Des de juny de 2025 que el centre social okupat autogestionat La Cinètika, del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, es troba afectat per una amenaça de desallotjament per “riscos imminents contra els béns i les persones”, arguments enfocats, sobretot, al risc d’incendi.
Des d’un punt de vista tècnic, d’acord amb l’article 88 de la llei 26/2010, l’administració pot actuar cautelarment per evitar riscos, danys i perills greus. D’aquesta manera pressiona l’espai per a realitzar una inspecció administrativa per comprovar-ne l’estat entorn la seguretat i la protecció contra incendis. Fins aquí, tothom que ens llegeixi no hauria de sospitar pas res, l’administració pot (i ha de) vetllar pel compliment de la normativa tècnica, sobretot en termes de prevenció de riscos, evidentment. Però quan en fem una lectura estructural ens adonem que aquestes metodologies aparentment “tècniques” i “preocupades per la seguretat de la població” responen, en molts casos, a interessos polítics de desmantellament d’organitzacions populars.
BCN Posa’t Sostre som un col·lectiu autogestionat de tècniques que destinem hores gratuïtes a assessorar casos d’assetjament immobiliari que pateixen indefensió a causa d’arguments urbanístics, arquitectònics, constructius o de seguretat en l’edificació. Des de l’any 2019 que acompanyem col·lectius i projectes per a poder oferir autodefensa tècnica, des de Gasteiz a Barcelona, passant per Manresa, Sant Celoni, Lleida o Saragossa.
Hem entès que per al capitalisme, i per a les administracions que l’abanderen, la “seguretat” és una eina, i molt efectiva, per aconseguir objectius polítics
Part de la nostra pràctica político-tècnica la vam iniciar, precisament, al Sotrac, la biblioteca autogestionada de La Cinètika, d’aquí que ens contactessin des de ben aviat per a poder assessorar-les en el seu cas. Com a grup tècnic arrisquem la firma col·legiada, això vol dir que no firmem res que no sigui veritable, sobretot en termes de seguretat per a les persones que habiten i visiten aquests espais. Però hem entès que per al capitalisme, i per a les administracions que l’abanderen, la “seguretat” és una eina, i molt efectiva, per aconseguir objectius polítics.
D’aquesta manera, el nostre propòsit és polititzar la tècnica i visibilitzar trames de violència i assetjament administratiu i corporatiu que s’escuden en aquests arguments.
D’amenaces de desallotjament de La Cinètika n’hem vist diverses, cada legislatura s’intenta enderrocar aquest projecte popular. Durant l’etapa dels Comuns es va amenaçar l’espai amb l’argument de voler fer-hi un equipament veïnal. La resposta va ser contundent: què hi ha més veïnal i popular que La Cinètika? Què suma més de vint projectes gratuïts, de base ciutadana, completament accessibles i amb les perspectives feminista, ecologista, antiespecista, antidrogues i anticapitalista? Segurament res. I així es va demostrar amb la reculada d’intencions de l’anterior govern.
El PSC i el seu Pla Endreça han donat un gir a l’estratègia i estan intentant atacar La Cinètika per la vessant tècnica, amb l’argument de la seguretat i la protecció civil
El poder simbòlic de La Cinètika i el seu treball constant en oferir espais, projectes i serveis gratuïts i necessaris per al barri, el districte i la ciutat fa molt difícil que l’administració guanyi un debat públic entorn la seva legitimitat com a projecte. És per això que el Partit Socialista de Catalunya i el seu Pla Endreça han fet un gir a l’estratègia i estan intentant atacar pel vessant tècnic, per l’argument de la seguretat i la protecció civil. Narratives diferents per un mateix objectiu: la criminalització de la pràctica autogestionària i el desmantellament dels projectes populars.
Tot i que diguem que han fet un gir, és una metodologia que ja hem vist en moltes ocasions. Informes falsos, inspeccions tècniques viciades, discursos mediàtics esbiaixats o parlaments polítics demagògics. Ho hem experimentat de primera mà a La Teixidora de Mataró, on fins a set tècniques diferents vam determinar que l’edifici es trobava en perfectes condicions constructives i d’habitabilitat. Així i tot, l’administració va desallotjar el projecte “per la seva seguretat” a causa del “risc estructural”, es va enderrocar l’edifici i un projecte essencial per a molta gent del barri de Rocafonda que contenia escola d’idiomes, escola popular per a canalla, gimnàs, sales de reunions i menjador comunitari. Ara, l’espai s’ha transformat en un aparcament en superfície.
També ho hem vist amb el cas flagrant d’El Barco d’Esplugues de Llobregat, on fins a dos informes d’empreses privades van determinar que l’estat de l’edifici era deficient en manteniment però en cap cas perillós ni constructivament ni estructuralment parlant. En les més de seixanta pàgines d’un informe de l’empresa TÜV SÜD (2023) no s’esmenta enlloc la paraula ruïna ni es fa al·lusió a cap sensació de perill urgent. De fet, les recomanacions que es fan per al manteniment contenen unes temporalitats de fins i tot anys, donant a entendre que no hi ha risc i molt menys que sigui imminent. Tot i les evidències tècniques l’ajuntament del PSC va desallotjar l’edifici on vivien 38 unitats de convivència “per motius de seguretat”, va enderrocar-lo i hi ha fet l’accés al Parc dels Torrents, un dels eixos especulatius del futur d’Esplugues de Llobregat.
En el cas d’Errekaleor (Gasteiz), les evidències tècniques i la pressió mediàtica van obligar a rectificar l’Ajuntament, que va abandonar la via del desallotjament cautelar
També a Gasteiz, al barri okupat d’Errekaleor, on l’Ajuntament va instigar l’alarmisme, segons elles, pel «terrible estat estructural i constructiu dels blocs d’habitatge okupats». Vam intervenir-hi de la mà d’altres grups tècnics de Barcelona i Gasteiz per a realitzar una Inspecció Tècnica de l’Edificació (ITE) popular, que va resultar positiva amb incidències lleus que tenen un termini de reparació d’entre 1 i 5 anys. Les evidències tècniques i la pressió mediàtica del cas van obligar a rectificar l’Ajuntament, que va abandonar la via tècnica de desallotjament cautelar i va tornar al procés administratiu habitual. Més de 150 unitats de convivència van poder quedar-se al barri.
L’amenaça tècnica provoca un estat d’indefensió enorme degut, principalment, a tres factors: (1) el desconeixement popular de la gravetat real del cas, ja que la “seguretat” es troba altament segrestada pels discursos polítics; (2) la velocitat a la qual s’organitza el cas gràcies a la construcció d’un relat d’emergència i perillositat que no deixa temps per a informar-se ni qüestionar-lo; i (3) el poc suport social per la incontestabilitat dels arguments tècnics i aparentment professionals al voltant de la seguretat.
L’argument de l’emergència permet actuacions excepcionals que deriven en processos d’expulsió/desallotjament per qüestions tècniques. Això permet saltar-se procediments judicials estàndards, ja que si es determina “risc imminent” en l’espai es pot desallotjar cautelarment, al marge del procés judicial habitual. Ens podem trobar en situacions en què la via judicial es resolgui mesos, fins i tot anys, després del desallotjament cautelar, cosa que impossibilita l’autoorganització i l’aplicació del dret a la defensa per part dels projectes autogestionats.
En el cas de La Cinètika només ens queda concloure que no és una inspecció per qüestions tècniques, sinó una estratègia política per a desallotjar un espai i un projecte que no els encaixa
Tornant al cas de La Cinètika, des del punt de vista tècnic no existeix cap risc imminent ni per a les persones ni per als béns. Anul·lant, així, l’aplicació de l’article 88 de la llei 26/2010 i fent evident que l’assetjament administratiu és del tot injustificat. Des d’aquí només ens queda concloure que no és una inspecció per qüestions tècniques, sinó que és una estratègia política per a desallotjar un espai i un projecte que no encaixa amb el seu criteri de civisme i hegemonia social.
Tot el projecte governamental del PSC es troba enfocat a vendre la ciutat de Barcelona a l’àmbit internacional. A fer dels nostres barris un actiu financer d’inversió per a empreses especuladores que construeixen colivings i oficines internacionals on abans hi havia habitatges populars i comerç local. El Pla Endreça busca eliminar totes les interferències a la circulació de capital i al lucre privat, i La Cinètika significa un mur importantíssim que fa front a aquests interessos especulatius. Una barricada popular que té prou múscul per a plantar cara.
Però aquesta política d’assetjament tècnic serà cada vegada més habitual, i si venen a picar a la vostra porta volem que sapigueu que hi ha formes de treballar i resistir, que no esteu soles, i que el cas de La Cinètika serà un precedent importantíssim de cara a l’autodefensa popular tècnica autogestionada. Ens veiem als carrers, totes a defensar La Cinètika!
