què?
Greta: Primer de tot, és de pagament i són putos sionistes.
Llum: Encara que estiguéssim desesperades, no fotríem la música a Spotify, són fatxes. Ens quedaríem un 0,0,0,0 dels beneficis i enviaríem la resta a Tel-Aviv? Ni de conya.
“No vull que vinguin modernos als meus concerts, no vull que vinguin pijos, no vull selfies. Vull despullar-me i començar a disparar gent, és broma”
Vio: Traient l’EP ens hem adonat que ens comencen a trucar de més llocs. Abans havíem tocat a alguna okupa, al Rock’n’Trini. Des que va sortir, ens han trucat per anar a Mallorca i a Euskal Herria, i ens han nominat als premis Enderrock. Vam quedar en tercera posició dels deu nominats de la primera ronda. No sabíem que estàvem nominades i vam sortir a les novetats del novembre. Un crític ens va ficar entre els 154 candidats i nosaltres sense assabentar-nos de res. Hem tocat a la Fira del Llibre Anarquista, al CSOA la Cotorra o al Rock’n’Trini amb Sudor i Shakti. A l’aniversari de l’Eskandalosa, a Sabadell, el 8 de març, a Tragicfest, a Ca La Panarra, al Casal de Joves de Roquetes, a l’aniversari de La Cinètika… I aviat tocarem a la sala Tunk a Irun i a Mallorca.
Què desitgeu que li passi a Baby Jane?
Greta i Vio: Volem viatjar al Japó, tocar allà com els punkys del 80. Hi ha una peli que es diu Tokyo Pop que ens encanta i volem anar-hi. També ens agraden molt The Runaways, un grup de noies estatunidenques dels setanta que ho van petar molt quan eren unes adolescents, tenien quinze anys. Joan Jett és una gran referent.
Llum: A mi, fer concerts em dona la vida, m’encanta estar en contacte amb la gent i conèixer-ne molta… Et surten molts bolos d’altres bolos.
Greta: La moguda és que hi ha molts grups que quan comencen a ser coneguts i tenir més públic, es passen a un rotllo més comercial i canvien, tot és un posat. A mi, no m’agradaria que em passés. Em molaria mantenir el meu criteri, tocar a okupes, no posar entrades cares, passar-ho bé i que la gent gaudeixi del que nosaltres fem. No vull capitalitzar-me.
Us considereu anticapitalistes?
Totes: Totalment.
Vio: Tant de bo pogués viure de la música, però no vull fer-me rica, no vull fer negoci.
Llum: No vull que vinguin modernos als meus concerts, no vull que vinguin pijos, no vull selfies. Vull despullar-me i començar a disparar gent, és broma.
Com veieu la Rosalía?
Totes: Sosalía, Sosalíaaaaaaa, una petarda.
