Nou activistes de Rebel·lió o Extinció Barcelona i Rebel·lió Científica declaren dijous al matí al jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona com a investigades per delictes de danys i desordres públics, arran d’una acció a la seu que la Comissió Europea té a la capital catalana, al passeig de Gràcia.
El dos de desembre, durant la COP28, la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, celebrada a Dubai, diverses persones vinculades a aquests dos col·lectius ecologistes van llançar pintura a la façana, van enganxar articles acadèmics sobre el canvi climàtic a la porta de l’edifici, i, des de l’exterior, a través d’una escala, van accedir al balcó per desplegar una pancarta. També van tallar el trànsit durant una estona que fou acordada amb els Mossos d’Esquadra.
Així van denunciar el que consideren un “fracàs” de la resposta governamental per frenar l’escalfament global i van reclamar una assemblea ciutadana pel clima “vinculant” a escala europea. Les activistes van ser identificades pels Mossos d’Esquadra arran de l’acció i, avui, dos mesos després, declaren com a investigades.
L’advocada de la defensa, Laia Serra, manté que “no hi ha base jurídica per sostenir cap dels delictes” i confia que s’arxivin les acusacions
L’advocada de la defensa, Laia Serra, manté que “no hi ha base jurídica per sostenir cap dels delictes” i confia que s’arxivin les acusacions. Serra destaca que el delicte de danys està afectant molt els moviments socials i que, fins ara, no s’hi ha parat tanta atenció com a altres formes repressives, com els desordres públics. “S’ha parlat molt més sobre què era lícit i què no”, planteja, o sobre les penalitzacions sota la llei mordassa.
“El delicte de danys porta aparellades penes de multa molt importants i, si no es paga, implica presó, per la qual cosa és una forma de repressió seriosa, amb potencial efecte dissuasiu”, remarca Serra, que hi veu l’objectiu de desincentivar la creixent mobilització social davant l’emergència climàtica. Per la lletrada, l’ús del delicte de danys davant d’accions com la de les activistes climàtiques el passat dos de desembre juga en contra de l’exercici del dret a la protesta i detecta que “ocupa cada vegada més lloc en la seva criminalització”.
Davant l’activisme per frenar l’emergència climàtica, a més, l’advocada afegeix que es tracta d’una “situació extrema” que “hipoteca el futur”, cosa que encara fa més justificat actuar-hi per denunciar-la, amb mitjans “simbòlics” com els que van marcar l’acció de les activistes de Rebel·lió o Extinció i Rebel·lió Científica. Per això, la lletrada veu que rere aquest cas contra les activistes hi ha l’objectiu de desincentivar la creixent mobilització social davant l’emergència climàtica.
Les activistes encausades remarquen que el procés que encaren és una “criminalització” del que fou un “exercici legítim del dret a la protesta”
Si el ministeri fiscal sosté l’acusació policial i les activistes són imputades per danys, s’exposen a penes de multa de 6 a 24 mesos. La quantitat de la multa diària per commutar la pena de presó depèn de la condició econòmica de la persona i de la gravetat del dany, però, en qualsevol cas, l’advocada planteja que ja la mínima de sis mesos, si afecta cada una de les activistes acusades, implicaria “xifres inassumibles com a moviment”.
Les activistes encausades remarquen que el procés que encaren és una “criminalització” del que fou un “exercici legítim del dret a la protesta”, molt similar a altres accions que, anteriorment, no han tingut conseqüències legals. “El que volem és que se’ns escolti i que es prenguin les mesures polítiques necessàries, no fer malbé res, per això vam fer l’acció amb una pintura que només amb aigua vam veure que se n’anava de la paret”, explica una de les activistes citades a declarar. De fet, s’han ofert a netejar elles mateixes la façana.
Des dels col·lectius Rebel·lió o Extinció Barcelona i Rebel·lió Científica, defensen que, davant els impactes de l’emergència climàtica, denunciar per vies no violentes la “inacció” dels governs per limitar l’escalfament global és un “deure individual i col·lectiu”.
