Hi ha un Raimon compositor, hi ha un Raimon intèrpret, hi ha un Raimon poeta i també hi ha un Raimon escriptor de dietaris. Centrem-nos en aquesta última faceta. Ara fa quaranta anys, el 1983, l’autor d’”Al vent” ja va publicar Les hores guanyades, on narrava les vivències viscudes durant el període comprés entre finals del 1980 i del 1981, coincidint amb la gravació de la seva obra musical completa a l’àlbum Raimon, totes les cançons. I ara, més de quatre dècades després, ha recuperat el fil d’aquesta singular aventura literària per rememorar els fets viscuts entre el 25 de desembre del 1981 i el 31 de desembre de 1983.
El cantautor xativí afirma que durat aquell periode es va dedicar a escriure “per reflexionar sobre el que estava vivint i perquè pensava que durant aquells anys s’estava intentant viure en democràcia, o almenys així ho pensava jo”. Per això, Personal transferible –que és com s’ha titulat l’edició d’aquest dietari, publicada per Empúries Narrativa– parla bastant de política –no oblidem que, entre altres esdeveniments, a finals de 1982 el PSOE de Felipe González va arribar al govern espanyol–, i Raimon deixa prou clara la seva posició davant de tota mena de fets, no sense mostrar una certa frustració per l’evolució d’una democràcia que va néixer coixa, tot i que ell no es considera un desencisat –una paraula de moda en aquells temps– perquè assegura que mai no hi va acabar de confiar.
Deixant de banda la política, les més de 400 pàgines del recull ens permeten descobrir un excel·lent prosista que despulla les seves idees sense complexos alhora que ens descriu tota mena d’experiències i sensacions transcorregudes durant els dos anys que abasta el volum. Per sobre de tot, el cantautor deixa ben clar que “la meva màxima preocupació ha estat el meu ofici”. I ho rebla amb aquesta sentència: “M’ha servit i em continua servint de refugi. És la clau per la qual jo m’integro en una societat –la dels Països Catalans– que trobo hostil i distanciada del meu jo, de la meva manera d’entendre el viure” (pàgina 418).
Raimon descriu amb deteniment des les dificultats que implica la tasca de compondre noves cançons i l’adaptació del seu repertori a un nou grup d’acompanyament, fins a les seves lectures i relectures
Més enllà d’aquesta i altres sinceres confessions, Raimon descriu amb deteniment les seves aventures quotidianes: des de les dificultats que implica la tasca de compondre noves cançons i l’adaptació del seu repertori a un nou grup d’acompanyament, fins a les seves lectures i relectures, que fan palès el seu inesgotable esperit intel·lectual; des dels continus viatges fets per feina o per lleure a la relació amb una bona colla d’amics, entre els quals abunden artistes, periodistes i persones vinculades a la política; des de l’enyor pel seu País Valencià natal fins a l’adopció de Barcelona com a lloc de residència, passant per l’estima per dues capitals com Roma i París; des de les dificultats que passa la gent, com ell, dedicada a la cançó d’autoria –en bona part provocades per factors externs– fins a la lenta i feixuga preparació d’un programa especial amb Televisió Espanyola; des de la seva complicada vida pública, que gairebé no li permet tenir temps lliure, fins a, ja en un pla més íntim, la devoció per la seva inseparable companya Annalisa… I així podríem continuar detallant els mil i un aspectes continguts en aquest assaig realitzat en primeríssima persona.
Precisament per això, segurament, el llibre s’ha titulat Personal i transferible, perquè ens apropa de forma directa a algú que vol considerar-se una persona normal, però que en realitat ha estat una figura incomparable de l’escena musical que va esdevenir una referència obligada en la lluita contra el franquisme i als anys vuitanta intentava sobreviure enmig d’una democràcia i una autonomia descafeïnades, que semblaven haver oblidat els seus fonaments culturals. Afortunadament, però, el cantautor va poder resistir tots aquells embats i va continuar cantant fins al seu voluntari comiat definitiu, a la primavera del 2017.
