A la nostra llibreria, a l’hora de recomanar, tenim un comodí que sempre ens ajuda. Es tracta de jugar la carta “aquest llibre ens l’hem llegit les tres i a totes ens ha agradat”. Considerant que som persones de caràcter i bagatge diferents, això no passa gaire sovint, i, en saber-ho, la nostra clientela ho valora molt positivament. Penseu que recomanar és un ofici que s’aprèn amb dedicació i cura, i que sempre es veurà limitat pel temps que tenim les llibreteres d’arribar a una petita part de tot el que es publica. Cal tenir en compte també que en aquest nostre món globalitzat no només tenim literatura de producció pròpia, sinó també d’importació, i, per tant, de tot el que rebem, la gran majoria queda sense llegir. Així doncs, a l’hora d’escollir un llibre per a aquest espai, hem decidit destacar-ne un d’aquests que ens ha agradat a les tres i que considerem que ressalta dins del món de la literatura catalana pels motius que intentarem explicar.
L’obra en qüestió es titula Una història és una pedra llançada al riu i la firma Mònica Batet. D’entrada, el que més ens va sorprendre d’aquest text és la temàtica: la literatura oral popular. Batet comença la novel·la explicant-nos un conte popular d’un país inventat i la segueix presentant-nos dos dels seus protagonistes, que, concretament, són acadèmics dedicats a l’estudi del folklore. Com veieu, no es tracta d’una premissa usual i ja aquest simple fet la converteix en una pedra preciosa dins de la nostra literatura. A més, l’autora aprofita aspectes comuns d’aquesta oralitat i els introdueix en el seu text, com ara la manera d’anomenar els personatges. Tal com succeeix als contes populars, aquests no tenen nom ni cognoms, sinó que són referits mitjançant trets diferencials. D’aquesta manera, tenim el Folklorista, el Revolucionari o l’Escoltadora de Cançons. També utilitza fórmules d’inici de rondalles, de l’estil de “temps era temps”, però pròpies del seu món inventat.
Aquest tret confereix una estructura al relat que també considerem força especial. Una història és una pedra llançada al riu té la capacitat d’anar endavant i endarrere en el temps i, alhora, concloure de manera circular i amb ganes de reprendre el principi. Hi ha una altra obra narrativa recent que també ens ha sorprès gratament per la seva trama original. Parlem de Mammalia (Les Males Herbes, 2024), d’Elisenda Solsona. La manera que té de seleccionar i relatar els fets en un ordre precís perquè no es pugui parar de llegir i al final tot quedi ben desplegat és una meravella.
Ambdues obres tenen una veu narradora que sobresurt. Hi ha coses que no podem comentar per tal de no espatllar-vos girs sorprenents, però sí que podem dir que Batet té la capacitat de crear una veu que passa de l’humor a la gravetat sense que el lector se n’adoni. És una característica que ens porta a una altra escriptora amb la qual podem fer servir el nostre comodí: Maria Climent. Les veus de les seves protagonistes, molt ben travades, saben parlar-nos de temes greus amb un to i un humor molt característics que fan que ens agradi molt a El Soterrani en ple.
Una altra creadora de personatges amb veus narradores potents en la seva obra i que recomanem a tort i a dret és Eva Baltasar. Tant Batet com Baltasar tenen l’habilitat de crear bellesa amb l’art d’ajuntar paraules. Ser capaces de conrear un estil que fins i tot amb construccions que semblen simples –i que no sempre ho són– llegir-ho sigui un goig, no està a l’abast de tothom.
Inevitablement, se’ns fa fàcil, després d’esmentar Eva Baltasar, recomanar-vos Pol Guasch. També poeta, de la seva narrativa en podem extreure qualsevol frase i funcionarà per si sola, tal com si estigués envoltada per un marc.
Tot plegat fa que aquestes novel·les i autores que us recomanem siguin per a nosaltres algunes de les pedres precioses que tenim a la llibreria i que ens agrada mostrar a moltes de les persones que ens visiten i que conversen una estona amb nosaltres tres. Cada llibreria deu tenir les seves i, com dèiem al principi, ben segur que tenim a les nostres prestatgeries obres que encara no hem pogut agafar i gaudir, ja que cadascú va conformant el seu camí literari a través d’atzars, casualitats, recomanacions i lligams de tota mena.
EL SOTERRANI
Som un espai cooperatiu nascut a Tarragona l’any 2023 i conduït per tres sòcies aplegades per l’ofici llibreter. L’assaig i la literatura per a totes les edats són els nostres punts forts i ens agrada destacar les nostres dèries, com ara la novel·la negra o la ciència-ficció. També tenim una sala on duem a terme activitats de tota mena relacionades amb la literatura.
