L’1 de setembre era el dia en què començava el “permís legal” per a la tala dels arbres que queden drets en el tram d’obres de l’autopista A-69, a Saix (Occitània). Després de l’aturada d’uns mesos imposada per la prefectura de Tarn per a permetre la reproducció d’algunes aus, les empreses concessionàries i constructores de l’autopista –NGE i Atosca– poden continuar impulsant aquest megaprojecte per a desdoblar la nacional 260 entre Tolosa i Castres. Des de fa anys, s’enfronten a les crítiques i denúncies de veïns i pagesos locals, afectats i expropiats pel desenvolupament del projecte. Però des del mes de març de 2023, la protesta ha fet un salt d’escala, amb el bloqueig, ocupacions d’arbres i sabotatges per part d’un ampli moviment ecologista. També ha pujat d’intensitat la repressió als opositors, que denuncien la brutalitat policial i els ‘mètodes mafiosos’ d’una milícia que opera per a l’empresa constructora.
Martial Gerlinger, director general de la constructora de l’autopista, assegura que els seus equips “ja han talat el 95% dels arbres, només queden unes poques hectàrees per caure”
Martial Gerlinger, director general d’Atosca, assegurava que els seus equips “ja han talat el 95% dels arbres necessaris per al traçat de l’autopista, ja només queden unes poques hectàrees per caure”. Però des del passat mes de març, aquest 5% dels terrenys restants han estat ocupats ininterrompudament pels “esquirols” del Grup Nacional de Vigilància dels Arbres (GNSA), que han construït petites cabanes a dalt dels arbres per a resistir en els seus troncs i copes. A nivell de superfície, d’altres militants ecologistes havien aixecat la ZAD (Zona a Defensar) de “Cal arbre”, una petita zona autònoma en forma de fortificació, feta amb fusta, metall i materials reciclats. Aquest enclavament disposava de saló, cuina comunitària i infermeria, proveïnt de recursos, aliments i aigua al grup dels “esquirols”.
Les zadistes ja estaven alertades del possible desallotjament, donada la proximitat de la data de reactivació de la tala. Una gran mobilització el 28 d’agost havia reforçat la ZAD amb l’arribada de nous simpatitzants i l’aixecament de noves construccions. Pocs dies abans, els sabotatges dirigits a maquinària d’Atosca i infraestructures de la zona també s’intensificaven. Tot i que fa mesos que les obres disposen d’una extrema protecció policial i de seguretat privada dia i nit, un d’aquests atacs provocava l’espectacular incendi d’un pont encofrat de l’A-69.
L’estat contra la ZAD
El 30 d’agost, dos dies abans de l’inici del permís de la tala, començava el desallotjament. Un fort desplegament policial format per 250 gendarmes, un helicòpter i membres de la Cnamo –una unitat policial creada per fer front a l’auge d’activistes antinuclears i els bloquejos de protesta– irrompia a les set del matí a l’enclavament. “Va ser extremadament violent, van fer les tres advertències seguides i vam ser gasejats per tot arreu. La policia va prendre possessió de la zona i els treballadors de NGE els van seguir per destruir-ho tot. Només uns quants esquirols van resistir a aquesta escena des dels seus roures”, explicava un zadista al mitjà Reporterre. I afegia: “Van venir de seguida amb dues cistelles, excavadores i la Cnamo, que ens va posar en perill tallant cables en alçada. Tenen previst resoldre aquesta situació com més aviat millor. Estem veient molta més intensitat i violència que durant la intervenció a Crem, a principis d’any”.
A una nota de premsa, la prefectura de Tarn informava de la detenció de sis activistes per part de les forces policials, i de l’ingrés hospitalari en estat greu d’un activista en caure des del “bourg-palette”, una torre de vigilància de sis metres d’alçada feta amb palets a l’entrada de la ZAD, després que un gendarme intentés intervenir. Es dona la coincidència que fa exactament deu anys, el 26 d’octubre de 2014, al mateix departament del Tarn, a la ZAD de Sivens, l’activista ecologista Rémi Fraisse va ser assassinat per l’explosió d’una granada llançada per un gendarme. Des de llavors, l’extensió d’aquesta tàctica d’ocupació de territori per part de l’ecologia autònoma ha fet que l’estat francès reforci les seves armes jurídiques i policials. La darrera de les seves mesures ha estat la creació d’una unitat anti-zad. Va ser presentada l’1 de setembre del 2023 pel ministre d’interior Gérald Darmanin, qui va assegurar que “no s’instal·larà cap més ZAD al nostre país”. La unitat té per objectiu «posar fi a les ocupacions il·legals de zones de construcció per part d’activistes mediambientals», amb mesures ad-hoc que acceleren els tràmits legals per evitar un assentament il·legal i agilitzen l’evacuació.
Incendis, agressions, demolicions i “mètodes mafiosos”
Des de l’inici dels bloqueigs, les zadistes i col·lectius locals com La Voie libre s’enfronten a la criminalització mediàtica, la pressió policial i les declaracions bel·licistes per part de la prefectura de Tarn i del ministre de l’interior francès, Gérald Darmanin. “Ja des de l’inici, el projecte ha estat ple d’irregularitats i pressions. Recentment, s’ha executat la destrucció de 260 arbres als marges de la carretera, la majoria centenaris, sense autorització, ni s’ha fet un inventari d’aiguamolls perquè puguin fer-se les obres legalment”, explica Alice Terrasse, advocada de La Voie Libre.
L’entitat també denuncia “pressions, atacs i mètodes mafiosos per a expulsar les zadistes” per part de les empreses NGE i Atosca. Una successió d’atacs cada cop més violents que han mobilitzat la presència d’observadores de drets humans sobre el terreny. Fa tres mesos, un gran arbre ocupat per “esquirols” va caure a causa dels moviments de terra que les màquines executen a pocs metres d’ells. Els zadistes també han mostrat vídeos en els quals es veu com excavadores colpejen els troncs d’arbres ocupats amb les pales de la màquina. A més, denuncien que NGE i Atosca també “disposen d’una milícia d’homes encaputxats que intimida i ataca als que s’oposen al projecte”.
Són freqüents els atacs amb ganivets per escapçar tendes d’acampada, la col·locació de bidons de gasolina sota dels arbres, les agressions físiques o el bloqueig perquè no arribi menjar als “esquirols”
Els darrers mesos ha estat freqüent l’atac amb ganivets per escapçar tendes d’acampada, la col·locació de bidons de gasolina sota dels arbres, les agressions físiques a activistes o el bloqueig perquè no arribi menjar i beguda als “esquirols”. També denuncien incendis provocats. Durant el mes d’agost, individus van cremar fins en dues ocasions el jardí de l’Alexandra, una de les últimes residents que queden en un tram afectat per les obres de l’A-69. Des de fa setmanes, resisteix amb marit, filla i animals a l’expropiació de casa seva, convivint amb les obres que nit i dia avancen a sis metres de la finca. Al seu jardí s’ha instal·lat un campament d’activistes que s’oposen al projecte i li donen suport, i que han creat aquí una altra ZAD, anomenada “Le Verger”.
Tot i que molt debilitada, la resistència a l’A-69 manté el pols. “Els “esquirols” del GNSA es troben de nou aïllats, obligats a quedar-se allà dalt per salvar un dels últims boscos del traçat de l’autopista”, explica el zadista. Durant la primavera, diversos activistes ja van romandre més de quaranta dies seguits a les seves cabanes abans d’obtenir una treva per a aquests arbres. Ara hauran de resistir quasi dos mesos i mig, des de l’1 de setembre fins a mitjans de novembre, abans d’una nova aturada, garantida per un decret de la prefectura per permetre la hibernació dels ratpenats.
