Avui fa nou anys, un grup de 43 joves estudiants de l’Escola Rural Normal d’Ayotzinapa van ser retinguts i van desaparèixer. Altres tres van ser assassinats per grups criminals a Iguala, a l’estat mexicà de Guerrero. La massacre es va perpetrar mentre els joves organitzaven la commemoració d’una altra massacre d’estudiants, la de Tlatelolco l’any 1968, que va deixar entre 300 i 400 morts i més de 1.000 ferits. El periodista de Periódico El Sur Alejandro Guerrero, originari d’Iguala –on van passar els fets–, els va denunciar i un temps després va patir un intent d’homicidi per ser-ne testimoni i per la seva activitat periodística. Des de Barcelona, acollit amb el programa Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic, ens parla d’impunitat, de complicitat entre grups criminals i Estat, de decepció per les promeses incomplertes del president Andrés Manuel López Obrador i de desgast de la lluita permanent de les famílies dels joves desapareguts.
Què va passar el 26 de setembre de 2014?
Aquell dia a les 6 de la tarda vam conèixer per missatges de text que estaven arribant estudiants normalistes –tal com es coneixen a la zona els estudiants de magisteri– a Iguala a buscar autobusos per utilitzar durant la mobilització que organitzaven de cara el següent 2 d’octubre, en una pràctica habitual de l’estudiantat. A dos quarts de deu del vespre vam saber que hi havia hagut un primer atac amb bales. Em vaig desplaçar al lloc, hi havia més de 100 joves, de diferents Escoles Normals, hi havia activistes, mestres, sindicalistes del món de l’educació que havien arribat per donar suport, després d’aquell primer incident que havia deixat alguns ferits i 25 detinguts. Vaig recollir testimonis, fer fotos, entrevistes, i cap a dos quarts d’una vaig anar a la roda de premsa que havien convocat els estudiants. Va ser quan va acabar la conferència que es va produir el segon atac, van disparar de manera directa al gruix de gent que érem allà, amb armes llargues, ràfegues. Van disparar a matar.
Tu estaves allà, què vas fer?
Tots vam córrer, per salvaguardar-nos, ens vam perdre d’altres companys periodistes, ens vam amagar amb el meu germà i dos mestres entre uns cotxes perquè el tiroteig seguia. Quan vam veure que els agressors havien avançat, vam sortir i vam anar a buscar la parella del meu germà que estava embarassada de set mesos i ens esperava al seu cotxe. I efectivament el seu cotxe havia rebut diversos impactes de bala i ella estava en estat de xoc. Després va ser que vaig veure els dos joves assassinats, un al costat de l’altre, Julio César Ramírez i Daniel Solís, morts a pocs metres d’on estaven fent la roda de premsa, la clara evidència que van disparar a matar. I el que sempre hem reclamat és que en cap moment va venir cap autoritat, ni fiscalia, ni ministeri públic, ni policia, mai es va fer resguardo del lloc dels fets com sol passar. Hi havia una escena del crim, hi havia desenes de casquets de bala, però mai va haver-hi cap revisió de l’espai. Potser l’ordre era deixar que passés alguna cosa pitjor. I això parla del nivell d’impunitat que hi havia en aquell moment, del control que tenia Guerreros Unidos, el grup que operava a Iguala en aquell moment.
I en quin moment us vau adonar que faltaven 43 estudiants?
“Molts joves la matinada dels fets s’havien amagat a diferents cases solidàries, a mesura que van passar els dies van començar a sortir, a aparèixer i comunicar-se amb les seves famílies”
L’endemà, es va crear una brigada de pares i mares d’estudiants normalistes, jo els vaig acompanyar. La primera llista que van fer parlava de 53 joves desapareguts, i vam anar a la caserna militar, es van organitzar rutes de cerca per part dels pares, les autoritats van ser molt apàtiques. Molts joves la matinada dels fets s’havien amagat a diferents cases solidàries, a mesura que van passar els dies van començar a sortir, a aparèixer i comunicar-se amb les seves famílies. Finalment, a la llista hi van quedar 43 joves desapareguts, més els dos morts i un altre jove que l’endemà va aparèixer assassinat amb signes de tortura. I a banda d’aquest cas, n’hi va haver d’altres, aquella mateixa nit van assetjar tota la ciutat, va haver-hi atacs a altres autobusos de joves, van morir 6 persones més.
Avui, amb la investigació del Grup Interdisciplinari d’Experts Independents que es va crear a l’inici de la presidència de López Obrador, s’ha arribat a la conclusió que va ser un crim d’estat, però abans hi ha hagut diverses versions, entre elles “la veritat històrica”, que després va ser anul·lada: en aquell moment què vau pensar, quin era l’objectiu d’aquell atac?
Una versió deia que la brutalitat de l’atac responia al fet que els joves havien agafat un bus amb carregament de drogues per equivocació i que Guerreros Unidos el volia recuperar. Com a hipòtesis, ho podíem imaginar, de fet hi ha una ruta de tràfic de drogues d’Iguala a Chicago, però hagués sigut molta casualitat. Una altra versió era que l’Escola Normal d’Ayotzinapa estava infiltrada per un altre grup criminal, Los Rojos, banda rival que volia disputar el territori. Una tercera versió deia que els normalistes anaven a boicotejar l’informe de la dona de l’alcalde, que estava en campanya electoral municipal, una persona que té familiars, els Beltran Leyva, presos per formar part de cèl·lules del Càrtel de Sinaloa. Jo poc me les crec aquestes versions. Penso, particularment, que l’atac als normalistes és una mostra clara del nivell d’impunitat que hi havia a Iguala i l’estat de Guerrero i també de la complicitat entre autoritats civils, militars i policíaques amb el crim organitzat, que avui dia això s’ha demostrat amb les investigacions de la fiscalia i el grup interdisciplinari. Ja s’havien donat casos semblants de massacres i desaparicions en total impunitat, feien el que volien.
Que desapareguessin precisament 43 joves d’una escola que té una tradició de lluita política i social, era una mena d’escarment? Creus que hi havia un missatge cap a l’organització social?
Sí, definitivament. Els mateixos pares i estudiants han denunciat que des de fa nombrosos períodes de govern hi ha un interès per fer desaparèixer aquesta escola per la seva ideologia. És una escola que data de l’època de guerrilles rurals revolucionàries, amb mestres rurals que ofereixen una formació política socialista.
Per aquest mateix fet, els mateixos pares i mares dels 43 joves, que també tenen un posicionament polític, s’organitzen i creen la campanya internacional “Vius se’ls van endur i vius els volem” que va tenir molt d’impacte social i mediàtic. Com estan avui aquests pares i sobretot mares organitzades?
Estan desgastades. Hem xerrat fa poc i comentaven que almenys tres pares han mort en el transcurs d’aquests nou anys per malalties que s’han aguditzat amb aquesta lluita. És de destacar la força de les mares que continuen lluitant: finalment crec que el cas ha superat al govern, han obtingut molt suport a tot el país i més enllà.
L’arribada de López Obrador va ser llegida amb esperança per part d’aquest col·lectiu. Ara que està a punt d’acabar el seu mandat, quin balanç en fan?
“Hi havia gran expectativa perquè López Obrador va prometre durant campanya donar veritat al cas, però li queda menys d’un any al govern i encara no se sap res”
Hi havia gran expectativa perquè Andrés Manuel López Obrador va prometre durant campanya donar veritat al cas. Inclús nosaltres, periodistes, teníem una gran expectativa de saber què va passar perquè tindrien accés a tota la informació des de dins. Però li queda menys d’un any al govern i encara no se sap què va passar. Mediàticament, va servir que es reconegués com un crim d’estat, però a la pràctica, la situació es manté igual.
S’ha detingut a diverses persones, policies, membres d’aquests grups del crim organitzat, però quina és la situació del cas en l’àmbit jurídic nou anys després?
Nou anys després no hi ha sentències, només tenim desenes de detinguts, polítics, policies municipals, estatals, federals, alts càrrecs militars, exfuncionaris de la fiscal general de la república. Però van a impugnació rere impugnació i, acollint-se al dret a no declarar, han evitat donar testimonis sobre el cas Ayotzinapa. I si declaren donen informació ambigua o confusa, han tingut molt temps per crear diferents versions i cap ha portat a conèixer la veritat. A nou anys d’Ayotzinapa no hi ha veritat ni justícia. És una incògnita total on estan els 43 normalistes. En part estem igual que fa nou anys. Cada vegada que s’acosta un aniversari, com ara, el president anuncia que revelarà nova informació per tranquil·litzar els pares i mares, però després no ho acaba fent. Aquests dies hi ha hagut protestes de pares, mares i estudiants que han acabat sent reprimides amb gas lacrimogen per l’exèrcit. Per calmar els ànims AMLO anuncia reunions i novetats, però acaba quedant en res
La cobertura i seguiment periodístics que has fet d’aquest cas ha suposat posar en perill la teva vida.
Sí. Va ser pràcticament immediat. Des que va passar això va haver-hi una espècie d’eliminació de testimonis. El mateix govern va fer una llista –publicada pel grup d’experts d’investigació anys després- de testimonis que el mateix grup criminal va esborrar, va matar. Hi havia ex-comandants de la policia, membres del grup criminal i inclús un periodista que va ser assassinat, persones que eren clau per aclarir els fets. El 2017 jo vaig patir un atemptat: anava amb moto quan un cotxe em va envestir en un pàrquing que era propietat de l’aleshores alcalde municipal. Jo vaig quedar inconscient amb ferides sèries, fractures, vaig estar hospitalitzat. Poc després el meu germà va ser interceptat per un grup armat, el van pujar a furgoneta, li van posar una caputxa i el van portar a una muntanya on el van interrogar sobre persones que havien estat aquella nit al lloc dels fets, el van colpejar i el van amenaçar d’enterrar-lo en una fossa, però afortunadament després el van deixar lliure. A partir d’aquí vam ser incorporats al Mecanisme de Protecció als Periodistes, ens vam desplaçar a una altra zona del país, però no vam deixar de rebre amenaces via WhatsApp i Messenger.
Creus que us amenaça qui no vol que surti la veritat del cas Ayotzinapa?
“La tragèdia d’Ayotzinapa va evidenciar el que estava passant: hi ha més de 500 víctimes de desaparició entre el 2010 i 2014 a la nostra zona”
Sabem que molt té a veure amb la cobertura d’Ayotzinapa però també amb altres casos, perquè jo tinc registre, a partir de 2014, de més de 300 cossos que han sigut extrets de fosses clandestines d’Iguala i municipis propers. Abans de venir cap a Barcelona se n’havien identificat 158 i cap d’ells són els estudiants. La tragèdia d’Ayotzinapa va evidenciar el que estava passant: hi ha més de 500 víctimes de desaparició entre el 2010 i 2014 a la nostra zona. I d’alguna manera també va ajudar a fer que les famílies de desapareguts superessin la por, denunciessin i sortir a la cerca. I encara busquen a tot el país. Però hi ha una constant de falta de veritat i justícia a Mèxic.
Per acabar, des de la teva experiència com creus que seria possible sortir d’aquesta situació de violència estructural perpetuada a diversos països d’Amèrica Llatina que ni tan sols amb governs progressistes s’aconsegueix revertir?
Renéixer (riu). A Mèxic estan tan arrelades les males pràctiques de corrupció, que afecten a tota la societat, que el que penso és que només les noves generacions podran fer algun canvi. Necessitem un canvi de xip per ser millors en moltes coses, moralment. Amb la societat actual no es pot perquè molt joves al que aspiren és a ser sicaris, a obtenir diners fàcils, prefereixen entrar a grups armats que ser mestres. Teníem expectatives de millora de la seguretat amb aquest govern, però les xifres diuen tot el contrari, el nombre de morts s’està comparant amb el de Felipe Calderón en l’època de la guerra contra el narco. Hi ha una disputa molt forta pel territori entre grups criminals. La política “abrazos y no balazos” del president no està funcionant.
