Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Núñez y Navarro reactiva el desallotjament de Can Sanpere just abans que la finca sigui expropiada

El recinte de Premià de Mar ha de passar a mans municipals, amb el compromís de preservar-hi l'espai social i una àmplia zona verda. Les entitats que actualment gestionen el centre social i les persones que hi viuen denuncien la maniobra, que les expulsaria del recinte abans de l'expropiació

El recinte de Can Sanpere ocupa uns 9.000 metres quadrats al centre del nucli urbà de Premià de Mar / Arxiu

“Sospitem que hi pugui haver algun tipus de pacte ocult entre l’ajuntament i Núñez y Navarro, no s’entén que ens vulguin fer fora si ja està en marxa l’expropiació”, denuncia Josefina Castellví, portaveu de Can Sanpere i dels col·lectius que en formen part. Segons expliquen des del centre social, l’advocada que en porta la defensa ha pogut confirmar via fonts judicials que a instàncies de la promotora Núñez y Navarro s’ha reactivat l’ordre de desallotjament del recinte, que estava suspesa des de fa un any. Això, a la pràctica, suposa una amenaça imminent d’intervenció policial, ja que es tracta d’una executòria de llançament amb data oberta. S’han encès totes les alarmes entre les entitats que fan ús de l’espai.

El diumenge 16 de gener van celebrar una assemblea extraordinària on van decidir quins passos seguirien a partir d’ara. Castellví reclama al consistori “transparència sobre els acords o pactes amb la propietat” i “que es desplegui el que fa vuit anys vam decidir en consulta popular: un espai social gestionat per les entitats del poble de Premià i una zona verda”. I es pregunta: “quin sentit tindria fer-nos fora si serem les entitats qui han de gestionar el futur de Can Sanpere?”. Una de les iniciatives que han engegat per afrontar l’amenaça de desallotjament és una acampada indefinida dins del recinte, per fer-hi guàrdia de dia i de nit.

Núñez y Navarro reactiva el desallotjament de Can Sanpere tot just abans que la finca sigui expropiada
Recollida de signatures per a l’expropiació de Can Sanpere |Arxiu

“Si el col·lectiu de Can Sanpere no se’n va, hauran de donar explicacions a la ciutadania. Si després que l’Ajuntament hagi posat els diners per expropiar no marxen, potser descobrim que hi ha altres coses que van més enllà de les reivindicacions per expropiar Can Sanpere, i veurem si podem tenir un any de celebració o un any de confrontació. La pilota està al sostre d’aquests col·lectius. Sortim de la fàbrica, enderroquem la part que està en runes i treballem perquè el BCIL (bé cultural d’interès local) sigui rehabilitat com més aviat millor i sigui autogestionat”, ha explicat l’alcalde Rafa Navarro (JuntsXCat) en declaracions a Ràdio Premià de Mar. Des de Can Sanpere, Castellví ho veu d’una altra manera: “l’ajuntament ha de reconèixer les entitats que des de fa vuit anys estem a l’espai cuidant-lo, l’expropiació no s’hauria posat sobre la taula sense la nostra lluita, i això ens dona legitimitat per ser nosaltres qui liderem el procés sense tancar portes a ningú, però ha de partir de la gent que ja n’està fent ús”.

“Si el col·lectiu de Can Sanpere no se’n va hauran de donar explicacions a la ciutadania”, considera l’alcalde de Premià de Mar Rafa Navarro (JuntsXCat)

Avui en dia la vida social a Can Sanpere es vertebra a través de la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, però també és seu de l’Escoleta Popular, del gimnàs popular (amb classes de boxa i muay thai), del grup de futbol, del menjador social Vatua L’Olla, d’una associació de dones gambianes que elabora àpats, d’una coral i d’activitats de circ. A més, durant la pandèmia, s’ha consolidat com un espai de trobades d’activistes d’arreu del país d’àmbits com el feminisme, el medi ambient o l’habitatge.

A banda de les activitats socials i reivindicatives, Can Sanpere –amb 9.000 metres quadrats de superfície– també és el lloc de residència de nou persones –en tres nuclis de convivència diferents que habiten immobles de l’antic recinte tèxtil. Malgrat que algunes d’aquestes persones van presentar informes de vulnerabilitat que van frenar durant uns mesos l’embat judicial, no han aconseguit cap proposta de reubicació. “Serveis socials no els està oferint cap classe d’alternativa residencial en cas que es produeixi el desallotjament”, es lamenta Josefina Castellví. “L’Ajuntament compta amb una àrea de serveis socials que atén a totes les persones que s’hi adrecen i ho necessiten. Qualsevol persona del municipi que passi per una situació que ho requereixi, s’ha d’adreçar al servei perquè es pugui avaluar la seva situació i trobar-hi la solució més adequada. L’últim intent de desallotjament es va cancel·lar arran d’un informe de Serveis Socials. Per tant, la feina curosa de l’Ajuntament en aquest sentit està provadament fora de dubte”, han explicat des del servei de comunicació del consistori premianenc.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU