Els moviments socials hem aconseguit fites importants quant a crítica i mobilització contra la turistització i el monocultiu turístic, però massa sovint xoquem contra obstacles que impedeixen avançar cap a un model econòmic allunyat de l’especialització territorial (sigui turisme, petroquímiques o granges de porcs) i centrat en les necessitats i la cura de les persones i del territori.
Quinze anys enrere el relat oficial de “el turisme és bo per a tots” era l’únic possible, mentre els pocs col·lectius que denunciaven els seus impactes eren ignorats o desqualificats. Passat el temps, la crítica social al respecte s’ha completat, enfortit i estès a bona part de la societat i la gran majoria dels moviments socials: col·lectius per l’habitatge, pel clima, feministes, ecologistes i altres han incorporat en el seu ideari aquesta crítica i se sumen a manifestos i mobilitzacions. Tres quartes parts de la població de Barcelona s’oposen a l’atracció de més activitat turística a la ciutat, com a conseqüència tant de la crítica social com de la generalització dels impactes.
Per la seva banda, les institucions públiques han hagut de modificar el discurs i, durant algun temps, el govern municipal de Barcelona en Comú va fantasiejar amb polítiques contra el monocultiu (arribant a concretar-ne alguna, com el PEUAT el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics), fins que va escollir no fer aquesta batalla un cop que els lobbies del sector van declarar-li la guerra mediàtica. L’actual Ajuntament del PSC, amo i senyor de la marca Barcelona, també ha hagut de canviar la retòrica, recorrent a estratègies de distracció i jocs de trilers per adaptar-se als nous temps quant a discursos, tot mantenint el mateix model econòmic.
Decideixen tancar tres terminals de creuers… i alhora obrir-ne una de gegantina, que sumada a l’estrenada el passat abril i la que està en construcció farà que el trànsit de creuers, no només no es redueixi, sinó que creixerà a curt i mitjà termini. Inventen la figura de comissionat de la Gestió del Turisme Sostenible, dedicat a fer rentat social del model, sense cap atribució útil per frenar, ni de lluny, la turistització de la ciutat.
Inventen la figura de comissionat de la Gestió del Turisme Sostenible, sense cap atribució útil per frenar, ni de lluny, la turistització de la ciutat
Davant el conflicte creixent al voltant del Park Güell, redueixen un 11% el nombre d’entrades, però hi fiquen un arbre de Nadal immens per multiplicar-ne la iconicitat i contribuir a la capitalitat europea del Nadal, mentre fan cas omís de les demandes veïnals i socials quant a condicions laborals, convocatòria de la Taula del Park Güell, enllumenat públic… Mantenen, per sobre de tot, l’obsessió per l’ampliació de l’aeroport; un aeroport que segons el president Illa i l’alcalde Collboni seria verd, milloraria l’ecosistema del delta del Llobregat i no portaria més turistes malgrat els 25 milions extra de nous desplaçaments.
La mobilització contra el monocultiu turístic més gran que es recorda a Barcelona és la de juliol de 2024, amb unes 10.000 persones al carrer; però per què aquest 75% de la població oposat a més activitat turística no es tradueix en mobilitzacions més multitudinàries? Com es pot aconseguir que el rebuig i la lluita forcin polítiques reals de transformació del model econòmic i millora de les condicions materials de vida de la gent? Aquestes preguntes van ser la base de la taula rodona celebrada per l’ABDT el passat 15 de novembre amb motiu del seu 10è aniversari.
Sovint el treball de crítica a la turistització s’ha fet, a Barcelona com a molts altres llocs, des de l’àmbit veïnal, una feina molt valuosa que, malgrat això, pot tenir poc més recorregut. En l’àmbit laboral, treballem bé amb col·lectius de treballadores autoorganitzades i amb sindicats combatius, però no ens ha estat possible fer-ho amb els sindicats majoritaris del sector, en una situació que pot recordar el conflicte habitual entre ecologisme i sindicalisme laboral.
La reconversió del sector turístic ha de posar al centre les treballadors explotades durant anys. I, per tant, cal identificar sectors econòmics alternatius
Per trencar aquest bloqueig, cal reforçar el treball sobre alternatives econòmiques al turisme. Barcelona i Catalunya necessiten un plantejament productiu que tingui en compte tant l’equilibri territorial com el respecte al territori i l’ocupació. La reconversió del sector turístic ha de posar al centre les treballadores i els treballadors explotats durant anys. I, per tant, cal identificar sectors econòmics alternatius, tenir en compte plans de reinserció laboral i pensar la forma de finançament d’aquesta transició. Però també hem de treballar amb marcs més amplis, com la reducció de la jornada laboral, les rendes universals o el replantejament del lleure. És urgent estendre a la societat el debat, ja encetat des d’Alba Sud, sobre com fer vacances sense fer turisme (allò que avui s’entén per “turisme”): turismes de proximitat, l’estiu al poble, un replantejament general del lleure, etc.
També cal teixir aliances entre els diferents moviments que treballen per un canvi de model econòmic cada dia més urgent, tant aquells que ho fan des d’una mirada global com els que lluiten contra un monocultiu o projecte concret, perquè tots aquests sectors formen part d’un sistema pervers en què uns es recolzen en els altres, sotmeten els territoris i la població a unes tensions cada dia més dures, i empenyen el planeta cap a una crisi sense retorn.
Des del moviment antituristització, continuem aquesta tasca amb forces renovades, molt conscients de la necessitat de conjugar la construcció d’aliances cada cop més àmplies, la construcció d’alternatives i, per descomptat, la lluita al carrer, perquè la classe política que tenim i patim només implementarà els canvis de model productiu que la forcem a fer. Per això ens cal ampliar el debat respecte com el monocultiu turístic està destruint la ciutat i el veïnatge. I des de l’ABDT volem aportar la nostra experiència i coneixements per impulsar de manera col·lectiva actuacions per aconseguir aturar la turistització i, el més important, revertir-la.
